dilluns, 17 de gener del 2011

El valor del coneixement

Si ens deixem portar per les notícies i diferents publicacions dels mitjans de comunicació relacionades amb la crisi hi ha un argument que apareix de manera sistemàtica. No podem sortir de la crisi si no ens basem en l'economia del coneixement. En general, podem dir que aquesta ecxpressió té a veure amb la necessitat d'abordar els nostres processos productius i de generació de riquesa no des del punt de vista del treball manual i repetitiu sinó des del punt de vista de la creació, la iniciativa, l'empreneduria, etc.
Perquè abordo avui aquest tema. Primer perquè hi estic d'acord. Penso, que el principal valor d'Europa ha de ser la creació de coneixement. Com diuen alguns entesos Europa
podria esdevenir el departament d'I+D+i del món. Però estem preparats per a que això sigui possible?. Ho estem en
general?, ho està Espanya en particular?.
Aquest cap de setmana, el meu primer a Vancouver, l'he compartit amb una colla de gent que són espanyols i que estan aquí treballant com a investigadors a la universitat o estan fent un máster o una estada postdoctoral. Tots ells/es han vengut aquí buscant l'excel·lència en la formació i en la investigació. Quan van arribar tenien previst tornar però la realitat en la que es troben actualment és que no veuen la manera de fer-ho. Alguns/es porten aquí més de cinc anys.
Uns perquè s'han acostumat a la forma de vida i de treballar d'aquí. Els altres perquè si treballen no poden acumular mèrits suficients, en termes de visibilitat científica d'impacte, i si no ho aconsegueixen mai podran optar als programes de retorn d'investigadors i uns altres perquè senzillament creuen que el nostre sistema de recerca, l'espanyol, està encara a molta distància del d'aquí de Canadà.
El resum de tot això és que difícilment podrem basar la nostra societat en el coneixement si no retenim a les persones millor formades per a que no marxin o, si marxen, si no tenim la capacitat de fer-los tornar per a millorar la nostra economia.

4 comentaris:

  1. Solució: entre tots i totes fer una educació millor. Fer d'ella un referent de qualitat. Invertir més en ella, no sols en recursos i/o econòmicament, sinó també en persones.
    Una educació millor també ens permetra sortir abans de la crisi.

    Per cert, gracietes pel teu comentari al meu blog.

    Ara ja sols falta veure't per twitter. Ja he implicat a Mar per aconseguir-ho.

    ResponElimina
  2. Aquest tema m’agrada't, m’heu tocat “diana” el punt feble. Avui al segle XXI comencem a plantejar-nos el talent a Catalunya i a Espanya, comencem a parlar de la “retenció del talent” per part de les Universitats i les Empreses i/o Multinacionals.

    Em volta aquest tema des de fa molt anys pel cap i em pregunto … però i a les empreses? I als empresaris? I a l’administració? Que li es més rentable tenir: un assalariat a temps parcials que no pensi massa i que no posi massa resistència i a la vegada que sigui fàcil de manipular, d’acomiadar i generi beneficis o un gran talent que li qüestioni l’equilibri de l’empresa o la política del govern i l’ajudi a tirar endavant?

    Encara no he trobat la resposta al nostre país. Penso que estem encara molt lluny del talent com a factor de creació perquè vivim en una economia on la submissió està encara efervescent. Sinó qüestioneu-me el contrari.

    Maria Salvadó

    ResponElimina
  3. El cas de Nissan potser és indicatiu. Es ven la proposta de la patronal de treballar més hores a la setmana com una manera de millorar la productivitat. Jo no entenc molt de números, però em sembla que s'aprofiten del fantasma de l'atur per assegurar-se que els treballadors no protestaran. De nou les grans multinacionals condicionen la vida de comunitats senceres i es preocupen poc per res que no sigui augmentar beneficis. És un aspecte a considerar, per tal de seguir lluitant per aconseguir una societat més justa i sostenible.

    ResponElimina
  4. Estic d'acord en què la submissió encara és gran a la nostra cultura però pot ser perquè l'educació no acaba de fer el paper que pot ser li pertoca en aquest sentit. Quan parlo d'educació no em refereixo exclusivament al sistema educatiu sinó que utilitzo aquesta paraula en el sentit més ampli.
    La capacitat de desxifrar el món que ens envolta necessita d'una ajuda constant per a poder-ne tenir una visió polièdrica i aquesta no serà possible sinó s'hi impliquen tot els agents relacionats. Si l'única cosa que fem és passar el testimoni a l'altre sense córrer la part de cursa que ens toca tenim un problema, o molts!!. Perquè llavors qui n'ha de recórrer dos o tres trams acaba molt cansat i, a vegades, fins i tot esgotat. Podria ser aquest un dels problemes del nostre sistema escolar actual?.

    ResponElimina