Galàxia Learning: Avatars nascuts per aprendre

Bon dia a totes i tots.

A Vancouver tot i que comença a aparèixer tímidament la primavera continua plovent cada dia. Ara mateix plou com si fes mesos que no ha caigut una gota d'aigua. Que hi farem! no tot pot ser perfecte.

Al darrer post abordava la importància del paper dels pares i de la família. També havíem parlat de la importància de l'educació als primers anys. Si, allò que ha de ser una base sòlida per a poder edificar la persona que hem de formar. 

Bé, si estem d'acord que la base és sòlida, que ho ha de ser, ara hem de procurar generar contextos i processos que ens permetin formar als ciutadans i ciutadanes del demà.

Dit així sona molt bé però, per on comencem?.

Sembla que tot està en crisi, que no hi ha diners, que res funciona, que la societat està entre atemorida i desmotivada, que passarà? per on haurem de continuar?, ...

Penseu que nosaltres, els formadors de les properes generacions, som els qui tenim la clau del futur i la resposta a totes aquestes preguntes. Com ha de ser aquest ciutadà del segle XXI?. Jo diria que ha de ser una persona integral. 

Analitzem, avui, la fase prèvia a parlar de les programacions didàctiques, dels continguts, dels mitjans i recursos, de les activitats de l'avaluació. Tot això és fonamental però abans hem de prendre algunes decisions.

Que entenem per persona?, que entenem per estudiant?, que entenem per ciutadà?, que entenem per treballador? [poseu-hi una (a) a cada pregunta].

Per a poder respondre a totes les preguntes en una ho faré d'una manera gràfica. Els meus companys de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV m'ajudaran. Si teniu algun conegut proper que estudia o ha estudiat medicina els haurem sentit parlar de l'anatomia, de la farmacologia, de la cirurgia, ... Durant tota la història de la medicina que aquestes matèries s'explicaven per separat i sense massa relació entre unes i les altres. Un dia a la URV, van arribar a la conclusió de què el cos humà és un tot. És una màquina perfecta que té uns engranatges complexos que funcionen amb una precisió que difícilment es pot imitar. Tots depenen de tots. No n'hi ha quasi cap que, per ell mateix, pugui funcionar de manera autònoma.

Com han traduït tot això en termes docents?. Parteixen del cos humà, com un tot, i cada professor/a intervé en aquest procés aportant tots aquells coneixements i eines necessàries per entendre aquella part del cos humà sense deslligar-la mai de tota la resta. Això que pareix tan evident els ha costat anys i anys de treball conjunt i discussions per a poder trencar amb les inèrcies de la història, dels continguts i de la percepció aquella de què el més important i fonamental és la meva matèria.

Per tant, primera conclusió. L'estudiant és un tot i la nostra feina com a educadors, és poder aportar la part que ens correspon en la seva construcció. Un tot, d'altra banda, que està a un sistema solar, i que és un estel o un planeta diferent a tots els altres. Això no ho hem de perdre de vista. A més, que ha nascut per aprendre de manera constant i permanent [gràcies Mar @marett] per compartir aquest enllaç. 

Per què penseu que hi ha més del 30% de persones del sistema escolar que les perdem pel camí?. Recordeu un xiquet de mesos. Des de que obre els ulls que té ànsia de saber és com una esponja. Si això es perd pel camí és necessari saber on i per què. Si no és així no podrem avançar en termes de millora. Segurament perquè ens hem oblidat de la persona que hem d'ajudar a créixer i, el que és pitjor, que hem aconseguit que perdi les ganes d'aprendre. Dos problemes perfectament detectats per als que haurem de trobar una solució.

Una solució possible, en contra del que els detractors solen dir, és usar les TIC com a elements motivadors i com a eina per ajudar a construir uns altres espais d'aprenentatge més flexibles i adaptables. En aquests entorns els estudiants, des de molt menuts poden trobar el seu espai. La nostra capacitat d'integrar aquest potencial al procés de formació serà un dels principals reptes.

Per últim, prenent com a exemple la pel·lícula Avatar, procurem no facilitar el què els nostres estudiants des de la seva educació primària tinguin que crear un món paral·lel a l'escola per a poder ser ells/es mateixos/es. Mirem d'integrar tots els àmbits del procés de formació on l'escola és un d'ells. En alguns moments el més important però en alguns altres no tant.  Si resulta evident l'anacronisme d'aquesta no usem més vegades aquest terme només  reconduïm-la. Una altra vegada les TIC ens poden ajudar a fer un salt quantitatiu i qualitatiu molt important. Preparats/des per a saltar?.

Em despedeixo amb una cita: Arriscar-se és perdre l'equilibri momentàniament. No arriscar-se és perdre's un mateix. S. Kierkegaard. Crec que no tenim cap més opció.


Bona nit.