dimarts, 18 de gener del 2011

El preu del coneixement


Avui continuo amb el mateix tema però m'he permès fer una variació en el títol a rel del comen
tari de Maria al post d'ahir i de la meua experiència d'avui.
Durant uns anys es va posar de moda una expressió que deia"qui té la informació té el poder". Així va ser fins que la xarxa Internet va començar a endinsar-se a tots els àmbits de la nostra vida: personals, socials, professionals, ... llavors aquesta expressió va evolucionar cap a una altra que deia "qui té el coneixement té el poder". I així és actualment!!.
Però, tothom pot accedir a la informació?. Tots tenen la capacitat, les eines i les estratègies de convertir aquesta en coneixement?. Crec que estarem d'acord en què la resposta és NO.
Fa un parell de mesos vaig assistir a una conferència del professor Francesc Pedró, fins fa un mes Senior Analyst de l'OCDE i ara de la UNESCO a París. Ell presentava unes dades molt interessants respecte a com les TIC influien en el procés educatiu però, també, com ho feien en l'àmbit social. A mida que va anar avançant la seva presentació la perplexitat de la sala anava augmentant. Per què?. Perquè les dades, empíriques, diuen que la tecnologia lluny d'escursar distàncies el que fa és ampliar-les encara més. Les TIC en entorns socials i econòmics desafavorits no ajuden a fer més petita l'escletxa digital sinó tot el contrari i en entorns afavorits els ajuda a ser-ho cada vegada més. Això vol dir que les TIC no són la sólució. Com a molt, a vegades, poden ajudar però segur que hi ha necessitats més urgents.
El que si que pot beneficiar a tots els col·lectius, des del punt de vista educatiu, són les polítiques encaminades a accedir als nivells més alts del sistema educatiu en igualdat de condicions i el reconeixement del valor del saber. Un saber en majúscules que fa que la base social sigui cada vegada més sòlida i per tant més sàbia. Si és més sàbia podrà generar més coneixement que a la vegada generarà més riquesa. Riquesa que, sense cap dubte, ha de revertir de nou en l'educació i en la societat. Si no es tanca el cercle no podem dir que el procès hagi estat complit sencer.
És aquest cercle el que no acabem de tancar mai i l'exemple més clar és el boom econòmic dels darrers anys. Hem generat coneixement?. No, només hem especulat. Hem generat riquesa?. No, hem fet persones riques mentre hem generat pobresa.
Crec que aquesta és la millor lliçó que tots i totes hauriem de treure de la situació econòmica actual i començar a configurar una veritable xarxa educativa per a que això no ens torni a passar.

5 comentaris:

  1. Hui no tinc paraules. La teua reflexió és encertadíssima i queda poc a dir. Es pot dir més alt però no més clar.

    Fantàstic post Mercè.

    ResponElimina
  2. Mercè ets una crak!!

    Estic contenta perquè el teu "talent" SI que es valora, es potència i a més no ets un "cervellet fugit” sinó que podem sempre aprendre del teu coneixement.
    Menys mal que algun talent hem retingut al nostre país (i ja saps que no es piloteig i menys a aquestes alçades de la meva vida) 

    Però quantes i quantes persones he vist passar amb talent i s’han desperdiciat pel camí o han molestat al país? Quantes persones han tingut que marxar de la seva terra per no desperdiciar i potenciar el seu talent i a la vegada beneficiar-se la societat? O a l’inrevés retreure’s i dedicar-se a àmbits molt concrets i petits passant desapercebuts.

    Si, ja sé que em diràs que des de qualsevol reconet del món podem ajudar a fer créixer la cultura i enriquir el coneixement però, la vida segueix i espero que la lliçó passada ens faci, com ens dius tu: millorar i reflexionar.

    Maria Salvadó

    ResponElimina
  3. El dit a la llaga...però tot lo que pica cura, no?

    ;-)

    ResponElimina
  4. Jo afegiria una pregunta a les de Mercè.
    Hem aconseguit que les persones que tenen la possibilitat de formar-se siguin conscients de l'avantatge que suposa? En molts de casos, molts, la resposta és no. Tampoc molts pares i mares que es perden en la maror (des)informativa dels debats populistes són conscients del que poden fer dels seus fills si aprofiten els recursos que per sort la majoria en el nostre petit món europeu tenim a l'abast. El referent de molts joves és aquell que s'ha fet ric sense esforçar-se massa, i es dedica a fer-ne bandera. Com sigue els hem de fer canviar el xip. És tot això de predicar la cultura de l'esforç, no?
    Com, sense esforç, haguesses arribat a Vancouver, Mercè? Expliquem també als altres que ens hem esforçat i n'estem satisfets!!

    ResponElimina
  5. Bé, Maria, gràcies per dir-me que sóc una crack!!. Faig el que puc com tothom suposo jeje!!.
    És cert això que diu Viqui de la cultura de l'esforç i pot ser seria bó que els he anem aconseguint coses, i en som molts, expliquéssim que hem fet per arribar on som. Quantes hores invertides, quan d'esforç, quants de recursos i també quanta satisfacció i quanta felicitat que et donar anar aconseguint objectius per a millorar. Encara que siguen menut i de tant en tant.
    La immediatesa del món actual fa que, de vegades, allò que costa no tingui valor i no ens parem a pensar perquè algunes coses són immediates. Perquè tinc una comunitat, quasi mundial, de relacions?, per casualitat?. La resposta és no, perquè m'he treballat aconseguir-les i mantenir-les (que no sempre és fàcil perquè tot i les TIC la distància sempre ho dificulta). El mateix podriem dir de les altres dimensions de la nostra vida. Per acabar només afegir, com dia Viqui, la satisfacció d'haver aconseguit aquelles metes que ens hem marcat (gran i menudes). Molta i molt gran!!

    ResponElimina