dijous, 17 de febrer del 2011

L'escola 2.0. La revolució silenciosa (II)

Bon dia totes i tots:

Uf!! avui ja és dijous el temps passa tan i tan depressa que quasi hauriem de fer un esforç per aprofitar-lo i gaudir-lo al màxim. D'una altra manera no acabem d'assaborir-lo i és una llàstima!!.

Continuaré amb el post d'ahir, tal com em vaig comprometre, i el d'avui serà de com aprofitar tot allò que tenim entre mans per a millorar l'educació i també l'ús de les TIC en aquest procés.

Ahir a la nit (meva) el darrer twet que vaig llegir va ser un que em va enviar Jordi Adell dient: "he llegit el teu post i eres molt optimista. Jo no ho seria tant". Jeje!! si ho fora no seriem Jordi i Mercè.

Ara em toca explicar per què sóc optimista. Abans, però, com he continuat pensant en l'entrevista que va generar ahir tot el debat i en com fan les coses els polítics. Començo amb una reflexió prèvia que em servirà per a fer-vos algunes propostes.

Quan m'ha tocat assumir resposabilitats de política universitària he tingut fama sempre de ser molt atrevida i d'anar directe als objectius marcats. Com sempre, liderar projectes té l'avantatge de que quan aconsegueixes implementar-los tens un nivell elevat de satisfcacció però pel camí també trobes molta gent que sense les teves idees viuria infinitament millor. Per tant, has d'assumir que tot a gust de tots no es pot fer mai. Respecte a aquesta faceta de la meva vida puc compartir algunes coses que he après. Miraré de fer un decàleg.

1. Sempre s'han de tenir uns objectius coherents i ben definits. Les persones que integren l'organització hi poden estar d'acord o no però no poden negar que no es sap on es va. Els líders els han d'assumir amb totes les conseqüències.

2. Sempre has de tenir molt ben documentat el punt de partida per a poder demostrar, quan ho necessitis, que les coses han variat i han avançat, o no, en
alguna direcció.

3. Abans de tornar a inventar "la roda" o la "sopa d'all" està bé que miris les coses que ja hi ha fetes. Tot i que no les hauries fet igual moltes les pots continuar i així no cal començar des del principi. T'estalvies temps i diners.

4. Detecta, per començar, totes aquelles persones que estan liderant processos i/o projectes que tu tens intenció d'iniciar per a poder tenir referents des del principi i que poden ser, també, potencials al·liats.

5. No facis públic mai fora de l'organització una cosa fonamental per a que les persones implicades ho sàpiguin per la premsa. Els mitjans de comunicació han de saber-ho quan ja tothom que hi ha tingut interès ho coneix.

6. Cap de les propostes que facis pot estar sense fonamentar i sense tenir exemples que demostrin que algú s'ho ha plantejat i li ha anat bé. Aprofitar les bones pràctiques és fonamental.

7. Des de que comença fins que acaba un projecte s'ha de documentar. Si si, aquella tasca associada als processos de qualitat que tanta mandra ens fa. És fonamental!!.

8. Com a organització, has de tenir un "aparador" (en el millor sentit de la paraula) en el que els millors, els més innovadors/es i els més atrevits/es, els liders autèntics puguin tenir visibilitat.

9. Buscar, investigar, anar a l'altra punta de món si cal per tal de poder vorer bones pràctiques i mirar quina part d'aquelles seria una millora per a la teva organització. Ul!!! mai en tota la meva experiència he trobat cap bona pràctica aplicable automàticament. Totes elles han de contextualitzar-se i adaptar-se a la realitat concreta on es vulguin implementar. No heu d'oblidar que no hi ha cap situació educativa ni cap institució idèntica a una altra. Això és molt important tenir-ho en compte per a no cometre errors innecessaris.

10. La darrera i fonamental, més de 8 anys en el mateix càrrec és perjudicial per a la persona i per a la institució. Acaben personalitzant-se els projectes cosa que no aporta res en cap sentit tot el contrari. Jo sempre tinc una màxima que és que no hi ha ningú insubstituïble i us puc assegurar que és absolutament cert.

Considerant això passo a la segona part que té a veure amb les "armes" disponibles que deia ahir que teniem.

1. Tenim un sistema educatiu modern comparat amb d'altres comunitats de l'estat espanyol i amb molts països del món. Un sistema permeable a les innovacions i possibles canvis. De fet, les anades i vingudes polítiques us han obligat a ser flexibles i adaptables. Per a que això deixi de ser un problema greu "blindeu" alguns objectius educatius de centre que la direcció estigui compromesa a liderar-los. Si les TIC en són un perfecte!!. La direcció haurà de defensar-lo.

2. Construiu un "aparador del centre" més enllà de la web que tots ja teniu. Aquest espai ha de servir per a demostrar i ensenyar al món, si si ho heu entés bé a aquest món global, el bons projectes, els professors innovadors i la capacitat que teniu d'adaptar-vos als nous temps. Heu d'aconseguir la major part de "públic" possible. Com es pot enregistrar ja teniu una primera dada documentada. Si cal no us limiteu al àmbit digital. El món "analògic" continua tenint moltes possibilitats. El marketing educatiu és un valor a l'alça.

3. Demostreu que la major part del professorat és competent digitalment. Això també forma part de l'estratègia de centre. Les dades ens diuen, tot i que el programa d'informàtica educativa de la Generalitat ja ha fet 25 anys, que encara queda un percentatge de professorat (al voltant del 40 %) que no domina les eines TIC de manera adequada. Formació, formació i formació al centre i per projectes.

4. Construim, entre tots, un corpus de coneixement sòlid. Com ho fem?. Escrivint i explicant tot allò que fem, encara que a nosaltres ens sembli irrellevant. Sempre podrem compartir els nostres aprenentatges. Mireu, el Facebook, el Twitter inclús la web acaba tenint un paper de compartir entre nosaltres mateixos. Ha arribat el moment de tenir xarxes socials no corporatives i incorporar-hi a tots els agents implicats en el procés educatiu. Un bon projecte, amb prou visibilitat no hi ha cap polític que pugui eliminar-lo. Se li tornaria en contra.

5. La política de fets consumats funciona en molts de casos. Que vull dir amb això?. Generem necessitats que després han de cobrir-se. La de les TIC és una realitat així que per molt que ara vulguin fer un cop d'efecte ja ha entrat a les aules i a la motxilla dels estudiants i també dels pares encara que aquests sempre passen una mica desapercebuts. Les famílies han de començar a ser els "socis" naturals dels projectes educatius.

6. No es pot permetre que es centri el discurs de l'educació en les TIC. Com us deia ahir aquestes són una eina. El paper fonamental el continua tenint el professorat i l'estudiantat. Uns i altres teniu la paraula. Un professorat, en gran mesura, compromès, amb ganes d'aprendre i de tirar endavant. No heu de permetre que la vostra feina és quedi a un racó per culpa de les discusions polítiques de partit. Això no ens aporta res en termes educatius.

7. Tot i les directrius del Departament, que són les que s'han de seguir, dels vostres projectes formatius i a les aules sou els "líders". Els projectes formatius coherents i compromesos sempre han estat per damunt dels interessos del moment. Ho sabeu millor que jo.

8. Si reviseu tots els intents de "tancar" la xarxa de xarxes tots han fracasat. Feu servir aquest exemple per a tranquilitzar-vos. Utilitzeu als vostres estudiants i als pares com aliats. Uns han nascut a l'era digital i els altres volen la millor educació per als seus fills/es.

9. Ja que tothom s'omple la boca de que estem a la societat del coneixement i que en aquest s'ha de fonamentar la supervivència de la nostra benvolguda Europa exigim als nostres líders polítics que siguin coherents. La priorització dels pressupostos de la societat passa no pels interessos dels liders sinó per les de la societat. Fem sentir la nostra paraula com a ciutadans més enllà de com a professionals de l'educació.

10. Perquè ara hagin anunciat, per exemple, que el projecte EDUCAT 1x1 s'atura no renunciem ni renuncieu a tot el que ha aportat i al que pot aportar immediatament. Els ordinadors estan i tot i que les comunicacions als centres serien molt millorables teniu tot el necessari per a que el projecte continui a bon ritme. No és cert que molts dels que esteu en el projecte ja treballaveu amb les TIC abans?. Segur que hi podeu continuar treballant.

Segur que després de llegir aquests 10 punts no us he dit res de nou. Si és així és que tot el que necessitem ja ho tenim. Aquest era l'objectiu. Fer-ho evident!!

En resum. És fonamental per a que la màquina no s'aturi. Penseu en un tren que quan va a molta velocitat si és para la frenada té conseqüències greus per als passatgers. Tot i exagerant la meva visió optimista crec que ja tenim el més paregut a un tren ràpid. Segur que encara no és un AVE però, per què no podem aspirar a que ho sigui?. NO ens ho pot impedir ningú.

Podem apel·lar, també, al sentit comú i de la responsabilitat dels polítics quan a que la inversió que han fet les adminsitracions, les empreses, els centres educatius i les famílies en el projecte tecnològic ningú té cap dret, ni un, de tirar-ho tot per la finestra. Contra aquesta afirmació estic segura que no tindran arguments possibles. Si els tinguessin, el que us he dit abans, els millors aliats seran els pares i els estudiants. Una oportunitat per a compartir un gran projecte.

Que la situació econòmica és crítica?. Absolutament d'acord però possiblement els funcionaris públics hem aportat més que ningú a millorar-la, com a mínim, el 5% del nostre sou. Molt més del que molts altres que parlen cada dia són capaços de fer. Si hi ha pocs recursos entre els que hi ha n'hi ha uns d'innegociables: els de l'EDUCACIÓ o el que és el mateix els del FUTUR del nostre país.

Avui acabaré amb un comentari d'una dona molt sàbia que és la meva mare. Ella només va anar a l'escola fins als 9 anys però és un model de persona emprenedora, valenta i atrevida. La seva prioritat sempre ha estat l'educació tant per a la família com per a la societat. Avui que he parlat amb ella em deia: "Realment no anem bé amb aquests mandataris que han començat per retallar l'educació. Aquesta és l'única cosa que ens ajudarà a tirar endavant. Els millors països per això ho són, per la seva educació". Molt cert!!.

Em despedeixo sonant: Housemartins "Me and the Farmer". Una música animada per a destensar una mica l'ambient!!.

Bona nit!!


3 comentaris:

  1. i quina raó més gran té la teva mare!! És sàbia

    ResponElimina
  2. Jajajajaja... mentre llegia se m'anava configurant un nom, una mena de malnom, per a ser més precisos, per a batejar-te després de redactar dos decàlegs: MOISÉS 2.0... jajajaja

    Estic d'acord. L'Estat som cadascú de nosaltres. I sota aquesta perspectiva, i emmirallant-me amb la realitat, la revolta no comença sortint al carrer i cridant contra res ni ningú, la revolta s'inicia revoltant-se contra un mateix, contra els propis hàbits i motllures existencials, contra les regles fonamentals que marquen el dia dia, contra tot allò que tenim escrit al nostre capsal del llit. No podem demanar llibertat i ser els nostres propis presoners. El primer pas, destronar a l'inquisidor miserable que reposa dins nostre, al censor que impedeix pensar mès enllà, al jo que busca fora tot allò que està dins nostre.

    M'encanta el llenguatge!!!

    ResponElimina
  3. UFFF!!! seria molt complicat això de ser Moisés 2.0 jajaj!! primer perquè no sóc gens bíblica jeje i després perquè ja vas veure que a Déu no li agraden els iPhones jeje.

    ResponElimina