L'efecte caragol vs. l'efecte colibrí

Hola a totes i tots:

Després d'un intens cap de setmana de carnestoltes espero que esteu a punt de començar una gran setmana. Per què?. Per què no?. Com a mínim sempre hi ha el 50% de possibilitats de què sigui fantàstica :-)-

Després dels posts tan llargs que m'han sortit aquests darrers dies avui en faré un de molt breu. Continuant amb el tema de d'ecologia avui usaré dos éssers vius per a exemplificar el que vull dir.

Això bé a compte perquè des de que estic més posada en el dia a dia de les xarxes socials veig massa missatges que són raons per "abandonar". Crec que no ens ho podem permetre. És la nostra responsabilitat el continuar recorrent el camí que un dia vam triar i si creiem que no és el nostre buscar-ne un altre però mai donar-mos per vençuts. Ni que tots els missatges que ens envoltin siguin negatius.

Em serviran per a demostrar que podem afrontar la vida de moltes maneres diferentes però que unes formes de fer-ho ens serviran per avançar i les altres no.

Per usar el mètode de comunicació Twitter us diré quina trobo que no ens porta a cap lloc i quina ens permet, com a mínim, considerar que hi ha moltes possibilitats diferentes. Aquestes són:

Mode Caragol: Penseu en l'animaló en si. Lent, sembla que mai arribarà. Poruc, deseguida s'amaga dins de la closca. Poc comunicatiu. Això si, deixa rastre sempre per on va i porta sempre la casa a sobre. Podem dir que és autosuficient i que, en general, no necessita a ningú. Necessita humitat i verdures per a sobreviure.

Mode Colibrí: No es queda massa temps a un mateix lloc. Sempre va d'aquí cap allà buscant el seu menjar. Dona sensació d'activitat, i el que transmet és energia i alegria. És molt menudet però les seves plomes i el seu bequet tan esmoladet sempre criden l'atenció. Necessita flors i aigua per a sobreviure.

Per poder abordar tot el que ens bé a sobre els propers anys és qüestió que activem el segon mode tot i que em podeu dir que anar sempre d'un lloc a l'altre permet aprofundir poc. És cert però m'he permès utilitzar els exemples en sentit metafòric.

A la metàfora anterior voldria afegir una darrera reflexió avui. Quan he estudiat metodologia i m'han ensenyat com construir instruments de recollida de dades la recomanació que m'han fet més vegades és que els anunciats de la pregunta sempre en positiu. D'una altra manera la mateixa pregunta condiciona una resposta no positiva. Això mateix és que el que hem de fer amb la vida. Amb la personal i principalment amb la professional.

En resum. No para mai de buscar coses, activitat constant, alegria i amb una visió sempre positiva de la realitat i mai, mai, donar-se per vençut. 

Avui acabaré amb una cita:

"El camino comienza en una encrucijada.

Puedes pararte y pensar en que camino seguir.

Pero no te quedes mucho tiempo o

nunca saldrás de ese lugar".

Columna periodística. Manual de conservar caminos

Paulo Coelho.

Mentre sona Snow Patrol "Just say yes". Un gran grup i un tema molt adequat per avui.

Que tingueu un magnífic començament de setmana.

Bona nit!!