dissabte, 23 d’abril de 2011

La Galàxia Learning: Sentir per transmetre y viure per ensenyar.

Bona nit a totes i tots.

Com els darrers posts avui aquest també arribarà a una hora no habitual. Depèn de quan tinc el temps suficient per a poder-lo escriure :-).

Mentre al carrer passa i traspassa la gent, el sol radiant està ben amunt al cel i veig el mar blau només mirant per la finestra, ... em disposo a compartir una sèrie de sentiments i sensacions amb totes i tots vosaltres.

Jo començo, com qui diu, el meu dia de Sant Jordi a una Ciutat i un país que està una mica lluny de la meua realitat Catalana. Llibres que em van regalar la setmana passada durant la meva breu visita a Catalunya, roses virtuals que jo he enviat i que m'heu enviat, felicitacions als Jordis i les Jorgines. Qualsevol diria que no és res massa diferent del que hagués fet aquí. Només hi ha una gran diferència. Els sentiments compartits de les coses que es fan. Puc fer moltes coses, de fet ja veieu que les faig, però no és el mateix celebrar les coses amb gent que també les sent que amb altres persones que les poden entendre però no les senten.

Hi ha un tema que s'ha posat molt de moda durant els darrers anys que és la Intel·ligència Emocional. No només és important aprendre sinó que hem de ser capaços de sentir mentre aprenem. Si pensem amb la metàfora de la pel·lícula de la Guerra de les Galàxies que, en part, ha inspirat aquesta sèrie de posts, podem arribar a la conclusió de què ens presenta un món "artificial" i sense sentiments però NO. Realment, la raó i els sentiments són les que els acaben allunyant de les forces del mal. 

L'educació té molt a veure amb tot això. Quines són les coses que realment aprenem per a sempre?. Aquelles que sentim, sense cap dubte!. Quina diferència hi ha entre que t'expliquin com és un país i que el coneguis de primera mà?. Que en el segon cas el vius, el comparteixes i el sents!. Segurament aquest és un dels problemes més importants de l'educació actual. Aconseguim implicar als aprenents (sense importar l'edat que aquests tinguin)?. Segurament la resposta seria que no. Aquest és el motiu, també, de que perdem tanta gent pel camí, no senten el que aprenen.

Per poder exemplificar que vull dir quan parlo de sentir el que fem us posaré uns quants exemples que crec que m'ajudaran a compartir amb vosaltres el que us vull transmetre:


- Un llibre: Un Sant Jordi avançat em va fer arribar el llibre de Joan Todó "A butxacades". Un jove escriptor de La Sénia que després d'escriure poesia ha fet incursions a la prosa amb molt bons resultats. Un llibre sentit, viscut i transmès amb la naturalitat que ofereix no tenir cap més pretensió que comunicar als lectors el que pensa i sent.

- Un documental per a presentar un poble: La Sénia fet per dues persones Marc Ortiz, Carles Gisbert i narrat per Joan Todó. Tots tres que hi han nascut i, tot i que ara no hi viuen cada dia, continuen compartint de manera constant l'esdevenir d'aquesta comunitat. Les imatges no només tenen un valor visual sinó que també el tenen afectiu. Quan les veus, tot i que no siguis d'allí, no et poden deixar indiferent.



- Un espectacle de dansa: Al més de març, coincidint amb el Vancouver International Dance Festival, vaig anar a veure un dels espectacles de dansa contemporània que era d'una companyia Italiana/Alemanya. Sense quasi vestuari, en alguna de les escenes els ballarins i ballarines anàvem pràcticament nus, sense decorats (una sola cadira) només jugant amb llums i ombres. Només la visió d'aquells cossos tan treballats, la seva musculatura i el "esgarrat" dels seus moviments transmetien tanta força i tanta passió que no calia adornar-ho de cap manera. La sola imatge permetia compartir el que transmetien.

- Una composició musical: Al post anterior us parlava de la meva experiència musical del cap de setmana passat el V Certamen Internacional de Bandes de Música "Vila de La Sénia". Coincidint amb la V edició havíem encarregat l'obra obligada de la 1. secció al jove compositor valencià Andrés Valero-Castells. No hi havia com petició concreta per part de l'organització quan al contingut i la forma. Andrés ens va presentar una composició, revisió en part de la seva obra per a Orquestra Polifeo, que la va titular "Polifemo y Galatea" que intenta dibuixar, amb notes musicals, aquesta història mitològica y posterior faula poètica de Góngora. Si es coneix la història, i encara que no es conegui, la força de la música es capaç de descriure, perfectament, moments, sentiments, sensacions, ... amb una força i una claredat fantàstiques. 


Per contrastar tot això que us dic ahir a la nit vaig sortir a sopar amb uns amics i vam anar al Kino Café de Vancouver. Un local de la ciutat que té una programació estable de "Flamenco". Si si, ja sé que molt atrevida jo d'anar a sentir i veure flamenc a aquesta part del món. La veritat és que el guitarrista que tocava i les bailaores no ho feien malament però els faltava transmetre aquesta part de passió que us comentava a les línies anteriors. Vam marxar cap a casa sense haver "viscut" res especial.

Tots aquests exemples m'han vingut a tall de voler compartir amb vosaltres la necessitat de viure la nostra vida i la nostra professió amb intensitat per a poder transmetre-la de la mateixa forma. De no ser així no ens hem de sorprendre si les persones a les que mirem d'ensenyar i educar no aprenen. No els donem cap motiu per a fer-ho.

Avui em despedeixo sonant Dani Flaco "Que tinguem sort". Allò imprescindible en els moments que vivim. Més parlant d'educació.


Bona tarda!! i bones mini-vacances de Pasqua.

3 comentaris:

  1. Gràcies per compartir amb tots nosaltres els teus sentiments i emocions. Vaig tindre l'oportunitat de (mal) veure el documental de La Sénia i ara després de tornar-lo a veure (molt més millor), continue tenint les mateixes ganes d'anar-hi. Està molt bé, imatges encisadores i una locució que conviden a experimentar aquest paratge per descobrir que és La Sénia.
    Polifemo y Galatea, espectacular! Andrés és un gran compositor que com bé dius sap transmetre emocions en les seues notes.

    ResponElimina
  2. Enhorabona pel post Mercè, fantàstica música i referències. Que mai ens falti la passió ni l' emoció en la nostra feina. Com tu dius, sense passió no podem transmetre als nostres estudiants l' essència de l' aprendre. M' adhereixo al Juanfra en el desig de visitar ben aviat i en condicions La Sènia :-)

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies @juanfratic i @marett pels vostres comentaris. Ja sabeu que esteu convidats a venir a La Sénia i als Ports sempre que vulgueu. Juanfra, tenim una trobada planificada per a la darrera setmana d'agost. Si vols et pots apuntar. Com més serem més riurem, que diuen ;-).

    Petonets per als dos.

    ResponElimina