dimecres, 12 de gener del 2011

La relativitat del temps i de l'espai


Des de que ens dediquem a estudiar i a escriure sobre el paper de la xarxa al món educatiu que no ens hem cansat de dir que un dels efectes més clars que provoca és relativitzar l'espai i el temps. Aquest és un argument que tots els que ens dediquem a treballar cada dia en entorns tecnològics segur que compartim. Però, realment, som conscients del que això suposa?.
Jo crec que en aquests dos dies que sóc a Canadà en tinc una idea més clara.
Quan lluny o prop esteu totes les persones de la meva vida?. En sou moltes de molts de llocs diferents i amb ocupacions i ritmes de vida diferents. Això fa que uns estiguin més prop que uns altres?. Que puguin compartir més o menys coses amb mi?. Crec que tant una cosa com l'altra no té a veure amb el temps, del rellotge, i l'espai, físic, sinó amb la percepció que tenim d'aquestes dues coses.
Estar a milers de Km de totes i tots i a 8 h de diferència horària no impideix que cada vegada que publico alguna cosa o que en dic qualsevol altra hi ha algú a "l'altre costat" que em retorna un missatge. Això fa que no tingui, per a res, la sensació d'estar lluny.
I quin és el temps que compartim, el meu o el vostre?, perquè els rellotges marquen hores i franges del dia diferents. Jo diria que hi ha un temps que és el "nostre" el del moment simultani en què coincidim.
El mateix passaria amb l'espai. Un espai intangible i heteri per alguns perquè no el podem veure ni tocar però més que real quan el compartim.
L'exemple més clar que em va fer veure això que us dic és que el diumenge quan vaig aterrar a Vancouver després d'un viatge molt llarg vaig connectar altra vegada el meu mòbil i tenia, només ;-), 52 missatges entre sms's i correus-e.
No estava sola. Havia viatjat acompanyada de l'espai i el temps que compartim, el nostre. Així serà durant tot el temps que estigui fora i per això em sento afortunada. Moltes gràcies!!.

dimarts, 11 de gener del 2011

Per què Vancouver?



Si, clar, aquesta és la pregunta que m'han fet més vegades en els mesos previs a venir cap a Canadà.
Els que em coneixeu sabeu que he viatjat molt els darrers anys però que sempre dic que com a Catalunya-Tarragona-La Sénia, no s'està a cap lloc i encara ho penso.

L'any 1996 vaig ser per primera vegada a Canadà. Vaig venir a una reunió de la Internet Society quan això d'Internet, a Espanya, estava començant. La reunió era a Montréal però vam aprofitar per creuar el país i passar quatre dies a Vancouver. És l'única vegada que he dit "jo a aquesta ciutat i viuria". El campus de la UBC em va impressionar tant com la ciutat. Llavors poc em pensava que avui, 14 anys després, estaria escrivint aquest blog des d'un apartament d'aquesta ciutat i que demà a les 9 h he de ser a la Universitat.
El meu apartament està a una zona de la ciutat que es diu Yaletown un dels barris més "de moda" de la ciutat en aquests moments.

Per què un blog?

Aquest blog té com a objectiu compartir les meves experiències durant la meva estada a la ciutat de Vancouver (Canadà) durant el mesos de gener al juliol de 2011.
Mai he fet un blog personal però com tants/es de vosaltres m'ho heu comentat (veus Toni t'he fet cas :-)) i com veig que hi ha molts/es que seguiu els meus comentaris al Facebook o m'escriviu al correu-e he decidit que pot ser si que serà una bona opció utilitzar aquesta eina per compartir les vivències que vaig tenint.
Sempre m'han agradat els llibres de viatges, perquè m'agrada molt viatjar, però aquest bloc no serà exactament això ja que la meva estada per aquestes terres tindrà diferents finalitats així que no us heu de sorprendre si vaig canviant de tema i també d'enfocs. Què vull dir amb això?.
- Que parlaré de viatges
- Que parlaré de viure a un altre país, una altra cultura
- Que parlaré de les meves vivències a la Universitat UBC i BCIT
- Que no podré evitar fer algunes reflexions sobre l'educació, en general, i l'educació superior en particular