La googelització

Hola a totes i tots:

Avui he assistit a una reunió The Digital Future of Higher Education a la Thompson Rivers University a la ciutat de Kamloops (més o menys a 50' en avió de Vancouver) i la veritat és que tots els temes que s'han abordat han estat molt interessants. Alguns d'ells des d'una perspectiva crítica però molt ben fonamentada a la vegada. Això ha fet que els discursos fossin molt coherents i sòlids.

Els diferents discursos m'han fet adonar que pot ser valdria la pena fer petites anàlisi sobre diferents eines i/o sobre diferents usos de la xarxa així que avui he decidit començar per Google.

El professor Michael A. Peters (U. Of Illinois) ha utilitzat la paraula que dona títol a aquest post i l'he trobada molt adequada per a la reflexió que voldria compartir.

Abans, però, deixeu-me fer un apunt sobre la importància de que el professorat com a expert en continguts i creador de coneixement, per excel·lència, s'haurà de preparar i formar per a fer ús d'aquestes eines per tal de generar coneixement de qualitat, actuals i plurals de manera permanent.

El professor Peters ha centrat una part important de la seva conferència en la importància del contingut obert (open contens) i la necessitat d'eliminar les barrers d'accés a la informació. De la mateixa manera explicava que la New York Public Library està digitalitzant 15 mil·lions de volums per a posar-los a disposició dels seus usuaris i que Google ha iniciat un projecte per a digitalitzar 32 mil·lions de volums.

A un comentari d'un post anterior jo deia, també, que fa uns 7 anys vaig sentir al que llavors era el director de les biblioteques públiques d'Holanda. Aquest senyor explicava que al seu país ja s'havia publicat un decret llei pel qual tots els llibres 5 anys després d'editar-se es digitalitzaven i es feien accessibles a tothom. Els drets d'autor passaven a l'Estat. El senyor en qüestió deia que qualsevol coneixement als 5 anys s'ha de revisar i actualitzar necessariament, alguns abans. Sent així la discusió sobre la "propietat" d'aquesta informació no tenia sentit.

Si ho penseu hem avançat molt i molt des de que a l'Edat Mitjana els copistes dels monestirs reproduien a mà els volums, principalment, de les Sagrades Escriptures (segur que recordeu la pel·lícula de "El nom de la Rosa" basada en una novela d'Umberto Eco que porta el mateix títol). Gutenberg és qui inventa una "màquina" que realment revolucionarà la distribució de la informació i l'accés a aquesta. La següent gran revolució en aquest sentit podem dir que és l'aparició de la xarxa Internet.

Tot i que aquestes notícies de socialització de la informació em semblen iniciatives més que lloables no puc per més que fer-me algunes preguntes:

- Realment són desinteressades?. No estarem fent una selecció de la informació per a que realment s'accedeixi a allò que interessa a determinades persones?.

- Relment Google indexa tot el possible i disponible o senzillament també fa una selecció i ens deixa trobar allò que li convé?.

- Som conscients de què Google és una multinacional de la gestió de la informació?. Fins on jo sé, a més, no és una "no és una organització sense afany de lucre".

Que ens fem aquestes preguntes no vol dir que no puguem utilitzar aquestes eines. Tot el contrari. Són realment potentes i ens faciliten molt la feina i la vida. Només faig aquests comentaris per a posar un toc d'alerta i per a transmetre la necessitat de ser conscients de la nostra responsabilitat com a gestors d'aquesta informació per ajudar a convertir-la en coneixement. També perquè com a formadors tenim la resposabilitat d'assegurar la pluralitat a l'hora de formar a les futures generacions.

Avui em despedeixo amb una cita "La sabiduria no es traspassa, s'aprèn" Proverbi Àrab.

Bona nit!!

La creativitat al poder

Hola bon dia, i bon començament de setmana.

Avui he de començar amb un agraïment. Aquest cap de setmana hem superat les 3000 visites al blog. Moltes gràcies a totes i tots per ser aquí des del dia 10 de gener que vaig iniciar aquesta aventura. Gràcies, també, per tots els missatges públics i privats que he anat rebent relacionats amb els temes que he abordat. Una experiència totalment gratificant i que m'està ensenyant molt i molt. A més em fa viure, a la pràctica, el que significa una xarxa social. De gent coneguda però també de gent anònima que es va afegint a aquest discurs que no té d'altra pretensió que treballar per a, entre totes/tots, contruir un món cada dia millor. Quina és l'arma per a fer-ho possible?. Sense cap dubte l'EDUCACIÓ.

Sovint quan llegeixo a la premsa o veig a les notícies la crònica dels esdeveniments que es succeixen aquests darrers anys que tenen a veure amb guerres, desigualtats socials sagnants, privació dels drets fonamentals, prohibició de la llibertat d'expressió, etc. no puc evitar pensar en aquella expressió popular que diu: "l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra". Jo dirina que no solament dues vegades sinó una quantitat infinita. A que trobeu que és degut?. Quan l'altre dia escribia el post de l'Homo Stupidus ja m'hi refereia. Cada vegada més estudis, més coneixement però no estic segura que més sabiduria. Aquest és un dels aspectes que més hauriem de treballar. Com aprendre de les nostres pròpies errades. No tant per a no cometre-les, que també, sinó per a preveure-les. Aquest és el veritable repte.

Per a que això se m'acudeix, empreant paraules d'Einstein que: "en època de crisi només la creativitat és més important que el coneixement". Així que ja ho sabeu. Necessitem reinventar aquesta realitat en la que vivim. Almenys en una part. Aquesta és una tasca individual i col·lectiva a la vegada. Seguint amb el símil d'ahir hem d'aprendre a remar de manera conjunta i de manera síncrona també. També, crec que és evident, que algunes de les rutes que hem seguit fins ara estan esgotades i que no tenim altre remei més que explorar-ne unes altres.

Ahir em van convidar a anar a la presentació d'un concurs d'idees de nous

dissenyadors/es que treballen amb materials de reciclatge. Organitzava l'acte i el concurs The Arts Centre (Port Moody que és una ciutat de l'àrea metropolitana de Vancouver). Molt intersants els dissenys i realment molt creatius. Sabeu, però, que em va cridar més l'atenció?. Que de les persones que erem allí com a públic ben poques és podien qualificar de joves. Més bé tot el contrari. Jo diria que la mitjana d'edat rondava els 50 anys!!. Aquestes són les persones que valoren més la creativitat?. Hi ha alguna cosa que crec que no encaixa bé del tot. En teoria la gent més jove és la que té/hauria de tenir les idees més trencadores. Un tema interessant a analitzar.

Tot i així, conec exemples de persones joves que han pres diferents tipus decisions, no sé si qualificar-les de creatives però si de "diferentes" que els han permès reenfocar la seva vida per aconseguir els seus objectius. N'utilitzo alguns:

- Peronses que tenien clar al lloc del món que volien viure i des d'allí treballen a una empresa a la que pertanyien presencialment i ara hi pertanyen digitalment. Teletreballen. Les TIC són clau en aquest cas.

- Altres persones a qui els van oferir, en un moment donat, una bona oportunitat de feina a l'altra punta d'Europa i van acceptar. Els fills/es mai més tindran cap problema amb els idiomes, la interculturalitat i les relacions internacionals. El que els podia aportar als fills/es també era un dels objectius del canvi.

- Persones que tenien molt de coneixement i al lloc on treballaven els impedien desenvolupar la seva pròpia creativitat. Van disenyar la seva pròpia empresa i se n'estan sortint. Ser emprenedor/a, atrevit/a, creatiu/va té aquestes avantatges.

Tots i totes elles tenen tres coses en comú:

- Tenir clar quin és seu objectiu i buscar el camí per aconseguir-lo.

- Ser creatius/ves per a imaginar altres camins a la vida.

- Ser atrevits/des per a imaginar que la seva professió i la seva vida pot avançar en altres direccions.

En definitiva aquests exemples, i molts més que n'hi ha, ens poden encoratjar a ser imaginatius per aconseguir les millors solucions per als problemes més complexos.

Ah!! i recordeu que sempre hi ha més solucions que problemes. Això sense cap dubte.

Començo, a partir d'avui, una altra fase del blog en la que no hi haurà post cada dia. Alguns/es de vosaltres m'heu escrit i m'heu dit: és molt interessant el que dius però cada dia no tenim temps de llegir-ho tot i menys de fer aportacions. Pot ser si espaiessis els teus missatges podriem participar més. Bé, en pro de la participació així ho faré. Aquesta serà la celebració de les 3000 entrades.

Avui em despedeixo sonant "Alegro con Brio" de Beethoven. Si hagués buscat una peça més adequada per al tema d'avui no hagués estat més encertada.

Bona nit i mil gràcies per ser aquí construint, amb mi, aquesta comunitat internacional.

El tot és més que la suma de les parts.

Hola bon dia de diumenge.

Continuo avui amb el tema de tenir que ser conscients de qui som i que podem aportar tant al nostre entorn com a nosaltres mateixos.

Avui ha fet un dia de sol fantàstic. Ja sabeu que per aquí l'astre rei és molt car de veure. La qüestió és que aquest matí he decidit aprofitar-ho i m'he posat les sapatilles i la roba de fer esport i he sortit a córrer una estona.

Hi ha un recorregut a ran de mar que és realment bonic i és per allí per on he anat. Mentre corria em fixava que a l'aigua hi havien molts equips de rem que devien estar entrenant. Heu observat mai amb una barca de rem?. Per a poder avançar de manera adequada han de remar tots a un mateix ritme i en una mareixa direcció. I ha una sola persona que va donant les intruccions adequades. L'espai del que disposen no és molt però suficient per a poder fer amb les seves cames i amb els braços els moviments que calen.

Mentre els veia avançar pel damunt de l'aigua pensava que potser un dels problemes més greus de l'actualitat és que hem perdut el ritme. No em refereixo només a la nostra comunitat pròxima sinó en general. Si fem el símil amb el sistema educatiu podriem dir que dels remers cadascú porta un ritme diferent i clar si a més els rems no van en la mateixa direcció el que uns avancen els altres ho retrocedeixen. Així la barca pràcticament no es mou del lloc. Si, a més, li afegim que cada troç canvien els patrons i les directrius són diferentes el tema encara és més greu.

Al cap d'una estona he vist un remer que anava sol a una altra barca. Que poc a poc que avançava. M'ha fet pensar que, a vegades, ens empenyem en fer les coses sols quan si busquessim fer-les en equip l'esforç seria compartit i el rendiment molt millor.

En aquest cas crec que l'expressió matemàtica de que "el tot és igual a la suma de les parts", la podriem retocar per a dir que "el tot és més que la suma de les parts". Com en tantes altres coses de la implicació col·lectiva per aconseguir uns mateixos objectius dependrà que avancem

en la direcció correcta sense tenir la sensació d'esgotament permanent.

Mirem de trobar sinergies amb els nostres comanys de feina i amb el nostre entorn proper per a poder compartir unes mateixes metes que ens ajudin a caminar a bon ritme i de manera coordinada. Aquesta crec que és la clau per a poder millorar la situació actual. Si parlem d'educació, per què no un sistema educatiu modern i de qualitat?. Els dies passats ja hem vist que tenim tots els elements que ens calen. Ara només cal de que ens convencem que podem fer-ho.

Avui em despedeixo amb una dita popular "No hi ha res que tardi tant com allò que no comença mai".

Bona nit!!

One moment in time ...

Hola, bon dia a totes i tots:

Espero que hores d'ara la perspectiva del cap de setmana sigui perfecta!.

Aquesta ha estat una setmana intensa quan a declaracions relacionades amb el món de l'Educació. Quan tenim setmanes així sovint ens dona la sensació de què treballem molt i molt, ens esforcem per a que les coses tirin endavant i la realitat sembla que vagi en contra nostra.

La realitat individual, però, jo diria que no seria tan complicada si ens paressim un moment, agaféssim una mica d'aire i pensessim realment qui som i cap on volem/ hem anar. Feu la prova.

Aquest cap de setmana un moment que tingueu de tranquilitat us pareu enmig d'una habitació, tanqueu els ulls i penseu quina és la vostra direcció. Després, obriu els ulls i comenceu a caminar. Un caminar que pot ser mental. Perfectament us podeu quedar, físicament, on esteu.

Ho heu de provar!!. Ja veureu que és molt senzill però que, a continuació, tot comença a ordenar-se en una direcció determinada. La que vosaltres vulgueu.

Moltes i moltes vegades tenim tendència a culpar als altres de les coses que no ens funcionen o que no ens van bé. Penseu-ho només una mica ... La realitat és que les coses funcionen o no perquè nosaltres ho volem. Si si, és veritat que a vegades l'entorn i les persones que estan pel nostre voltant poden entorpir el nostre avançar per la vida però si tenim clar quin és el camí que hem de seguir segur que ho aconseguim.

Aquí al Canadà estic coneixent gent de totes les edats, homes i dones, de moltes procedències del món diferentes i amb molts d'interessos també diferents. Hi ha només una cosa que els caracteritza a tots i totes i és que són molt valents/es. Amb això no vull dir que les persones que no emprenen una aventura de marxar a l'altre extrem del món no ho són. Només ho poso com a exemple per a demostrar-vos que quan es té el convenciment de quin és el proper pas és allí on arribem. Uns ràpidament i els altres més poc a poc però tots hi arribem.

El caos de la societat actual crec que només el podem solucionar prenent-mos un moment en el temps per a dibuixar quin és el nostre proper pas. La suma de tots aquests moments definirá un nou camí per a seguir avançant. Hem de començar a passar dels discursos mediàtics i polítics i hem de construir el nostre dicurs. Cadascú el d'ell. I no heu de dubtar mai que el millor encara està per venir :-).

Si som capaços totes i tots d'esenyar això a les noves generacions farem una gran aportació al món futur.

Avui em despedeixo amb un fragment de la cançó que porta el títol del post d'avui.

Molt bon cap de setmana i que gaudiu del "vostre moment en el temps" que només pot ser personal i intransferible!!.

Bona nit!!

"Each day I live,

I want it to be
A day to give
The best of me.
I'm only one
But not alone.
My finest day
Is yet unknown.

.../..."

"Cada dia que visc

Vull que sigui

Un dia per a donar

El millor de mi

Sóc única

Però no estic sola

El meu millor dia

Encara no es coneix

.../..."

ONE MOMENT IN TIME

by Whitney Houston

Digital Dreams i el poder de la il·lusió

Hola bon dia a totes i tots.

Ja ha passat una altra setmana i ja estem a punt d'encetar el cap de setmana.

Després dels dies tan mogudets que hem tingut amb les declaracions de la possible aturada del procès de digitalització de les aules avui continuo amb el meu discurs positiu per a poder compartir amb totes i tots la possibilitat de veure el món d'una altra manera. També el de l'educació.

Estem treballant, al nostre grup de recerca ARGET, en un projecte finançat pel MEC que li hem dit SIMUL@ que té com a objectiu avaluar les possibilitats d'un entorn 3D per a formar en competències als estudiants universitaris. Concretament estem treballant la competència de treball en equip i la d'autogestió. Vam creure que aquestes eren dues competències fonamentals tant des de la vessant personal com des de la professional. Avui havia de preparar la fonamentació d'un treball que hem de presentar a un congrès a finals de juny i estic tot el dia entre mons virtuals. Per al projecte, finalment, hem escollit l'eina Second Life per a poder dissenyar i desenvolupar l'espai digital que necessitem. Aquest fet m'ha inspirat el títol d'avui.

Si ho pensem bé, ja ho hem comentat més vegades, la xarxa de xarxes ens obre un món infinit de possibilitats que ens permet, fins i tot, imaginar i viure, com si fossin reals, mons imaginaris. Com totes les coses imaginàries i com totes les il·lusions hem de saber-les ubicar al lloc adequat per a no córrer el perill de no saber diferenciar que és real i que és imaginari. Aquest món digital ens permet fer i ser el que no ens permet el món real. No tenim barreres d'espai ni de temps, podem accedir a quantitats infitites d'informació i de coneixement, podem relacionar-nos amb tota una gran col·lectivitat connectada a la xarxa quasi sense cap limitació. La comunicació audiovisual síncrona ja fa temps que és una realitat. L'intercanvi d'idees, la col·laboració i la cooperació són la clau de la creació de coneixement de manera distribuïda i tot això i moltes més coses constitueix la clau de la formació de les futures generacions.

L'altre dia que parlava de les adiccions comunicatives, Carles P. em deia en un comentari que jo si que dec ser adicta, pot ser si. De totes maneres quan he tingut que prescindir-ne ho faig sense problema. L'exemple més clar és que des de que sóc aquí hi ha setmanes que igual parlo, en total, 5 o 6 vegades en total. És veritat que l'Skype el substitueix molt però la clau està en usar aquestes eines quan les necessites.

Segur que alguns/es de les que llegireu el post utilitzeu moltes més eines que jo però em posaré a mi com a exemple una vegada més. Jo utilitzo:

- Per a comunicar-me: el telèfon mòbil, correu-e, Skype i messenger molt menys que fa un temps.

- Per fer classes on-line en temps real: Addobe Connect

- Per a gestionar els espais de formació: Moodle

- Per compartir idees i informació. Twitter

- Per compartir documents de treball: Google Docs, menys el Dropbox

- Per estar en contacte amb la meva comunitat pel món: Facebook

- Per a escriure els meus documents, fer presentacions, ...: OpenOffice

- Per a buscar informació, imatges, etc.: bàsicament Google

- Per a situar-me geogràficament: Google Maps o les aplicacions per als GPS

- Per a conèixer les notícies diàries: la premsa digital

.../...

Bé, em deixo coses però no cal fer una llista més exhaustiva. Com podeu veure les eines TIC formen part de la meva vida diària. Així és per a una part molt important de la població de la nostra part del món. A més, a mida que han anat avançant les comunicacions i els dispositius per a comunicar-nos i per accedir al món digital podem, des d'un mateix aparell, accedir a totes elles amb facilitat.

Si ho penseu, totes aquestes eines ens han facilitat molt les coses, tot i que al principi mentre aprenem a utilitzar-les ens sembla que ens compliquen més que ens ajuden, perquè la realitat és que molts de processos i moltes tasques s'han simplificat clarament. Huriem d'estar satisfets/es d'haver-les pogut integrar al dia a dia tant personalment com professionalment.

De què depèn que deicidim utilitzar-les?. A vegades de les modes, de les amistats, de la feina, dels interessos personals, ... el que no podem és imaginar-nos no tenir-les. Realment ens farien molta falta.

Fet aquesta breu anàlisi, penseu què el fet d'integrar les TIC a la vida del món actual i per extensió a l'Educació depèn de les polítiques educatives i de la legislació del moment?. Crec que la resposta és que ja NO. La revolució silenciosa ja fa temps que va començar. No cal que sortim al carrer a criar i a manifestar-nos. Senzillament n'hi ha prou en fer servir el potencial de tot el tenim a mà i fer real aquella expressió que va fer famosa Obama a les darreres eleccions dels USA. Hem de dir a tothom ben fort (encara que sigui per a nosaltres mateixos/es).

YES, WE CAN!!!

Per cert!! que si recordeu van dir que Obama, en part, va guanyar les eleccions gràcies a les xarxes socials. Un bon exemple!!.

El canvi, com deia avui Carles G. al seu comentari comença per nosaltres mateixos. Si això fora així podriem fer real aquella expressió que s'ha utilitzat moltes vegades "La suma que multiplica" i estic segura que el resultat tendiria a infinit. Sense cap dubte!!!

Em despedeixo sonant Els Pets Millor. Més que adequat per als temps actuals!!.

Bona nit!!

L'escola 2.0. La revolució silenciosa (II)

Bon dia totes i tots:

Uf!! avui ja és dijous el temps passa tan i tan depressa que quasi hauriem de fer un esforç per aprofitar-lo i gaudir-lo al màxim. D'una altra manera no acabem d'assaborir-lo i és una llàstima!!.

Continuaré amb el post d'ahir, tal com em vaig comprometre, i el d'avui serà de com aprofitar tot allò que tenim entre mans per a millorar l'educació i també l'ús de les TIC en aquest procés.

Ahir a la nit (meva) el darrer twet que vaig llegir va ser un que em va enviar Jordi Adell dient: "he llegit el teu post i eres molt optimista. Jo no ho seria tant". Jeje!! si ho fora no seriem Jordi i Mercè.

Ara em toca explicar per què sóc optimista. Abans, però, com he continuat pensant en l'entrevista que va generar ahir tot el debat i en com fan les coses els polítics. Començo amb una reflexió prèvia que em servirà per a fer-vos algunes propostes.

Quan m'ha tocat assumir resposabilitats de política universitària he tingut fama sempre de ser molt atrevida i d'anar directe als objectius marcats. Com sempre, liderar projectes té l'avantatge de que quan aconsegueixes implementar-los tens un nivell elevat de satisfcacció però pel camí també trobes molta gent que sense les teves idees viuria infinitament millor. Per tant, has d'assumir que tot a gust de tots no es pot fer mai. Respecte a aquesta faceta de la meva vida puc compartir algunes coses que he après. Miraré de fer un decàleg.

1. Sempre s'han de tenir uns objectius coherents i ben definits. Les persones que integren l'organització hi poden estar d'acord o no però no poden negar que no es sap on es va. Els líders els han d'assumir amb totes les conseqüències.

2. Sempre has de tenir molt ben documentat el punt de partida per a poder demostrar, quan ho necessitis, que les coses han variat i han avançat, o no, en

alguna direcció.

3. Abans de tornar a inventar "la roda" o la "sopa d'all" està bé que miris les coses que ja hi ha fetes. Tot i que no les hauries fet igual moltes les pots continuar i així no cal començar des del principi. T'estalvies temps i diners.

4. Detecta, per començar, totes aquelles persones que estan liderant processos i/o projectes que tu tens intenció d'iniciar per a poder tenir referents des del principi i que poden ser, també, potencials al·liats.

5. No facis públic mai fora de l'organització una cosa fonamental per a que les persones implicades ho sàpiguin per la premsa. Els mitjans de comunicació han de saber-ho quan ja tothom que hi ha tingut interès ho coneix.

6. Cap de les propostes que facis pot estar sense fonamentar i sense tenir exemples que demostrin que algú s'ho ha plantejat i li ha anat bé. Aprofitar les bones pràctiques és fonamental.

7. Des de que comença fins que acaba un projecte s'ha de documentar. Si si, aquella tasca associada als processos de qualitat que tanta mandra ens fa. És fonamental!!.

8. Com a organització, has de tenir un "aparador" (en el millor sentit de la paraula) en el que els millors, els més innovadors/es i els més atrevits/es, els liders autèntics puguin tenir visibilitat.

9. Buscar, investigar, anar a l'altra punta de món si cal per tal de poder vorer bones pràctiques i mirar quina part d'aquelles seria una millora per a la teva organització. Ul!!! mai en tota la meva experiència he trobat cap bona pràctica aplicable automàticament. Totes elles han de contextualitzar-se i adaptar-se a la realitat concreta on es vulguin implementar. No heu d'oblidar que no hi ha cap situació educativa ni cap institució idèntica a una altra. Això és molt important tenir-ho en compte per a no cometre errors innecessaris.

10. La darrera i fonamental, més de 8 anys en el mateix càrrec és perjudicial per a la persona i per a la institució. Acaben personalitzant-se els projectes cosa que no aporta res en cap sentit tot el contrari. Jo sempre tinc una màxima que és que no hi ha ningú insubstituïble i us puc assegurar que és absolutament cert.

Considerant això passo a la segona part que té a veure amb les "armes" disponibles que deia ahir que teniem.

1. Tenim un sistema educatiu modern comparat amb d'altres comunitats de l'estat espanyol i amb molts països del món. Un sistema permeable a les innovacions i possibles canvis. De fet, les anades i vingudes polítiques us han obligat a ser flexibles i adaptables. Per a que això deixi de ser un problema greu "blindeu" alguns objectius educatius de centre que la direcció estigui compromesa a liderar-los. Si les TIC en són un perfecte!!. La direcció haurà de defensar-lo.

2. Construiu un "aparador del centre" més enllà de la web que tots ja teniu. Aquest espai ha de servir per a demostrar i ensenyar al món, si si ho heu entés bé a aquest món global, el bons projectes, els professors innovadors i la capacitat que teniu d'adaptar-vos als nous temps. Heu d'aconseguir la major part de "públic" possible. Com es pot enregistrar ja teniu una primera dada documentada. Si cal no us limiteu al àmbit digital. El món "analògic" continua tenint moltes possibilitats. El marketing educatiu és un valor a l'alça.

3. Demostreu que la major part del professorat és competent digitalment. Això també forma part de l'estratègia de centre. Les dades ens diuen, tot i que el programa d'informàtica educativa de la Generalitat ja ha fet 25 anys, que encara queda un percentatge de professorat (al voltant del 40 %) que no domina les eines TIC de manera adequada. Formació, formació i formació al centre i per projectes.

4. Construim, entre tots, un corpus de coneixement sòlid. Com ho fem?. Escrivint i explicant tot allò que fem, encara que a nosaltres ens sembli irrellevant. Sempre podrem compartir els nostres aprenentatges. Mireu, el Facebook, el Twitter inclús la web acaba tenint un paper de compartir entre nosaltres mateixos. Ha arribat el moment de tenir xarxes socials no corporatives i incorporar-hi a tots els agents implicats en el procés educatiu. Un bon projecte, amb prou visibilitat no hi ha cap polític que pugui eliminar-lo. Se li tornaria en contra.

5. La política de fets consumats funciona en molts de casos. Que vull dir amb això?. Generem necessitats que després han de cobrir-se. La de les TIC és una realitat així que per molt que ara vulguin fer un cop d'efecte ja ha entrat a les aules i a la motxilla dels estudiants i també dels pares encara que aquests sempre passen una mica desapercebuts. Les famílies han de començar a ser els "socis" naturals dels projectes educatius.

6. No es pot permetre que es centri el discurs de l'educació en les TIC. Com us deia ahir aquestes són una eina. El paper fonamental el continua tenint el professorat i l'estudiantat. Uns i altres teniu la paraula. Un professorat, en gran mesura, compromès, amb ganes d'aprendre i de tirar endavant. No heu de permetre que la vostra feina és quedi a un racó per culpa de les discusions polítiques de partit. Això no ens aporta res en termes educatius.

7. Tot i les directrius del Departament, que són les que s'han de seguir, dels vostres projectes formatius i a les aules sou els "líders". Els projectes formatius coherents i compromesos sempre han estat per damunt dels interessos del moment. Ho sabeu millor que jo.

8. Si reviseu tots els intents de "tancar" la xarxa de xarxes tots han fracasat. Feu servir aquest exemple per a tranquilitzar-vos. Utilitzeu als vostres estudiants i als pares com aliats. Uns han nascut a l'era digital i els altres volen la millor educació per als seus fills/es.

9. Ja que tothom s'omple la boca de que estem a la societat del coneixement i que en aquest s'ha de fonamentar la supervivència de la nostra benvolguda Europa exigim als nostres líders polítics que siguin coherents. La priorització dels pressupostos de la societat passa no pels interessos dels liders sinó per les de la societat. Fem sentir la nostra paraula com a ciutadans més enllà de com a professionals de l'educació.

10. Perquè ara hagin anunciat, per exemple, que el projecte EDUCAT 1x1 s'atura no renunciem ni renuncieu a tot el que ha aportat i al que pot aportar immediatament. Els ordinadors estan i tot i que les comunicacions als centres serien molt millorables teniu tot el necessari per a que el projecte continui a bon ritme. No és cert que molts dels que esteu en el projecte ja treballaveu amb les TIC abans?. Segur que hi podeu continuar treballant.

Segur que després de llegir aquests 10 punts no us he dit res de nou. Si és així és que tot el que necessitem ja ho tenim. Aquest era l'objectiu. Fer-ho evident!!

En resum. És fonamental per a que la màquina no s'aturi. Penseu en un tren que quan va a molta velocitat si és para la frenada té conseqüències greus per als passatgers. Tot i exagerant la meva visió optimista crec que ja tenim el més paregut a un tren ràpid. Segur que encara no és un AVE però, per què no podem aspirar a que ho sigui?. NO ens ho pot impedir ningú.

Podem apel·lar, també, al sentit comú i de la responsabilitat dels polítics quan a que la inversió que han fet les adminsitracions, les empreses, els centres educatius i les famílies en el projecte tecnològic ningú té cap dret, ni un, de tirar-ho tot per la finestra. Contra aquesta afirmació estic segura que no tindran arguments possibles. Si els tinguessin, el que us he dit abans, els millors aliats seran els pares i els estudiants. Una oportunitat per a compartir un gran projecte.

Que la situació econòmica és crítica?. Absolutament d'acord però possiblement els funcionaris públics hem aportat més que ningú a millorar-la, com a mínim, el 5% del nostre sou. Molt més del que molts altres que parlen cada dia són capaços de fer. Si hi ha pocs recursos entre els que hi ha n'hi ha uns d'innegociables: els de l'EDUCACIÓ o el que és el mateix els del FUTUR del nostre país.

Avui acabaré amb un comentari d'una dona molt sàbia que és la meva mare. Ella només va anar a l'escola fins als 9 anys però és un model de persona emprenedora, valenta i atrevida. La seva prioritat sempre ha estat l'educació tant per a la família com per a la societat. Avui que he parlat amb ella em deia: "Realment no anem bé amb aquests mandataris que han començat per retallar l'educació. Aquesta és l'única cosa que ens ajudarà a tirar endavant. Els millors països per això ho són, per la seva educació". Molt cert!!.

Em despedeixo sonant: Housemartins "Me and the Farmer". Una música animada per a destensar una mica l'ambient!!.

Bona nit!!

L'escola 2.0. La revolució silenciosa (I)

Hola a totes i tots:

El post avui arribarà puntualment no com ahir jeje!!. Diguem que va ser una dia complicat per allò de que qui no té memòria després paga les conseqüències. Per resumir-ho molt quan vaig arribar a casa NO tenia claus per a entrar uffff!!. Gràcies Anna per acollir-me. Eres un sol ;-).

Encara que no ho cregueu avui tinc apuntats al meu paper que m'acompanya diàriment per anotar idees per a post 6 temes i títols diferents. Evidentment que no en parlaré de tots tranquis!!.

L'entrevista que Cuní li ha fet a la Consellera d'Educació Irene Rigau ha donat molt de si a tots els forums on estic subscrita. Ha generat tantes visions diferents del tema que finalment he decidit aprofitar una síntesi de tots ells per a explicar-vos que en penso de tot plegat. De tot el que he pogut llegir avui tinc visions des de tots els àmbits: pares/mares, professorat, tècnics, informàtics, especialistes en tecnologia i clar, l'entrevista que he sentit aprofitant que m'ha arribar l'enllaç de la web de TV3.

Us explico com he sentit l'entrevista. M'he posat els auriculars i sense veure la imatge he sentit les preguntes i les respostes. Si no fora perquè sabia que estava feta aquest mateix matí hagués dit que sentia un discurs de fa .... posem 20 anys?. La veritat que no tant pel que dia, en algunes coses podria fins i tot estar-hi d'acord, sinó pels arguments educatius i pedagògics que utilitzava per a poder justificar-ho. M'ha fet l'efecte de sentir aquell discurs de la meua iaia de "la letra con sangre entra" i aquell altre de què l'important són els continguts. Quantes hores invertides per tots i totes i quants intents de canvi i de millora durant les dues darreres dècades per arribar a aquest punt. Quina llàstima!!. Pel camí, com sempre, ni una sola dada empírica que sustentés tot el discurs polític. També un clàssic.

El nostre sistema educatiu, no només el català sinó també l'espanyol, s'ha caracteritzat per no fer recerca educativa sistemàtica i tenir que utilitzar com a referència les dades de l'OCDE i dels informes PISA que aquests fan. Que estan molt bé i jo els utilitzo sovint però ja vaig dir en un post anterior que per a mi tenen problemes greus de contextualització. A més, tot govern que es preciï té un sistema de recollida de dades de manera longitudinal per a poder demostrar que les coses avancen, o no, en una direcció determinada. No una foto fixa d'un moment sinó dades reals any a any. Ara és molt difícil poder demostrar que ens hem equivocat o hem encertat perquè, en realitat, els canvis polítics dels darrers temps que han estat cicles, com a molt de 8 anys, no ens deixen temps suficient per analitzar res en profunditat i seriosament.

Primer, en llegir els missatges d'uns i altres i veient el que dien:

- Pares: reclamant el seu dret a exigir una escola moderna, actual i tecnològica.

- Professorat: dient la reforma que bé altra vegada quan ni molt menys estaven consolidades les anteriors. Que hen fet per a merèixer això?.

- Tècnics informàtics: que han viscut en primera persona la configuració de xarxa i els equipaments dels centres de l' 1 x 1 que es pregunten qui va dimensionar allò per a invertir una quantitat indecent de diners en una cosa que es podia resoldre de forma més barata i més fàcil.

- Els proveidors de continguts: que ja s'estan imaginant tornar a l'època dorada quan tenien un públic captiu en forma de consumidors de llibres de text i material didàctic.

- Uns polítics: que han decidit, una vegada més, salvar al món en forma de projecte educatiu sense tenir en compte per a res que estem parlant de persones que senten, pensen i necessiten ser considerades. Totes elles!!.

Feta aquesta proximació rapidíssima he trobat a faltar alguna cosa fonamental. Ningú en aquest discurs des de tan variades perspectives ha parlat, ni un moment, dels estudiants. Bé, perdoneu, si, els professors/es perquè és al seva feina. Ells/es, l'estudiantat, que en pensen de tot això, què necessiten?, com els va?, quines eines els resulten més útils per a treballar i per aprendre?, ...

Els que em coneixeu en la meu vessant acadèmica segur que m'heu sentit començar, moltes vegades, una classe o una conferència dient que les eines TIC són màquines "tontes" que sense un contingut i una acció didàctica per part del professorat ben poques coses poden aportar en termes d'aprenentatge. Tot i així el que no podem negar, tampoc, és el seu potencial i totes les coses que ens han facilitat en els darrers 15 anys. Crec que puc utilitzar, sense por a ser massa atrevida, la paraula revolució. No només a l'àmbit escolar, que també, sinó a tots els àmbits. Per això feia la reflexió sobre les adiccions a les comunicacions al post d'ahir.

Amb la meua visió optimista del món, després de sentir l'entrevista m'he quedat amb certa sensació d'entre "pena i frustració". Marxava cap a classe d'anglès i tenia una hora de bus que m'ha permès pensar en el tema. Quan he arribat a classe se m'havien ocorregut algunes idees que m'agradaria compartir amb tots/es. Només algunes perquè demà hauré de continuar.

Crec que per primera vegada no ens cal preocupar per la visió dels polítics, tot el contrari. La implantació massiva de les TIC, no tant a l'escola com a la vida del professorat en general, fa possible que aquests puguin contrarestar la seva sensació "abandonament" per part de l'administració educativa i de la societat en general. Aquestes TIC en forma de xarxes socials els ofereixen la possibilitat de compartir, discutir, reflexionar, inclús "plorar", si em permeteu l'expressió, en comunitat. Hi han experiències molt interessants com per exemple: Novadors, EducaconTIC, XTEC,. També aquests espais els permeten tenir la sensació de què no estan sols i poder compartir la seva feina, objectius i problemes amb algú que els compren perquè el seu dia a dia no està tan llunyà.

Una altra cosa que m'ha omplert d'esperança ha estat pensar amb la quantitat de professors que a Catalunya han participat i participen en el projecte Educat 1x1 i el munt que han tingut que treballar per posar-lo en marxa. Tot el que han aprés, el que han treballat, les xarxes que han creat i l'organització del centre per a fer-ho possible, pares inclosos, està aquí i d'una o altra forma es continuará aprofitant. Una inversió que s'ha de rendibilitzar sense cap dubte.

I per acabar la reflexió d'avui. Un professorat motivat, implicat i treballador que creu que les TIC són la solució universal però que poden ajudar, com a eines, a fer les coses d'una altra manera. Quan les han utilitzat de manera adequada han aconseguit millors resultats d'aprenentatge, estudiants més motivats i pares més implicats.

Per què els polítics no utilitzen això com a exemple?. Segurament perquè el més important no és l'educació del país ni la formació real dels estudiants. Seran unes altres coses que disfressades d'educació els permeten aconseguir uns altres objectius que d'una altra manera els podrien fer impopulars.

Jo diria que, la revolució de l'escola 2.0 ja ha començat i per molt que intentin aturar-la, afortunadament, ja és massa tard. Demà parlarem de les nostres armes. Totes elles igual de poderoses que de discretes. Una gran oportunitat!!.

Avui em despedeixo sonant David Gray "Babylon 2007". Ja sabeu Babilònia va ser una gran ciutat de l'antiguitat. La més gran de l'Imperi Mesopotàmic i gran centre religiós i cultural de l'època. La seva granesa ha arribat fins als nostres dies.

Bona nit!!