dilluns, 2 de maig del 2011

La Galàxia Learning: L'afectivitat digital vs la "deshumanització"

Bon dia a totes i tots.

Bon començament de setmana i bon començament del mes de maig :-).

Després del darrer post de "pensat i fet??" on parlava de la immediatesa del món digital i de la poca capacitat reflexiva que tenim a vegades provocada per la facilitat de transmetre un missatge, una informació, un contingut, ... mirava de posar l'atenció a la necessitat de considerar les TIC com una eina però sense oblidar que el veritablement important és l'aportació humana, no el valor en si d'una eina i d'una tecnologia. 

Avui, m'agradaria fer un post especial que és, com diria, com un agraïment a totes i tots mentre miro de demostrar quan "poderosa" pot ser la tecnologia quan ens ajuda a transmetre sentiments i emocions. Segueixo amb la meva experiència actual com a exemple.

Moltes i molts de vosaltres seguiu en meu Blog des de que sóc aquí a Vancouver i en els meus comentaris i agraïments ja us he dit moltes vegades de quanta ajuda m'està sent el tenir una comunitat global que fa que les distàncies físiques no existeixin. El món digital que no té tan d'espai i de temps com nosaltres li volem assignar, cadascú individualment i globalment, fa que no existeixin les barreres de cap tipus i que jo pugui estar al costat de totes i tots amb un sol clic de ratolí o amb una passada ràpida pel ratolí digital del meu Mac. Per què ho dic això?. Seguiré amb un exemple.

Ara mateix, el meu rellotge marca les 22:45 pm aquí a Vancouver i està a punt d'acabar el dia 1er de maig. Què té d'especial aquest dia?. Per a mi, que fa uns quants anys (bastants jeje)  naixia i, per tant, és el dia del meu aniversari. Si si, ja sé, moltes i molts em dieu que un dia ben encertat per a que jo arribés al món. Però aquest any ha estat un aniversari molt especial.

Sempre és festa aquest dia així que miro d'estar a La Sénia per a poder-lo compartir amb la meva família. Algunes vegades, per feina, he estat lluny però mai tan lluny com enguany perquè ara ja fa uns mesos que estic vivint a l'altra part de món. Però curiosament, precisament enguany, he tingut un dia d'aniversari que ha durat 24 hores viscudes amb una gran intensitat analògica i digital. Totes i tots ho heu fet possible.

Quan vaig marxar al gener cap a Canadà, encara que sembli estrany, vaig pensar com seria el dia del meu aniversari a un país diferent i llunyà on no coneixia a ningú pràcticament. El que són les xarxes afectives del món la primera setmana que vaig ser aquí vaig conèixer a Patri i a Anna. Amb elles dues he compartit moltes coses aquests mesos. Ahir elles van ser les encarregades de què la meva festa d'aniversari fora especial. Anna va estar cuinant durant 5 h (tota la tarda) per a que les 12 persones que vam ser al sopar puguessin menjar "cuina catalana". Gràcies Anna perquè tot estava boníssim. Patri, em va dir, de cap manera compraràs un pastís d'aniversari. Jo en faré un per a tu. Gràcies també a tu!! la mescla de la xocolata amb les maduixes estava realment especial. Aquesta és una part de la celebració que no vaig imaginar abans de venir. La meva amiga Afsaneh, en un moment del sopar, em va preguntar si a tota aquella gent l'havia coneguda després d'arribar. La resposta va ser, si clar, des de que sóc aquí. Gràcies a tothom per acompanyar-me i venir a la meva festa.

Però clar, ara falta que expliqui què vull dir amb això de l'afectivitat digital. 

Sovint és diu que les TIC "deshumanitzaran" a la humanitat. Jo tinc moltes i moltes experiències que indiquen el contrari i la més propera la d'aquestes darreres hores. Els sms, els correus-e, el facebook, l'Skype i el Twitter han estat la prova més evident de què la meva xarxa social digital no té fronteres (ni d'espai ni de temps) i que des de les 12 de la nit d'ahir d'Espanya fins les 12 de la nit d'avui de Canadà no he parat de rebre missatges d'arreu. En contra del que he fet uns altres anys, de fer un agraïment general, avui he necessitat donar les gràcies a tothom personalment. I tots, absolutament tots els missatges, m'han aportat una part de proximitat a allò que significa sentir que alguna persona, no importa on, ha dedicat un trocet del seu temps a tu. Si no fora per les TIC això no hagués estat possible i el meu dia no hagués estat tan fantàstic. Segurament, si aquesta tecnologia no hagués tingut aquesta facilitat d'ús tampoc no hauria estat possible que tota aquesta afectivitat arribés fins aquí on jo sóc ara. Em sento afortunada!!. Gràcies!!

Em despedeixo amb una cita: "La felicitat és interior no exterior; per tant, no depèn del que tenim sinó del que som". Henry Van Dyke (1852-1933). Escriptor Americà. Aquest SER serà el que donarà a les TIC el seu veritable contingut i valor.

Bona nit!

6 comentaris:

  1. Per molts anys, Mercè!!
    Una abraçada i realment el nostre mon és gran per trobar amics i petit per sentir-se aprop de tots!!

    ResponElimina
  2. Aquest és un comentari que ha deixat el Pep Andreu [@PepAndreu] aquest matí al post i que m'ha arribat a mi però per alguna raó no s'ha publicat!

    Moltes felicitats Mercè! Lògicament, seguint el teu post, s'ha catalogat a les TIC com a deshumanitzadores; com a trencament de relacions socials i establiment de relacions virtuals, molt poc afectuoses; de potenciar una vida virtual (second life); de que ara les relacions han deixat de ser presencials per ser virtuals gràcies en part a la tecnologia. Jo voldria afegir alguns exemples de què tot això no és, ni ha estat mai així.
    Sempre que ha aparegut una "innovació" o parell tecnològic nou, aquest ha estat vist pels deterministes més naturalistes, com un trencament de les regles que fomenten la idiosincràsia de la societat. Anem per parts.
    Quan va aparèixer la radio, i d'això fa ja uns quants anys, la gent temia que a partir d'aquell moment, les relacions socials es trenquessin, es pensava que la gent es quedaria a casa a escoltar aquell aparell tan innovador, i que no es faria altra cosa que escoltat atentament aquell aparell que emetia música; el temps ha determinat que no ha estat així.

    Quan va aparèixer la televisió, la gent es pensava que mai més aniria al cinema, que trencava aquell fet tant bonic de poder veure el futbol, a la única televisió del poble ( acostumava a ser la d'algun personatge ric, o d'algun establiment de restauració, o bar); aquest fet era vist com un trencament de les relacions socials que s'establien en aquells llocs; però tampoc ha estat així, és més, avui en dia seguim fent el mateix; les persones queden a casa algú, a algun bar, per poder veure algun partir o fet important; es segueixen produint aquestes relacions que temien que es trenquessin).

    Per últim, l'aparició dels telèfons mòbils, ha estat sempre criticat per la mateixa raó. Si per un moment pensem per a què fem servir el telèfon mòbil, la majoria de gent, utilitza aquest aparell per poder quedar en algun lloc i poder xerrar presencialment, amb la persona a qui t'interessa.

    Així doncs, i seguint el teu post, la tecnologia no és neutre, sempre dependrà de l'ús que se'n faci. I aquest ús cal fomentar-lo i reconduri-lo en les nostres aules; i en les nostres famílies.
    Tots sabem que la comunicació ha millorat vers aquests temps. Ha deixat de ser presencial i sincrònica; per fer-la virtual i asincònica; fet que, per molts pot ser vit com un aspecte negatiu; però que els que fem un ús adequat d'aquesta tecnologia, vèiem que en millora la quantitat i la qualitat.
    En fi, que tot i que amb retard, gaudeixis d'aquest gran dia com és el teu aniversari ; i que la tecnologia et faci sentir més propera a la teva terra i a la teva gent.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Coral. Quan poques paraules has utilitzat i que ben trobades per a transmetre exactament el que pretenia el meu post.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Pep:

    No dubtis que la tecnologia m'apropa de manera permanent a la meva gent i al meu món i això és realment fantàstic :-). També m'ha permès, suposo que com a molts, retrobar i mantenir relacions. En definitiva, la capacitat de comunicació de les xarxes és quasi infinita. És qüestió, com tu dius, de saber-les utilitzar i aprofitar de manera correcta o, com a mínim, de la millor manera per a poder millorar el procés educatiu de manera permanent.

    És cert, també, que durant tota la història de la tecnologia cada nou avenç aue s'ha produït, a la vegada que aquest s'ha aplicat al món educatiu, s'ha tendit a jutjar-lo per a demostrar que no aportaria res de nou ni molt menys de positiu. Està clar que els mitjans i els recursos, "per se", poques coses poden canviar però ben integrats a les nostres planificacions poden ajudar a innovar i a flexibilitzar els processos d'E-A d'una manera constant.

    Una abraçada i gràcies, de nou, pel teu comentari!

    ResponElimina
  5. Alguien dijo alguna vez "The Power of the Word May Reside in the Power of Affect" (Panksepp, 2008). Creo que esta frase lo dice todo. Además lo tienes a no muchas millas...
    Disfruta de la estancia

    ResponElimina
  6. Gracias Victor. Mi experiencia me dice que esta frase es absolutamente cierta. Lástima que haya pocos/as practicantes jeje. Parece como si en mundo actual, digital o no, pudiera prescindir de la afectividad.

    Que tengas muy buen día!.

    ResponElimina