dimecres, 23 de març del 2011

La base d'un iceberg

Hola a totes i tots, bon dia per a vosaltres.

Continuem amb el tema de la formació dels docents. No aniré fent menció als posts anteriors perquè amb aquest ja en van cinc. No cal fer llegir línies innecessàriament.

Ahir, a rel del post del Mode Octopus vam fer una microdiscussió (per allò dels microcontinguts) al Twitter amb Xisco @xiscolir i Carles @cpaez01 i vam constatar, una vegada més, la complexitat del tema. Una de les conclusions va ser que ens hem de plantejar diferents perfils de docents en funció del nivell educatiu en el que han de treballar. No necessitem el mateix perfil de professionals de la docència per a tots ells.

Hi ha previs, però, que hem de tenir en compte de manera transversal:

- Hem de transmetre'ls la importància de la seva professió així com el seu codi ètic.
- Hem d'assegurar-nos que adquiriran estratègies suficients per a ésser capaços d'aprendre al llarg de la seva vida.
- Hem d'ensenyar-los a gestionar la seva pròpia carrera professional. No poden seguir sent notícia per les depressions i per estar "cremats/des".
- Hem de fer-los evident que el món educatiu de les aules és només una part ínfima de la tasca educativa. El fet de no tenir en compte tota la resta pot llevar efectivitat al seu treball.
- Les TIC tenen un paper fonamental a la societat actual i per tant també el tenen a l'educació. En ple segle XXI no ens podem permetre tenir professorat "tecnofòbic". Aquestes han se ser unes eines d'ús diari i permanent en el procés educatiu.

Dites aquestes cinc coses sobre els docents crec que ara, sense excuses, ens hem de centrar en els estudiants. Aquesta ha de ser, sense cap dubte, la finalitat i l'objectiu de la seva professió. Els estudiants necessiten, per damunt de totes les coses i amb independència de la seva edat:

- Saber qui són i entendre's a ells/es mateixos/es. Respectar-se i saber que són el més important que els passarà a la vida. Aquest és el sentit de l'entrevista que li fan al professor Saturnino de la Torre. Reconeguem i ajudem a reconèixer els valors que té cadascú.
- Ensenyar-los a valorar el coneixement.
- Transmetre'ls la necessitat d'aprendre al llarg de la vida. Cada moment de la seva vida és un aprenentatge.

Aquesta, al meu entendre, seria la base fonamental de tota formació. Ara cal veure que li edifiquem al damunt considerant que com més ferma sigui la base més sòlida, alta i complexa podrà ser la construcció.

Si ens centrem en l'Educació Infantil podem dir que:

- És el primer nivell de la formació i que comença, gairebé, en el mateix moment de néixer. Una correcta estimulació des del principi serà fonamental per activar totes les possibilitats d'aquesta personeta. Recordeu el que diem fa unes setmanes que "tenen la ment modelable com de plastilina".
- No té sentit un procés educatiu sense implicar-hi directament a la família. El seu paper serà tan o més fonamental que el de l'escola.



- S'han d'assegurar els fonaments de la lectura, de l'escriptura, dels conceptes matemàtics bàsics.
- S'han d'ajudar a interioritzar i a entendre les normes bàsiques del comportament individual i col·lectiu. La millor metodologia serà un bon exemple.



- Aquesta etapa s'ha de basar en el "fer" més que en el saber. S'ha d'aprofitar la permeabilitat del subjecte per ajudar-lo a adquirir la major quantitat possible d'aprenentatges.
- La metodologia a emprar ha de ser el més globalitzada i interdisciplinària possible. No tindrà massa sentit definir parcel·les de formació en funció de continguts determinats.
- El paper de les TIC. El seu món des de que obren els ulls és un món tecnològic i eminentment digital. De cap manera se'ns pot oblidar.



En aquest sentit, els futurs docents han de tenir molt i molt clar que és fins als 6 anys que han de respectar la necessitat de "voler saber". Si ho penseu quan som petits som com una esponja. En quin moment perdem aquesta necessitat de saber més?. Aquella etapa del Per què? es perd, quina llàstima.

Els conceptes matemàtics bàsics quasi els comencem a treballar de manera innata. Els tamanys, les formes, l'espai, els números, ... en quin moment perdem aquesta habilitat/necessitat i les matemàtiques esdevenen aquella matèria de la que s'ha de fugir?. A partir d'aquest moment els resultats d'aprenentatge d'aquesta àrea comencen a ser negatius.

Bé, amb aquestes preguntes us convido a la reflexió. Ajudem, entre tots i totes a construir una base ferma.

I per últim la referència al títol d'avui. Si penseu en un iceberg el que veiem del bloc de gel és només el 20% de tota la massa. Que la base sigui sòlida assegura l'estabilitat i no ser arrossegat per les corrents. 

Avui em despedeixo amb una cita de P. Cohelo (ja sabeu que m'agrada) "Educa tus ojos: han sido hechos para ver más allà de lo que crees" de la seva obra La Bruja de Portobello. Això hauria de ser una màxima.

Bona nit!!

2 comentaris:

  1. Hi!

    Push forward mercè, push forward because we must "challenge the status quo"!


    marià ;-)

    ResponElimina
  2. Thanks for the coment Marià. En això estem tot i que les intitucions i processos educatius per a canviar necessiten temps i certa estabilitat. En aquest moment segurament no podem parlar exactament d'estabilitat i tampoc tenim un sistema que tingui líder suficients per a que la majoria tingui a qui seguir.

    Haurem de continuar analitzant com continuar. Del que pots estat ben segur és de que trobarem el camí i la manera de canviar, innovar i millorar. No en tinc cap dubte.

    Records!

    ResponElimina