La Galàxia Learning: Pensar, sentir, actuar i valorar o l'atreviment d'aprendre

Bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut un molt bon començament de setmana.

Avui voldria recuperar el tema del professorat. Amb ell vaig iniciar aquesta sèrie de La Galàxia Learning i ara fa dies que no li dedico una atenció especial. Abordaré el tema després d'estar treballant, durant aquest darrer més, sobre les característiques dels estudiants anomenats "aprenents digitals" que serien els que han nascut després de l'any 1982.

Una vegada revisada molta de la literatura sobre les caractetístiques d'aquests se m'acudia que pots ser he de recuperar, també, el meu tema de la formació del professorat (inicial i permanent) a l'era digital. Un tema al que m'he dedicat molt des de sempre. Aquesta ja va ser  la meva recerca de tesi doctoral.

Bé, la qüestió és que per poder organitzar les característiques dels estudiants he utilitzat diferents dimensions que em permetran fer també una aproximació a la formació del professorat. Com us deia en algun post els plans de formació inicial del professorat serien molt millorables però són els que tenim. Dit això, quines coses podem tenir en compte més enllà del BOE?. Ho analitzo segons les dimensions a les que feia referència:

1. Contextual: El món canvia molt i molt depressa. És necessari que preparem a aquests professionals per a la incertesa. No són necessaris molts de contigunts però si les eines per accedir a ells, entendre'ls, crear-los, compartir-los, .... També seran fonamentals les eines per a entendre el món en què viuen i tenir la capacitat de diferenciar entre: allò innegociable, allò important, allò necessari, allò prescindible i allò inútil. Aquestes paraules que semblen fàcils, a la pràctica, adquireixen un alt grau de complexitat.

2. Instrumental: Han de ser capaços de conèixer i usar, a la pràctica, diferents tipus d'eines TIC que els han de permetre:

• Treballar en entorns tecnològics.
• Entendre les TIC com una eina útil i necessària, no com una amenaça
• Ser competents digitalment, o sigui estar alfabetitzats múltiplement.
• Estar permanentment connectats al món digital. Allí es genera informació i coneixement cada segon.
• Tenir capacitat crítica per a analitzar i seleccionar informació i contingut no només analògic sinó també digital.

3. Intel·lectual: Cognitivament han d'orientar-se cap a:

• Capacitat col·laborativa i cooperativa.
• Capacitat d'entendre l'estructura no lineal de la informació i del coneixement, principalment a partir de l'ús de les xarxes.
• Una alfabetització multimodal.
• Capacitat multitasca.
• Creativitat

4. Actitudinal: En contra del que sembla crec que aquest aspecte, almenys sota el meu punt de vista, serà fonamental. Sent així el dividiria en:

A. Actituds Personals: Aquestes es solen passar per alt quan, quasi sempre, són les que marquen la diferència entre els bons professionals i els pèssim.

• Implicació en la seva feina.
• Reconeixement del paper estratègic de l'educació en el món actual.
• Capacitat de crear i respectar el coneixement.
• La participació activa
• La gestió de l'espai i el temps digital.
• L'autoconcepte professional.

B. Actituds Socials:

• El compromís continuat i sense renúncia.
• L'expressivitat i les capacitats comunicatives tant analògiques com digitals.
• Fer valer la seva tasca professional. Capacitat de comunicar la importància de la seva feina.

C. Actituds Educatives:

• Capacitat d'usar metodologies actives.
• Usar les TIC com a eines per a l'ensenyança.
• Capacitat d'aprende de manera permanent.
• Capacitat d'accedir, analitzar, crear i reprocessar la informació.

D. Actituds per al treball:

• No tenir por al risc, menys a les errades.
• Tenir consciència que la millor gratificació és la seva satisfacció personal i professional.
• Capacitat de ser multitasca.
• Entendre que totes les preguntes poden tenir més d'una resposta i que no hi ha cap problema que no tingui solució.

He intentat que aquest llistat sigui un "mirall" de les mateixes característiques que defineixen als estudiants actuals. Segur que en acabar de llegir us esteu preguntant on són el continguts?. Aquests han d'existir con a base per a treballar totes les dimensions anteriors. Si tenim en compte totes les dimensions anteriors en la formació inicial dels professionals de la docència no hi haurà cap contingut que se'ls resisteixi.

Quins són els problemes amb els que ens trobem?.

- Un món que canvia a una velocitat de vertigen si ho comparem amb la velocitat a la que avancen els plans de formació.

- Uns plans d'estudi acabats de reformar totalment anacrònics. Haurem de tenir la capacitat d'usar-los com a marc però mirar d'orientar la pràctica formativa a les veritables necessitats de l'àmbit professional actual.

- Un professorat dels centres de formació inicial als que s'hauria d'exigir, almenys, les mateixes dimensions que han de caracteritzar als professors novells.

- El poc valor de la tasca docent que impedeix fer evident la seva importància.

- Un sistema funcionarial que no permet evidenciar els professionals realment brillants ni exigir el compliment de les seves responsabilitats als que s'aprofiten de la laxitud del sistema.

Què podem fer?.

- Imaginar altres estratègies formatives que passen per construir una veritable Galàxia Learning. NO només poden aprendre dins de les aules de formació. La pròpia vida i la pròpia realitat en la que viuen han de constituir el veritable marc de referència.

- Hem de crea equips col·laboratius que ens han de permetre aliances estratègiques entre teoria -pràctica-recerca i innovació per a poder aconseguir que el sistema educatiu avanci a una velocitat semblant a la de la societat.

- Revaloritzar l'educació i la tasca docent.

Tot això que hem dit per aconseguir uns professionals que, per aquest ordre:

- Saben que hauran d'aprendre al llarg de la vida: PENSEN

- Sóc conscients de la seva gran responsabilitat: SENTEN

- Miren de millorar la seva pràctica personal i professional de manera permanent: ACTUEN

VALOREN.

Avui em despedeixo amb Coldplay: Clocks. Per a ser capaços d'entendre la velocitat del món actual més enllà de les manetes d'un rellotge.

Bona nit!

El laberint de la Galàxia Learning (walk slowly and carefully).

Hola a totes i tots, bon dia. Espero que haureu tingut molt bon cap de setmana.

Quan veureu el títol d'avui pensareu que és ben estrany però quan llegireu el post ho entendreu deseguida.

Ahir vaig anar a veure la Vancouver Art Gallery, encara ho tenia pendent. Totes les obres d'aquest museu són d'art contemporani. Us he de confessar que en temes de pintura, principalment, em vaig quedar a l'època dels impressionistes i em costa molt i molt captar el que em pretenen transmetre aquestes obres. Tot i així creia que hi havia d'anar i, de fet, com sempre passa vaig descobrir algunes coses interessants. Per exemple, l'obra d'uns artistes electrònics (Jim Cambell, Chris Marker y Eadweard Muybridge) que són informàtics i matemàtics de formació i que utilitzen la informàtica i l'electrònica per a construir la seva obra. Imagineu una espècie de pantalla d'ordinador amb sombres de persones passant caminant. Els 0 i 1 al servei de l'art i de l'estètica.

Un altre dels artistes que tenia una part de l'obra exposada usant bàsicament miralls era Ken Lum. Aquests obres eren una conjunció entre el reflex de la pròpia imatge i les idees bàsiques de la psicoanàlisi de Lacan. Va ser una d'aquestes obres la que ha inspirar el post d'avui.

Aquesta obra era un laberint fet amb miralls. A l'entrada serigrafiat sobre el mirall es podia llegir: "walk slowly and carefully" que és precisament el que havies de fer si en volies sortir. Els que em coneixeu sabeu perfectament que sempre solc anar molt depressa. Aquest va ser el problema que vaig tenir perquè si no parava compte xocava contra els miralls i no trobava la sortida. En algun moment em vaig sentir una mica aclaparada. La projecció de la llum sobre el mirall i la disposició d'aquest resultava enganyosa a la vista. Havies d'anar poc a poc i amb compte per a poder resseguir el camí i trobar la sortida.

Quan tornava cap a casa vaig pensar que aquell laberint era ben paregut a la situació educativa actual i que, tot i que a mi m'agrada fer les coses amb rapidesa, havia arribat el moment de fer les coses poc a poc i amb compte si ens en volem sortir. M'explicaré de manera sintètica.

1. Actualment estem mancats de models educatius que ens permetin a tots i totes orientar els nostres esforços en una direcció concreta. Per molt clares que tinguem les idees individualment sovint ens dona la sensació d'estar una mica perduts.

2. Les tecnologies que arriben al món educatiu són un reflex de la societat actual però si no les utilitzem de manera adequada ens passa el mateix que a mi. No són el camí, només són un miratge.

3. Per a poder avançar en alguna direcció hem de mirar de rendibilitzar tot allò que sabem i que tenim. Venen temps difícils en termes de recursos però penso que el millor que tenim col·lectivament és la nostra saviesa digital. Aprofitem-la!.

4. Si dediqueu en dia una mica de temps a la vostra comunitat Twitterland veureu la quantitat d'informació, de recursos, de contactes i de coneixement van i venen i que estan a la nostra disposició. Per què ens empenyem en queixar-nos de què cada vegada la situació està pitjor?.  Si no podem ni aprofitar tot el coneixement que es genera cada dia al nostre voltant!!. De moment aquest és suficient per a seguir avançant. Un exemple que posava la setmana passada #mediprimaria.

Imatge del Riu Sénia [Emilio Querol 8-05-11]

5. Recollim evidències de tot allò que estem fent per a demostrar que som bons/es i que cada dia anem evolucionant. Acabem amb aquesta moda de publicar informació, de manera permanent, per a demostrar que qualsevol temps passat va ser millor. Absolutament fals!.

6. Siguem conseqüents i coherents amb el significat i utilitat de les xarxes socials i construïm veritables engranatges de coneixement. Aquest és el pas més fer per encaminar-mos a la sortida de la situació actual. Nosaltres podem!.

En el moment en què siguem conscients de la realitat del We Can el món educatiu començarà a canviar. Serà a partir de llavors quan ni les "multinacionals" ni la "política" podran conduir la veritable creació i construcció de coneixement. El repte està servit!!.

Avui em despedeixo amb Amaral: "El universo sobre mi". Mirant de trobar el lloc individual i també el col·lectiu.

Que tingueu un bon dilluns i un bon començament de setmana.

Bona nit!

la Galàxia Learning: Un equilibri galàctic

Bon dia de dissabte per a totes i tots:

Com sempre hi ha tants de temes per abordar que m'ha costat una mica decidir-me per un de tots. Finalment faré un post bastant diferent a tots els que he fet els darrers dies. Em permetreu que faci una reflexió al voltant del paper de les TIC, de la memòria històrica i de la conciència de quina és la situació del món actual. Estic segura que, en aquells temes que més em preocupen, igual sóc recurrent. Ja em sabreu disculpar.

El meu començament de divendres ha estat ple de tecnologia. Em vaig comprometre a fer una conferència, aquest matí, al Comité Técnico Asesor de la Educación a Distància de la U. Central de Veneçuela a Caracas. Per culpa dels desajustos horaris (ells estan a l'hemisferi sur i jo al nord) a les 7:30 del matí ja estàvem fent proves. No sol ser del tot habitual però avui les TIC no ens ha fallat. Tot ha funcionat perfectament. La primera reflexió que em venia a la ment era, de nou, la del poder (quasi infinit) d'aquestes TIC ben gestionades i aprofitades. Jo he impartit una xerrada sense moure'm de casa a una gent que estava a milers de Km amb la que he pogut interectuar en temps real. La meva explicació era una part de la seva reunió d'avui. Àudio i vídeo en temps real, comunicació bidireccional síncrona, eliminació de les barreres de l'espai i del temps, ... i així podríem seguir. Una experiència molt gratificant.

Aquesta era l'experiència que avui volia compartir amb tots i totes però m'han arribat dues coses més via Twitter que m'han fet canviar la meva idea inicial.

Una era un article d'El País sobre una Galeria de Belí que exposa fotos aèries d'una ciutat arrasada després de la Segona Guerra Mundial: "Una galería berlinesa desvela raras imágenes aéreas de la ciudad devastada por la guerra". Si coneixeu la ciutat podreu comparar aquestes imatges amb la realitat actual. Res a veure. Jo vaig visitar la ciutat per primera vegada pocs anys després de caure el mur. Encara quedava tota una part de la ciutat molt "soviètica". Ara, cada vegada resulta més complicat identificar-la. Amb uns quants anys haurà desaparegut. Pot ser d'aquí un temps les joves generacions ja no recordaran que hi va haver una guerra i un mur que va partir no només una ciutat sinó moltes històries i moltes vides. La immediatesa del món actual contribuirà a que així sigui?. Promovem l'ús de la darrera tecnologia per a que això no es produeixi.

L'altra era una notícia de la revista Yorokobu que titulava: "En escuela más triste de China los niños se sientan sobre un ataud". Aquest article breu no impacta tan pel que diu, que també, com per les imatges  que publica. En elles es veu la voluntat i la tenacitat d'un pares i professors per aconseguir, en una situació geogràfica i econòmica extrema, fer valer el poder de l'educació. Si és considera fonamental no hi ha barreres que impedeixin que aquesta faci el seu propi paper.

Però, arribats des fins aquí un deveu preguntar que tenen a veure aquests tres coses. Miro de relacionar-les començant pel final.

Donem a l'educació el valor que té. Un valor que no només està relacionat amb els recursos disponibles sinó amb la importància de formar a les futures generacions per a, entre tots/es, generar riquesa (no només material) i aconseguir que el món sigui cada dia una mica millor.

Mentre li donem a l'educació el valor que té fem-ho sense oblidar com hem arribat fins on som ara. Hi hem arribat perquè, en una part molt important, les generacions anteriors a nosaltres van jugar-se fins i tot la vida per fer que el món canviés. No saber d'on venim ens impedirà trobar el camí cap on hem d'anar. El camins que construïm han de poder ser una projecció de la nostra pròpia història com a societat i com a humanitat. Aquesta ha de ser una de les majors responsabilitats de l'educació i, especialment, de l'escola.

Per últim, utilitzem les eines més innovadores, més modernes, i més potents per a poder aconseguir un procés educatiu modern en el que tots i cadascun dels i de les protagonistes puguin fer aflorar la seva creativitat, la seva implicació i la seva capacitat de viure cadascun dels minuts de la seva vida mentre s'impliquen en la construcció del món que els ha tocat i els tocarà viure. Tot això sense oblidar que no tots/es tenen les mateixes possibilitats que ells/es.

Només així aconseguirem que aquest món, el de totes i tots, millori de manera constant. Si a més tenim recursos per acompanyar el procés millor però en aquest moment en que totes les coses és sotmeten a revisió estem en el millor moment per a trobar el veritable sentit de l'educació. 

Aquesta galàxia del coneixement i per a l'aprenentatge només aconseguirà l'equilibri si som capaços de dibuixar camins però sense oblidar d'on venen i l'afortunats que som de poder-los recórrer en condicions d'aquesta part del món en la que vivim.

Avui em despedeixo sonant Eurythmics "Sweet dreams". És bonic somniar :-).

Molt bon cap de setmana.

Bona nit!!

La Galàxia Learning: L'afectivitat digital vs la "deshumanització"

Bon dia a totes i tots.

Bon començament de setmana i bon començament del mes de maig :-).

Després del darrer post de "pensat i fet??" on parlava de la immediatesa del món digital i de la poca capacitat reflexiva que tenim a vegades provocada per la facilitat de transmetre un missatge, una informació, un contingut, ... mirava de posar l'atenció a la necessitat de considerar les TIC com una eina però sense oblidar que el veritablement important és l'aportació humana, no el valor en si d'una eina i d'una tecnologia. 

Avui, m'agradaria fer un post especial que és, com diria, com un agraïment a totes i tots mentre miro de demostrar quan "poderosa" pot ser la tecnologia quan ens ajuda a transmetre sentiments i emocions. Segueixo amb la meva experiència actual com a exemple.

Moltes i molts de vosaltres seguiu en meu Blog des de que sóc aquí a Vancouver i en els meus comentaris i agraïments ja us he dit moltes vegades de quanta ajuda m'està sent el tenir una comunitat global que fa que les distàncies físiques no existeixin. El món digital que no té tan d'espai i de temps com nosaltres li volem assignar, cadascú individualment i globalment, fa que no existeixin les barreres de cap tipus i que jo pugui estar al costat de totes i tots amb un sol clic de ratolí o amb una passada ràpida pel ratolí digital del meu Mac. Per què ho dic això?. Seguiré amb un exemple.

Ara mateix, el meu rellotge marca les 22:45 pm aquí a Vancouver i està a punt d'acabar el dia 1er de maig. Què té d'especial aquest dia?. Per a mi, que fa uns quants anys (bastants jeje)  naixia i, per tant, és el dia del meu aniversari. Si si, ja sé, moltes i molts em dieu que un dia ben encertat per a que jo arribés al món. Però aquest any ha estat un aniversari molt especial.

Sempre és festa aquest dia així que miro d'estar a La Sénia per a poder-lo compartir amb la meva família. Algunes vegades, per feina, he estat lluny però mai tan lluny com enguany perquè ara ja fa uns mesos que estic vivint a l'altra part de món. Però curiosament, precisament enguany, he tingut un dia d'aniversari que ha durat 24 hores viscudes amb una gran intensitat analògica i digital. Totes i tots ho heu fet possible.

Quan vaig marxar al gener cap a Canadà, encara que sembli estrany, vaig pensar com seria el dia del meu aniversari a un país diferent i llunyà on no coneixia a ningú pràcticament. El que són les xarxes afectives del món la primera setmana que vaig ser aquí vaig conèixer a Patri i a Anna. Amb elles dues he compartit moltes coses aquests mesos. Ahir elles van ser les encarregades de què la meva festa d'aniversari fora especial. Anna va estar cuinant durant 5 h (tota la tarda) per a que les 12 persones que vam ser al sopar puguessin menjar "cuina catalana". Gràcies Anna perquè tot estava boníssim. Patri, em va dir, de cap manera compraràs un pastís d'aniversari. Jo en faré un per a tu. Gràcies també a tu!! la mescla de la xocolata amb les maduixes estava realment especial. Aquesta és una part de la celebració que no vaig imaginar abans de venir. La meva amiga Afsaneh, en un moment del sopar, em va preguntar si a tota aquella gent l'havia coneguda després d'arribar. La resposta va ser, si clar, des de que sóc aquí. Gràcies a tothom per acompanyar-me i venir a la meva festa.

Però clar, ara falta que expliqui què vull dir amb això de l'afectivitat digital. 

Sovint és diu que les TIC "deshumanitzaran" a la humanitat. Jo tinc moltes i moltes experiències que indiquen el contrari i la més propera la d'aquestes darreres hores. Els sms, els correus-e, el facebook, l'Skype i el Twitter han estat la prova més evident de què la meva xarxa social digital no té fronteres (ni d'espai ni de temps) i que des de les 12 de la nit d'ahir d'Espanya fins les 12 de la nit d'avui de Canadà no he parat de rebre missatges d'arreu. En contra del que he fet uns altres anys, de fer un agraïment general, avui he necessitat donar les gràcies a tothom personalment. I tots, absolutament tots els missatges, m'han aportat una part de proximitat a allò que significa sentir que alguna persona, no importa on, ha dedicat un trocet del seu temps a tu. Si no fora per les TIC això no hagués estat possible i el meu dia no hagués estat tan fantàstic. Segurament, si aquesta tecnologia no hagués tingut aquesta facilitat d'ús tampoc no hauria estat possible que tota aquesta afectivitat arribés fins aquí on jo sóc ara. Em sento afortunada!!. Gràcies!!

Em despedeixo amb una cita: "La felicitat és interior no exterior; per tant, no depèn del que tenim sinó del que som". Henry Van Dyke (1852-1933). Escriptor Americà. Aquest SER serà el que donarà a les TIC el seu veritable contingut i valor.

Bona nit!

De les aules a la Galàxia Learning

Bon dia a totes i tots.

Torno amb un nou post després d'uns dies. Demano disculpes als meus seguidors/es bloguers/es habituals. Aquests darrers dies el temps no ha donat per a més. Això no treu que hagi pensat en quins temes hauríem d'abordar i, com sempre, tinc massa temes damunt de la taula.

Fa uns anys que a la universitat vaig començar a utilitzar l'expressió "de les aules al món" per a poder posar en relació allò del que tantes vegades hem parlat de "pensar global i actual local". És una altra variació de la mateixa idea.

Si segueixo amb la sèrie de la Galàxia Learning hom podria pensar que si ja tenim la nostra galàxia, per a que en necessitem més?. Però clar el món no es composa d'una sola galàxia sinó que n'hi ha una infinitat. Si aquesta idea l'associem al sistema escolar. Per què ens empenyem en parlar de l'educació com si aquesta només es produís a l'escola?.

Si us he de ser franca, aquests darrers dies he arribat a la conclusió de què més val que no parlin de l'educació. Al menys no diuen banalitats i incoherències. Si us pugues ensenyar la col·lecció d'enllaços i de referències d'aquesta darrera setmana no us ho podríeu creure. M'han superat una mica, la veritat. Només s'hi han referit per a parlar de fracàs, d'incompetència, d'inutilitat, d'imatge negativa, ... I del fons de la qüestió?, qui se n'ocupa?. De moment ningú. Aquest és el veritable problema.

Com la meva mirada sempre acaba sent positiva, segueixo en aquesta línia i reclamo la vostra l'atenció en dos aspectes generals:

1. És interessant que vagi apareixent la idea d'integrar al procés educatiu la vessant no formal i informal. Si partim de la base de què l'estudiant, com a persona, és un tot no té massa sentit compartimentar la seva preparació. Com a persona humana aprèn cada minut de la seva vida, estigui o no estigui  a una institució educativa formal, així que l'haurem d'ajudar a tenir eines per a que pugui créixer personalment i com a ciutadà de manera permanent. Primera premissa. L'escola té una part d'atribucions en aquest procés i per tant també de responsabilitats però com no m'he cansat de dir no les té totes.

2. El sistema escolar no és una torre d'ivori en cap sentit. Com a institució té sentit sempre i quan sigui capaç d'organitzar el procés de formació d'una persona per a fer-la més feliç, més autònoma i més realitzada. També per a transmetre-li uns continguts però aquest és el següent pas. En la mesura en què aquest es sent presoner de la institució alguna cosa comença a anar malament. Revisem quantes portes hem d'obrir, quan i per què. Deixem entrar una mica d'aire fresc. És imprescindible.

Per últim donem la paraula i visibilitzem a tots aquells professors i professores que creuen en la seva feia i que, cada dia, és per a ells/es una nova aventura en la carrera del coneixement. Realment s'ho mereixen i, a més, ens permeten demostrar que el sistema funciona, innova, canvia i, el que és més important, evoluciona.

Avui, em permetreu que utilitzi alguns exemples per a demostrar que un altre sistema educatiu és possible des del punt de vista del professorat amb:

- Projectes com el que s'acaba d'iniciar en la versió Spanish. Quin és el propòsit de l'Educació?. Sense fronteres sense jerarquies, amb un sol objectiu comú: pensar i treballar per a l'educació [@purposedES].

- La visió de que les TIC, com a eina de treball n'han fet un dels objectius fonamentals de la seva tasca professional per a evidenciar que també l'escola ha entrat a l'era digital [Educat 1x 1] [EduCAT1x1].

- La mirada posada al món per aprendre dels altres i amb els altres com una eina per créixer i millorar com a professionals [EducaXip] [@xiscolir].

- La inconformitat de les directrius d'un currículum que, sovint, té unes mires massa estretes i creuen que unes altres activitats, metodologies i estratègies docents són possibles, inclús traspassant fronteres [ePaLs] [@cpaez01].

- La capacitat de desenvolupar un procés de formació permanent, sigui on sigui que es desenvolupi aquest. La necessitat de sortir "de casa" [@juanfratic] i anar fins on creiem que ens poden ajudar a generar, compartir i transferir coneixement.

- La convicció de què cada estudiant és únic i irrepetible i la certesa de què l'estandardització no té lloc quan parlem d'educació [XarxaTic] [@xarxatic].

- La valentia de demostrar que els recursos TIC també serveixen per ensenyar les matèries "clàssiques" com la llengua [We like English! [@gemturfer], NewsNeus [@NewsNeus]].

Totes aquestes iniciatives són una petita mostra, molt petita, del que som capaços de fer tots i totes de i per l'educació. 

Saber i veure tot el que s'està fent d'innovador i de diferent estic segura que seria inabastable. Sent així no podem per més que estar satisfets d'haver emprés aquests camí. Un camí que sense dubte hem de continuar dibuixant nosaltres mateixos amb la mirada posada en la qualitat de l'educació. Una educació que entre tots hem ubicat a la Galàxia Learning, molt lluny ja de les quatre parets de les aules i de l'edifici de les escoles. Ni més ni menys que al món. 

Felicitats!! per fer-ho possible i que aquestes siguin només les primeres passes d'un camí infinit que ens permeti traspassar galàxies.

Avui em despedeixo sonant Amy McDonald "This is the Life". Hi ha res més bonic a la vida que treballar per ajudar a formar a les millors persones. Crec que poques coses!!.

Bona nit!

Galàxia Learning: La reconquesta del coneixement (del pensament a l'acció)

Bon dia a totes i tots. Bon divendres!

Els dies anteriors hem analitzat el tema de l'aprenentatge des de la perspectiva familiar i des de la dels propis estudiants.

Com els protagonistes d'aquesta sèrie eren tres avui haurem de parlar del professorat. Així ja podem abordar la història sencera una vegada fetes les presentacions. Vull fer, però, un aclariment. Em referiré al mestre en el sentit més ampli i clàssic del terme. Algú que té la capacitat i l'objectiu d'ajudar a entendre el món i a construir coneixements.

Des de l'antiguitat que els mestres i els pedagogs han tingut un paper rellevant a la història. Ells [durant segles i segles no hi van haver elles] eren els encarregats de formar als mandataris, a vegades d'assessorar-los i sempre ens els presenten com uns pensadors que tenien com a missió fonamental crear coneixement.

Pot ser aquesta és una visió romàntica d'aquesta figura però crec, sincerament, que aquesta és la part que realment hauríem de recuperar.

Com sempre miro d'explicar-me.

Si heu llegit el llibre de Seymur Papert "La màquina dels nens" al pròleg posa un exemple que després hem utilitzat totes i tots moltes vegades "si un mestre i un metge del segle XIX vinguessin a l'actualitat el metge no reconeixeria ni l'hospital ni el seu àmbit de treball mentre que el mestre entraria normalment a la classe i començaria a donar classe, no ha canviat res". Si continuéssim amb l'exemple ens faltaria dia que el metge reconeixeria perfectament al cos humà i el mestre no sabria que fer amb els xiquets i xiquetes que té a dins de la classe. No entendria ni el que li diuen. Aquest és un tema interessant però que l'abordarem un altre dia. Mireu a la imatge que segueix com es van imaginar l'escola i les TIC. Igual que al pròleg de Papert. 

Villard (1900)

Poso aquest exemple només per a fer evident que hem perdut una mica l'essència del que suposa ser mestre. Ens serveix per il·lustrar-ho, perfectament, el paper del mestre Yoda (tots el coneixeu). És el que més sap, el que sap entendre les galàxies i el que és capaç de formar al "guerrer" de l'espai per a superar les forces del mal. En aquest cas al seu propi pare, curiós, no?. Però no us preocupeu. Quan dic "tot ho sap" em refereixo que té totes les eines per accedir a tot el saber.

Bé, històries de ficció, a part, aquest argument té prou a veure amb la realitat. Per què.

- El fet que el "mestre" hagi perdut aquesta part de consideració intel·lectual li resta autoritat. En el moment que no és considerat la part "culta" de la societat deixa de tenir un paper fonamental.

- El món exterior al sistema escolar ha evolucionat molt i molt. L'estructura i la missió d'aquest sistema no ho ha fet de la mateixa manera hem de reformular-la de manera urgent. Com hem de formar als guerrers de l'espai si no entenem quin és el seu funcionament?. Fixeu-vos com arriben ja de ben menuts a l'escola (amb les primeres imatges ja ho entendreu).

- Hem cregut, en els darrers anys, que les eines i recursos moderns per ells mateixos suposaven la renovació del sistema. La realitat és ben diferent. L'espasa d'Obi Wan Kenobi té poders però primer s'ha hagut de formar per a entendre contra què i contra qui havia de lluitar. Tots els mestres saben que hi han espases i entenen el seu funcionament?. Saben com enfrontar-se al món amb aquestes "armes"?.

- La clau està amb els seus coneixements i com aquestos s'apliquen a la realitat que li toca viure cada dia al seu entorn professional però també al social i personal. Fins a quin punt és té conciència de quines són les claus del món en el que estem vivint?. Penseu que les Galàxies són sistemes complexos i, a més, dinàmics, en continua evolució.

- Si el sistema és dinàmic i en continua evolució no ens podem permetre no aprendre cada dia per a poder generar coneixement de manera continuada. Aquesta serà una de les nostres principals missions.

Avui em despedeixo amb una cita: "Pensar és fàcil. Actuar és difícil. Actuar com es pensa és el més difícil de tot. (J. W. Goethe). Apostem per la coherència i l'adquisició i generació de coneixement. Aquesta ha de ser la clau.

Bona nit!

Curtmetratge: Stars Learning

Bon dia de dissabte a totes i tots.

Si l'altre dia abordàvem el tema de l'educació infantil fent el símil de l'iceberg avui li toca el torn a l'educació primària. Aquesta continua formant part de la massa de gel que no es veu quan observem la glacera.

Donada la complexitat d'aquesta etapa educativa i la quantitat de temes diferents dels que hauríem de parlar, avui, em permeto la llicència de fer un curmetratge per a explicar la meva visió del tema. 


La durada és de 13:17 espero que uns agradi el guió i que les imatges us ajudin a reflexionar perquè ens servirà d'introducció per abordar diferents aspectes en els propers dies. El contingut del curt és l'educació i la tecnologia.

Son a la societat del tercer mil·lenni. Una societat complexa que emmarca el procés educatiu.  Hem d'educar avui per al demà i en una època de crisi i de canvis profunds hem de saber com organitzar tots els elements d'aquest procés. Com que l'argument del curt té a veure amb un tema crític, hem decidit no arriscar i és una producció d'estudi: La Galàxia Learning.

A aquesta galàxia hem hagut de dissenyar diferents decorats: les aules i els centres educatius. Per poder-los dissenyar hem procurat d'entendre, primer, com han evolucionat. La incorporació de les TIC ha estat una de les claus.

Però, en realitat quin és l'argument?. Aquest té a veure en com formar a persones que es coneguin a elles mateixes, s'estimin i que puguin enfrontar la vida amb optimisme. Allò que Sir Ken Robinson li diu l'element.

Els protagonistes de l'acció formen part d'una galàxia cooperativa i col·laborativa i comparteixen el contingut del curt. Tot ells tenen la mateixa importància i han d'aconseguir treballar de manera conjunta. D'una altra manera, les forces del mal, procuraran apoderar-se de l'objectiu d'aquesta flota estellar.

Per ordre d'apariació els protagonistes de l'acció són.

Els pares que constitueixen el nucli fonamental del procés de creació del coneixement a la Galàxia Learning. Sense la seva implicació el procés d'aprenentatge no s'inicia ni es consolida. Ells tenen, en conjunt, tot tipus d'experiència i dominen els eixos principals de la galàxia (o els haurien de dominar).

Els estudiants, aprenents permanents a l'era digital i que tots ells/es aspiren a pilotar una nau pel ciberespai. Necessiten conèixer les característiques de l'artefacte, saber llegir les cartes de navegació i han d'aprendre a fer el seva pròpia fulla de ruta. D'una altra manera s'arrisquen a perdre's, a tenir accidents innecessaris i inclús a ser captats per altres galàxies on hi habiten les forces del mal.

Els professors que constitueixen l'altre gran nucli de generació de coneixement. Ells són especialistes en cartes de navegació, en naus espaials i coneixen a la perfecció la galàxia. Han estat entrenats/es per a dominar i aplicar totes les eines necessàries per a facilitar la transmissió d'aquest coneixement a les futures generacions de guerrers del ciberespai. Sense la complicitat dels pares això no seria possible. Per això han constituït veritables xarxes col·laboratives que permeten garantir el correcte desenvolupament dels aprenents.

Tot està a punt per assumir el repte de poder garantir l'estabilitat de la Galàxia Learning. Com aquest és el primer capítol d'una sèrie, deixem anunciat el tema del següent capítol.

Jo ensenyo per a que tu aprengues. El valor d'estimar una professió.

Em despedeixo sonant Robbie Williams "Heart and I".


Bona nit i bon començament de cap de setmana.