dimecres, 19 de gener del 2011

Una altra perspectiva és possible!!


Quan estudiava tenia un professor amb el que mai vaig coincidir molt quan a la perspectiva que tenia de veure les coses però sempre usava un exemple que se'm va quedar gravat. Deia que per a poder comprendre realment el món havien de ser capaços de veure'l des de diferents perspectives. Per exemple, deia, alguna vegada pugeu dalt d'una taula i mireu al vostre voltant. Segur que la perspectiva de la vostra visió ha canviat respecte a si ho mireu tot plantats a terra. Feu la prova, ja veureu com tenia raó, l'efecte que et fa la primera vegada és increible!!.
Això és precisament el que m'està aportant la meva aventura canadenca, veure les coses des de damunt de la taula. Miraré d'explicar-me.
Ara mateix, aquí a Vancouver, fa una nit clara i nítida. Des de la finestra, al constat d'on estic escrivint, puc distingir amb tota claredat tots els edificis alineats un al costat de l'altre a banda i banda d'un carrer llarguíssim. Tots els anuncis de neó que hi ha encesos es podem llegir perfectament. A més, com ja us he dit algun altre dia, i com no tinc vertígen jeje!!, puc permetre'm quedar-me plantada davant del la paret de vidre i gauidir de vorer aquest trosset de món des de dalt. Aquesta no és una posició de "poder" senzillament és una altra visió i per a mi que sóc tan menuda de tamany és allò que en la meva vida diària no puc aconseguir.
Aquesta serà la gran aportació que em farà aquesta estada a Canadà, la perspectiva de la meva visió.
Començo amb aquest post una línia argumental per a positivar la nostra tasca educativa i per a revaloritzar la nostra professió, de mestres, de professors, d'educadors, de pares, de ciutadans [ells i elles] perquè crec que aquest és un dels principals problemes de l'educació del nostre país. No ens creiem per a res que som el pilar fonamental del sistema vital de la societat i no ens ho creiem perquè entre tots has pretès convencer-nos del contrari.
Em posaré a mi com exemple. Des de Catalunya, des d'Espanya sovint tenim tendència a mirar fora i a pensar que ells/es són molt millors que nosaltres. Més moders, més rics, més competents, més políglotes, més interculturals, més ... més ...
Miraré en poques ratlles desfer aquest mite, perquè és un mite!!!.
1. Hem de partir de la base de què el nostre context proper ha intentat recuperar 40 anys a una velocitat de vertígen. Els nostres avenços en tots els sentits, també els educatius, han estat inversament proporcionals al temps invertit.
2. Quan diem que algú és molt millor que nosaltres mirem quans recursos té per a ser-ho. Aquesta no és l'única qüestió pero ajuda molt.
3. Respecte a la competència, quasi sempre, té a veure amb la preparació però no només. També té a veure amb la consideració social de les professions. És veritat que ja estem molt lluny d'aquella expressió de la postguerra "passa més gana que un mestre d'escola" però també és cert que la consideració que se li dispensa a la professió docent s'ha anat invertint a messura que els sous s'han anat equilibrant.
4. L'educació és cosa de tots. Molt cert!!. Però com a tots els àmbits professional han d'haver-hi especialistes. Els millors i els més competents perquè la base de qualsevol societat és l'educació. I els tenim. Aquesta setmana que gràcies a la insistència del nostre amic Juanfra vaig treient el cap pel Twiter podem vorer una comunitat immesament gran de professionals de l'educació que si alguna cosa els caracteritza és la convinció de que sense coneixement no podem fer un món millor. I aquest repte el demostren cada vegada que un twet salta al ciberespai.
5. Que dir de la nostra capacitat de comunicació "internacional". Algú s'ha parat a pensar que els llatins som capaços de comunicar-nos sense massa problema en 5 idiomes diferents?. Els anglofons només amb la seva llengua pròpia i estan tan pagats de tenir-la que no fan el més mínim esforç [moltes vegades] per apendre les altres així que també en això tenim avantatges.
Per acabar només em queda, avui, convidar-vos des del potencial que les TIC ens donen a generar veritables xarxes destinades a reconèixer, conèixer i defensar tant la tasca de mestre, professor, docent (la paraula que més us agrade) des de la satisfacció de pertànyer a una professió que és la clau de la millora del nostre món actual.
Ah!! i recordeu!! quan no sapigueu per on continuar us pareu un moment i pugeu damunt de la taula. Quan tornareu a baixar la vostra visió de l'entorn haurà canviat.

4 comentaris:

  1. Al loro Mundo Mundial, que no estamos tan mal!! M'han vingut temptacions de pujar-me a la taula del despatx i mirar cap avall...jejeje

    Salutacions cordials,

    marià ;-)

    ResponElimina
  2. Pos en lloc de resistir la temptació fes-ho tot i que aquesta "taula" a vegades no cal que sigue física pot ser, fins i tot mental!!.

    Mercè.

    ResponElimina
  3. M'ha encantat la teva visió optimista, hem avançat, però, volem més, molt més. A veure si aquest esperit inconformista ens ajuda a millorar.
    Salut ;DD

    ResponElimina
  4. Estic segura que si Carlos. Per a això treballem i treballarem tenint sempre en compte que les xarxes no existeixen per casualitat sinó que també, al ciberespai, ens trobem amb uns mateixos objectius aquells que ens hem de trobar :-).
    Seguim .... i seguim ...

    ResponElimina