dimecres, 16 de febrer del 2011

L'escola 2.0. La revolució silenciosa (I)

Hola a totes i tots:

El post avui arribarà puntualment no com ahir jeje!!. Diguem que va ser una dia complicat per allò de que qui no té memòria després paga les conseqüències. Per resumir-ho molt quan vaig arribar a casa NO tenia claus per a entrar uffff!!. Gràcies Anna per acollir-me. Eres un sol ;-).

Encara que no ho cregueu avui tinc apuntats al meu paper que m'acompanya diàriment per anotar idees per a post 6 temes i títols diferents. Evidentment que no en parlaré de tots tranquis!!.

L'entrevista que Cuní li ha fet a la Consellera d'Educació Irene Rigau ha donat molt de si a tots els forums on estic subscrita. Ha generat tantes visions diferents del tema que finalment he decidit aprofitar una síntesi de tots ells per a explicar-vos que en penso de tot plegat. De tot el que he pogut llegir avui tinc visions des de tots els àmbits: pares/mares, professorat, tècnics, informàtics, especialistes en tecnologia i clar, l'entrevista que he sentit aprofitant que m'ha arribar l'enllaç de la web de TV3.

Us explico com he sentit l'entrevista. M'he posat els auriculars i sense veure la imatge he sentit les preguntes i les respostes. Si no fora perquè sabia que estava feta aquest mateix matí hagués dit que sentia un discurs de fa .... posem 20 anys?. La veritat que no tant pel que dia, en algunes coses podria fins i tot estar-hi d'acord, sinó pels arguments educatius i pedagògics que utilitzava per a poder justificar-ho. M'ha fet l'efecte de sentir aquell discurs de la meua iaia de "la letra con sangre entra" i aquell altre de què l'important són els continguts. Quantes hores invertides per tots i totes i quants intents de canvi i de millora durant les dues darreres dècades per arribar a aquest punt. Quina llàstima!!. Pel camí, com sempre, ni una sola dada empírica que sustentés tot el discurs polític. També un clàssic.

El nostre sistema educatiu, no només el català sinó també l'espanyol, s'ha caracteritzat per no fer recerca educativa sistemàtica i tenir que utilitzar com a referència les dades de l'OCDE i dels informes PISA que aquests fan. Que estan molt bé i jo els utilitzo sovint però ja vaig dir en un post anterior que per a mi tenen problemes greus de contextualització. A més, tot govern que es preciï té un sistema de recollida de dades de manera longitudinal per a poder demostrar que les coses avancen, o no, en una direcció determinada. No una foto fixa d'un moment sinó dades reals any a any. Ara és molt difícil poder demostrar que ens hem equivocat o hem encertat perquè, en realitat, els canvis polítics dels darrers temps que han estat cicles, com a molt de 8 anys, no ens deixen temps suficient per analitzar res en profunditat i seriosament.

Primer, en llegir els missatges d'uns i altres i veient el que dien:

- Pares: reclamant el seu dret a exigir una escola moderna, actual i tecnològica.
- Professorat: dient la reforma que bé altra vegada quan ni molt menys estaven consolidades les anteriors. Que hen fet per a merèixer això?.
- Tècnics informàtics: que han viscut en primera persona la configuració de xarxa i els equipaments dels centres de l' 1 x 1 que es pregunten qui va dimensionar allò per a invertir una quantitat indecent de diners en una cosa que es podia resoldre de forma més barata i més fàcil.
- Els proveidors de continguts: que ja s'estan imaginant tornar a l'època dorada quan tenien un públic captiu en forma de consumidors de llibres de text i material didàctic.
- Uns polítics: que han decidit, una vegada més, salvar al món en forma de projecte educatiu sense tenir en compte per a res que estem parlant de persones que senten, pensen i necessiten ser considerades. Totes elles!!.

Feta aquesta proximació rapidíssima he trobat a faltar alguna cosa fonamental. Ningú en aquest discurs des de tan variades perspectives ha parlat, ni un moment, dels estudiants. Bé, perdoneu, si, els professors/es perquè és al seva feina. Ells/es, l'estudiantat, que en pensen de tot això, què necessiten?, com els va?, quines eines els resulten més útils per a treballar i per aprendre?, ...

Els que em coneixeu en la meu vessant acadèmica segur que m'heu sentit començar, moltes vegades, una classe o una conferència dient que les eines TIC són màquines "tontes" que sense un contingut i una acció didàctica per part del professorat ben poques coses poden aportar en termes d'aprenentatge. Tot i així el que no podem negar, tampoc, és el seu potencial i totes les coses que ens han facilitat en els darrers 15 anys. Crec que puc utilitzar, sense por a ser massa atrevida, la paraula revolució. No només a l'àmbit escolar, que també, sinó a tots els àmbits. Per això feia la reflexió sobre les adiccions a les comunicacions al post d'ahir.

Amb la meua visió optimista del món, després de sentir l'entrevista m'he quedat amb certa sensació d'entre "pena i frustració". Marxava cap a classe d'anglès i tenia una hora de bus que m'ha permès pensar en el tema. Quan he arribat a classe se m'havien ocorregut algunes idees que m'agradaria compartir amb tots/es. Només algunes perquè demà hauré de continuar.

Crec que per primera vegada no ens cal preocupar per la visió dels polítics, tot el contrari. La implantació massiva de les TIC, no tant a l'escola com a la vida del professorat en general, fa possible que aquests puguin contrarestar la seva sensació "abandonament" per part de l'administració educativa i de la societat en general. Aquestes TIC en forma de xarxes socials els ofereixen la possibilitat de compartir, discutir, reflexionar, inclús "plorar", si em permeteu l'expressió, en comunitat. Hi han experiències molt interessants com per exemple: Novadors, EducaconTIC, XTEC,. També aquests espais els permeten tenir la sensació de què no estan sols i poder compartir la seva feina, objectius i problemes amb algú que els compren perquè el seu dia a dia no està tan llunyà.

Una altra cosa que m'ha omplert d'esperança ha estat pensar amb la quantitat de professors que a Catalunya han participat i participen en el projecte Educat 1x1 i el munt que han tingut que treballar per posar-lo en marxa. Tot el que han aprés, el que han treballat, les xarxes que han creat i l'organització del centre per a fer-ho possible, pares inclosos, està aquí i d'una o altra forma es continuará aprofitant. Una inversió que s'ha de rendibilitzar sense cap dubte.

I per acabar la reflexió d'avui. Un professorat motivat, implicat i treballador que creu que les TIC són la solució universal però que poden ajudar, com a eines, a fer les coses d'una altra manera. Quan les han utilitzat de manera adequada han aconseguit millors resultats d'aprenentatge, estudiants més motivats i pares més implicats.

Per què els polítics no utilitzen això com a exemple?. Segurament perquè el més important no és l'educació del país ni la formació real dels estudiants. Seran unes altres coses que disfressades d'educació els permeten aconseguir uns altres objectius que d'una altra manera els podrien fer impopulars.

Jo diria que, la revolució de l'escola 2.0 ja ha començat i per molt que intentin aturar-la, afortunadament, ja és massa tard. Demà parlarem de les nostres armes. Totes elles igual de poderoses que de discretes. Una gran oportunitat!!.

Avui em despedeixo sonant David Gray "Babylon 2007". Ja sabeu Babilònia va ser una gran ciutat de l'antiguitat. La més gran de l'Imperi Mesopotàmic i gran centre religiós i cultural de l'època. La seva granesa ha arribat fins als nostres dies.

Bona nit!!

2 comentaris:

  1. Totalment d'acord!! Costa tant fer canviar el xip a tants i tants professors, que ara estan treballant amb il·lusió i incorporant mil i una millores a l'aula, que posar en dubte la revolució tecnologica i pedagògica de les TAC a les aules és molt, molt decebedor...

    ResponElimina
  2. El que hem de pensar és que els qui ja l'han canviat és com si haguessim sembrat una llavor. Aquest ja mai tornaran a pensar com ho feien abans. Sempre necessitaran descobrir altres coses. És un procès molt lent però molt ferm.
    Posar en dubte les coses per part dels polítcs té més a veure amb les seves necessitats personals i de partit que no en la millora del sistema propiament dita. Crec que l'única cosa que ens queda és relativitzar-los en la messura del possible.

    ResponElimina