L'educació. Una cursa de fons!!

En periode d'eleccions, ara n'acabem de passar unes, sempre hi ha un parell o tres de temes que solen ser els que articulen el discurs electoral. Un d'ells és l'educació.

A continuació, una vegada el partit de torn ha guanyat les eleccions si tenim sort i és del mateix signe polític tot seguirà més o menys igual però si el signe canvia ja ens podem preparar per a la reforma educativa. Per molt que tots ells en parlin i manifestin la importància que té como a eina de generació de coneixement i de riquesa sempre acaben utilitzant-la per intentar perpetuar la seva visió del món i així, si és possible, mantenir-se més anys al poder. Aquesta, que fins fa uns anys, era una estratègia pròpia de governs totalitaris s'ha extés a tots amb independència de la seva ideologia. D'altra banda, a mida que avança el periode de mandat els temes educatius i socials es van difuminant per a donar pas als carrers, places, ponts, carreteres, edificis, ... Sempre he pensat que quina llàstima que els xiquets i xiquetes i el professorat no puguen ser inaugurats ni puguen portar una "plaqueta" amb el nom del càrrec de torn.

Bé, una vegada més, com això no té previsió de canviar, a curt termini, haurem d'adoptar altres estratègies per allò de què som professionals responsables i hem de continuar contribuïnt a que el món sigui cada dia millor.

Un bon símil que se m'ha ocorregut per a poder explicar el que vull dir és el dels corredors de fons. Em serveixen igual els professionals com els qui s'hi dediquen en el seu temps de lleure. Ben pensat, més els segons que els primers, perquè els primers n'han fet d'això una professió.

Tinc alguns amics/gues que es didiquen a córrer maratons, mitges maratons i curses de fons en general. Com en qualsevol esport això requereix tenir una constància, ser sistemàtic i tenir una plena consciència del seu cos, de la seva forma física, però principalment de la seua ment.

És en aquesta darrera qüestió en la que reclamo la vostra atenció per a demostrar que educar a una persona és, bàsicament, una cursa de fons on el que compta és arribar fins al final en les millors condicions encara que no arribem els primers (tot i que de primers/es sempre n'hi ha un/a).

Els corredors de fons són persones constants, sistemàtiques, molt disciplinades i amb una capacitat extraordinària d'orientar-se mentalment a la consecució d'un objectiu. En aquest cas tenir resistència suficient per a que el seu cos no defalleixi i els deixi complir el repte que s'han marcat mentre la seva ment es concentra suficient per a poder resistir i resistir. Com totes les curses llargues no tots arriben fins al final i molts es queden pel camí després de recórrer diferents distàncies.

Aquest esport, com qualsevol altre, requereix d'entrenament constant i de seguir un ritme determinat quasi sempre en funció de l'objectiu que s'hagi d'assolir. També en aquest cas són benvinguts els entrenadors personals i treballar en grup assegura, moltes vegades, la motivació per a no deixar d'entrenar i, inclús, un repte a l'hora de participar a les curses. La competència pot ser intragrup i intergrups. Competència al cap i a la fi.

Competir no s'ha de valorar en sentit negatiu. Pensem que és un repte que ens empeny a millorar de manera continuada i constant.

Una vegada han arribat a la meta, si l'esforç ha estat molt desmesurat el seu cos es queixa enèrgicament però la seva ment està tant i tant satisfeta que normalment una cosa compensa l'altra. Quan l'esforç ha estat molt gran ells/es diuen que el cos el que més agraeix és no parar. Seguir entrenant a continuació.

L'educació no és res tan diferent tot i que aquests darrers anys pot ser hem diversificat massa poc els itineraris de les diferents curses. Pot ser, també, els desnivells acumulats sempre són els mateixos i clar, la preparació física de tots els participants no és la mateixa i, no només això, sinó que molts/es d'ells/es no tenen clar l'objectiu que han d'aconseguir i, a més, d'altres pretenen arribar al final sense entrenar i amb meys temps del previst. Uns altres necessiten només participar sabent que mai podran córrer una cursa massa llarga però fer-ne una de curta, en condicions, tampoc no està gens malament.

A les curses molt llargues és evident que tots surten a la vegada i que hi ha un temps màxim per a complir el recorregut si no vols ser desqualificat però és fonamental passar per tots els controls i, a més, si el control t'ofereix menjar, beguda o qualsevol reconstituient millor que l'acceptis i el prenguis no sigui que no puguis cobrir l'etapa següent.

Per a que aquestes curses tan llargues siguin possibles, a més dels entrenadors i dels participants, es necessita tota una altra colla de gent que organitzi i s'ocupi de que tot funcioni bé i en el moment que cal. Com en totes les activitats que impliquen persones no si val a badar!!.

Us sona aquest símil?. Espero que us ajudi a valorar la importància de tenir un paper dins de l'organització d'una cursa que dura, només, tota la vida d'una persona. El nostre paper com a formadors i educadors (pares, mares, professorat, responsables polítics, societat en general) és fonamental perquè som els que hem d'ajudar-los a que la seva ment no defalleixi i el seu cos es mantingui en forma. A més no hem d'oblidar que cada etapa té una importància clau i la descoordinació entre una etapa i l'altra pot tenir repersussions fatals per als participants a la cursa.

Preparat/des per ser conscients de la nostra importància?.

Amb aquest post s'acaba una sèrie de reflexions per passar a partir del proper dilluns, el cap de setmana descansarem, a fer un exercici conjunt que espero que us resulti interessant!!. Bon cap de setmana!!