Fent pinya!!

Concurs de Castells. Tarragona, 7 d'octubre de 2012

Hola, bona nit!!

Avui just fa un any que no he publicat cap entrada en aquest blog. Des de llavors hi penso sovint. No pot ser que hagis deixat el blog abandonat. No, no pot ser!.

Des de llavors han passat moltes coses, totes molt interessants clar, però que han fet que el meu dia (que continua tenint 24 hores com el vostre) hem resulti més i més curt!. Molts de projectes, molta feina i moltes propostes a les que, sovint, no sé dir que no. Podré amb tot?. La veritat és alguns dies ho dubto però em tranquil·litza tenir la certesa de què no estic desanimada. Continuo pensant que el got està mig ple. Si si, aquella sensació que sembla que la realitat de cada dia sembla que s'esforça en negar. Si, a pesar d'això tinc la convicció de què ens en sortirem. Vosaltres no?.

És aquesta mateixa convicció la que m'ha animat a reiniciar aquest projecte de compartir els meus pensaments i les meves inquietuds amb totes i tots vosaltres. Pot ser si compartim les preocupacions i les solucions que hi anem trobant, si fem pinya, aquesta realitat que sembla que s'hagin entestat en destruir podrà romandre a pesar de tot i de tots. Ho intentem?.

He començat a escriure de nou després de veure un documental titulat "Enxaneta" que m'ha fet entendre, una vegada més, que el món (i la vida mateixa) no té cap possibilitat de créixer, millorar i continuar si tots i cadascun/a de nosaltres no tenim clares quatre coses:

- On volem anar
- Què és el veritablement important
- El valor de la col·laboració i el treball
- La necessitat de fer les coses ben fetes per convicció

Aquestes són d'aquelles coses que no necessiten ni diners, ni subvencions, ni rescats, ni prima de risc, ni ..., ni ... només necessiten la implicació de cadascun/a de nosaltres i la certesa de què un altre món és possible i de que si fem pinya no hi haurà força que ens ho impedeixi.

Mil gràcies per compartir els meus pensaments i ajudar-me a fer pinya.

Bona nit!

Les contradiccions de la Galàxia Learning

Bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut molt bon cap de setmana. 

Sempre dic que seré breu però avui a més de dir-ho penso complir-ho!!.

Aquest ha estat un cap se setmana de molta activitat a tot el meu voltant digital. Cosa poc habitual perquè normalment els diumenges solen ser més tranquils. Que ha provocat aquesta activitat?. Diferents coses però en comentaré algunes que crec que em podem servir d'exemple:

- De com una "organització ciutadana" no associable a una partit polític concret convoca, mitjançant les xarxes socials, una manifestació i aconsegueix que milers de persones surtin al carrer a diferents ciutats de l'estat. Si això és possible, quin sentit tenen els partits i organitzacions polítiques?. O és que aquest "algú" anomenat xarxes socials i plataforma ciutadana també té interessos però encoberts?

ABC

- De com els mitjans de comunicació (premsa escrita) consideren que aquesta és una notícia "menor". Menys important que les notícies internacionals i el futbol. Per què no és notícia que milers de persones no estiguin d'acord amb la situació actual?. Vol dir això que no tenen capacitat de canviar la realitat?. Les persones que lideren la nostra societat es poden permetre obviar-ho?.

La Vanguardia

El Mundo

El País

- De com concedeixen uns premis al món educatiu, representats per una baldufa, per es iniciatives TIC en forma de blog: EspiralEdublogs. Una iniciativa privada i un premi simbòlic aconsegueix omplir de joia a professors, estudiants i pares. Una feina feta amb il·lusió que té visibilitat i reconeixement públic. Costaria tant que el sistema públic fora capaç de permetre brillar a la gran quantitat de professionals que dediquen temps, il·lusió, implicació i ganes que fer que aquest món em el que vivim sigui cada dia millor. Moltes Felicitats a totes i tots els guanyadors: professorat, alumnats, centres, pares pel premi i per compartir la vostra feina.

- De com la comunitat de Twitterland celebra l'atorgament d'aquest premis. Per què són important les xarxes socials?. Perquè permeten fer una xarxa "real" que té capacitat d'aportar, de respectar, de reconèixer i de compartir totes les notícies. Perquè no devem ser capaços de projectar aquest model al món analògic?. Per què el món digital s'ha convertit en un veritable aparador dels bons professionals, dels canvis, les innovacions, la satisfacció individual  i col·lectiva i tot això al món analògic continua sent opac?.

- De com els veritables professionals de l'Educació seran els actors reals d'un futur immediat si es convencen de què són la clau del progrés perquè són els que generen i ajuden a construir el coneixement.

Avui, abans de que la vostra part del món marxés unes hores a descansar @cpaez01 m'ha enviat un tweet dient: "has vist això? bit.ly/koMlpf". Era l'entrada a un post que portava per títol. Esos locos que enseñan. L'he llegit i m'hi he sentit totalment identificada. Gràcies Pedro per l'adaptació. Comença dient:

Me he permitido el atrevimiento de hacer una humilde adaptación del texto "Esos locos que corren" del escritor uruguayo Marciano Durán, enfocándolo a la enseñanza. Ahí os lo dejo:

Esos locos que enseñan. Yo los conozco. Los he visto muchas veces. Son raros. Algunos salen temprano a la mañana y están en el cole una hora antes, otros recorren todos los días más de 100Km de ida y otros tantos de vuelta. Están locos.

.../...

Us recomano que el llegiu. Si tots els professionals de l'edcuació fossin així i si la societat ho reconegués la situació de caos actual no podria per més que millorar. Confiar el futur en professors que aspiren a ajudar a construir coneixement és el millor que ens podria passar. Reivindiquem-ho des de la nostra parcel·la de l'Educació. D'això depèn el creixement individual i col.lectiu.

Bona nit!! i bona setmana!.

La Galàxia Learning: Pensar, sentir, actuar i valorar o l'atreviment d'aprendre

Bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut un molt bon començament de setmana.

Avui voldria recuperar el tema del professorat. Amb ell vaig iniciar aquesta sèrie de La Galàxia Learning i ara fa dies que no li dedico una atenció especial. Abordaré el tema després d'estar treballant, durant aquest darrer més, sobre les característiques dels estudiants anomenats "aprenents digitals" que serien els que han nascut després de l'any 1982.

Una vegada revisada molta de la literatura sobre les caractetístiques d'aquests se m'acudia que pots ser he de recuperar, també, el meu tema de la formació del professorat (inicial i permanent) a l'era digital. Un tema al que m'he dedicat molt des de sempre. Aquesta ja va ser  la meva recerca de tesi doctoral.

Bé, la qüestió és que per poder organitzar les característiques dels estudiants he utilitzat diferents dimensions que em permetran fer també una aproximació a la formació del professorat. Com us deia en algun post els plans de formació inicial del professorat serien molt millorables però són els que tenim. Dit això, quines coses podem tenir en compte més enllà del BOE?. Ho analitzo segons les dimensions a les que feia referència:

1. Contextual: El món canvia molt i molt depressa. És necessari que preparem a aquests professionals per a la incertesa. No són necessaris molts de contigunts però si les eines per accedir a ells, entendre'ls, crear-los, compartir-los, .... També seran fonamentals les eines per a entendre el món en què viuen i tenir la capacitat de diferenciar entre: allò innegociable, allò important, allò necessari, allò prescindible i allò inútil. Aquestes paraules que semblen fàcils, a la pràctica, adquireixen un alt grau de complexitat.

2. Instrumental: Han de ser capaços de conèixer i usar, a la pràctica, diferents tipus d'eines TIC que els han de permetre:

• Treballar en entorns tecnològics.
• Entendre les TIC com una eina útil i necessària, no com una amenaça
• Ser competents digitalment, o sigui estar alfabetitzats múltiplement.
• Estar permanentment connectats al món digital. Allí es genera informació i coneixement cada segon.
• Tenir capacitat crítica per a analitzar i seleccionar informació i contingut no només analògic sinó també digital.

3. Intel·lectual: Cognitivament han d'orientar-se cap a:

• Capacitat col·laborativa i cooperativa.
• Capacitat d'entendre l'estructura no lineal de la informació i del coneixement, principalment a partir de l'ús de les xarxes.
• Una alfabetització multimodal.
• Capacitat multitasca.
• Creativitat

4. Actitudinal: En contra del que sembla crec que aquest aspecte, almenys sota el meu punt de vista, serà fonamental. Sent així el dividiria en:

A. Actituds Personals: Aquestes es solen passar per alt quan, quasi sempre, són les que marquen la diferència entre els bons professionals i els pèssim.

• Implicació en la seva feina.
• Reconeixement del paper estratègic de l'educació en el món actual.
• Capacitat de crear i respectar el coneixement.
• La participació activa
• La gestió de l'espai i el temps digital.
• L'autoconcepte professional.

B. Actituds Socials:

• El compromís continuat i sense renúncia.
• L'expressivitat i les capacitats comunicatives tant analògiques com digitals.
• Fer valer la seva tasca professional. Capacitat de comunicar la importància de la seva feina.

C. Actituds Educatives:

• Capacitat d'usar metodologies actives.
• Usar les TIC com a eines per a l'ensenyança.
• Capacitat d'aprende de manera permanent.
• Capacitat d'accedir, analitzar, crear i reprocessar la informació.

D. Actituds per al treball:

• No tenir por al risc, menys a les errades.
• Tenir consciència que la millor gratificació és la seva satisfacció personal i professional.
• Capacitat de ser multitasca.
• Entendre que totes les preguntes poden tenir més d'una resposta i que no hi ha cap problema que no tingui solució.

He intentat que aquest llistat sigui un "mirall" de les mateixes característiques que defineixen als estudiants actuals. Segur que en acabar de llegir us esteu preguntant on són el continguts?. Aquests han d'existir con a base per a treballar totes les dimensions anteriors. Si tenim en compte totes les dimensions anteriors en la formació inicial dels professionals de la docència no hi haurà cap contingut que se'ls resisteixi.

Quins són els problemes amb els que ens trobem?.

- Un món que canvia a una velocitat de vertigen si ho comparem amb la velocitat a la que avancen els plans de formació.

- Uns plans d'estudi acabats de reformar totalment anacrònics. Haurem de tenir la capacitat d'usar-los com a marc però mirar d'orientar la pràctica formativa a les veritables necessitats de l'àmbit professional actual.

- Un professorat dels centres de formació inicial als que s'hauria d'exigir, almenys, les mateixes dimensions que han de caracteritzar als professors novells.

- El poc valor de la tasca docent que impedeix fer evident la seva importància.

- Un sistema funcionarial que no permet evidenciar els professionals realment brillants ni exigir el compliment de les seves responsabilitats als que s'aprofiten de la laxitud del sistema.

Què podem fer?.

- Imaginar altres estratègies formatives que passen per construir una veritable Galàxia Learning. NO només poden aprendre dins de les aules de formació. La pròpia vida i la pròpia realitat en la que viuen han de constituir el veritable marc de referència.

- Hem de crea equips col·laboratius que ens han de permetre aliances estratègiques entre teoria -pràctica-recerca i innovació per a poder aconseguir que el sistema educatiu avanci a una velocitat semblant a la de la societat.

- Revaloritzar l'educació i la tasca docent.

Tot això que hem dit per aconseguir uns professionals que, per aquest ordre:

- Saben que hauran d'aprendre al llarg de la vida: PENSEN

- Sóc conscients de la seva gran responsabilitat: SENTEN

- Miren de millorar la seva pràctica personal i professional de manera permanent: ACTUEN

VALOREN.

Avui em despedeixo amb Coldplay: Clocks. Per a ser capaços d'entendre la velocitat del món actual més enllà de les manetes d'un rellotge.

Bona nit!

la Galàxia Learning: Un equilibri galàctic

Bon dia de dissabte per a totes i tots:

Com sempre hi ha tants de temes per abordar que m'ha costat una mica decidir-me per un de tots. Finalment faré un post bastant diferent a tots els que he fet els darrers dies. Em permetreu que faci una reflexió al voltant del paper de les TIC, de la memòria històrica i de la conciència de quina és la situació del món actual. Estic segura que, en aquells temes que més em preocupen, igual sóc recurrent. Ja em sabreu disculpar.

El meu començament de divendres ha estat ple de tecnologia. Em vaig comprometre a fer una conferència, aquest matí, al Comité Técnico Asesor de la Educación a Distància de la U. Central de Veneçuela a Caracas. Per culpa dels desajustos horaris (ells estan a l'hemisferi sur i jo al nord) a les 7:30 del matí ja estàvem fent proves. No sol ser del tot habitual però avui les TIC no ens ha fallat. Tot ha funcionat perfectament. La primera reflexió que em venia a la ment era, de nou, la del poder (quasi infinit) d'aquestes TIC ben gestionades i aprofitades. Jo he impartit una xerrada sense moure'm de casa a una gent que estava a milers de Km amb la que he pogut interectuar en temps real. La meva explicació era una part de la seva reunió d'avui. Àudio i vídeo en temps real, comunicació bidireccional síncrona, eliminació de les barreres de l'espai i del temps, ... i així podríem seguir. Una experiència molt gratificant.

Aquesta era l'experiència que avui volia compartir amb tots i totes però m'han arribat dues coses més via Twitter que m'han fet canviar la meva idea inicial.

Una era un article d'El País sobre una Galeria de Belí que exposa fotos aèries d'una ciutat arrasada després de la Segona Guerra Mundial: "Una galería berlinesa desvela raras imágenes aéreas de la ciudad devastada por la guerra". Si coneixeu la ciutat podreu comparar aquestes imatges amb la realitat actual. Res a veure. Jo vaig visitar la ciutat per primera vegada pocs anys després de caure el mur. Encara quedava tota una part de la ciutat molt "soviètica". Ara, cada vegada resulta més complicat identificar-la. Amb uns quants anys haurà desaparegut. Pot ser d'aquí un temps les joves generacions ja no recordaran que hi va haver una guerra i un mur que va partir no només una ciutat sinó moltes històries i moltes vides. La immediatesa del món actual contribuirà a que així sigui?. Promovem l'ús de la darrera tecnologia per a que això no es produeixi.

L'altra era una notícia de la revista Yorokobu que titulava: "En escuela más triste de China los niños se sientan sobre un ataud". Aquest article breu no impacta tan pel que diu, que també, com per les imatges  que publica. En elles es veu la voluntat i la tenacitat d'un pares i professors per aconseguir, en una situació geogràfica i econòmica extrema, fer valer el poder de l'educació. Si és considera fonamental no hi ha barreres que impedeixin que aquesta faci el seu propi paper.

Però, arribats des fins aquí un deveu preguntar que tenen a veure aquests tres coses. Miro de relacionar-les començant pel final.

Donem a l'educació el valor que té. Un valor que no només està relacionat amb els recursos disponibles sinó amb la importància de formar a les futures generacions per a, entre tots/es, generar riquesa (no només material) i aconseguir que el món sigui cada dia una mica millor.

Mentre li donem a l'educació el valor que té fem-ho sense oblidar com hem arribat fins on som ara. Hi hem arribat perquè, en una part molt important, les generacions anteriors a nosaltres van jugar-se fins i tot la vida per fer que el món canviés. No saber d'on venim ens impedirà trobar el camí cap on hem d'anar. El camins que construïm han de poder ser una projecció de la nostra pròpia història com a societat i com a humanitat. Aquesta ha de ser una de les majors responsabilitats de l'educació i, especialment, de l'escola.

Per últim, utilitzem les eines més innovadores, més modernes, i més potents per a poder aconseguir un procés educatiu modern en el que tots i cadascun dels i de les protagonistes puguin fer aflorar la seva creativitat, la seva implicació i la seva capacitat de viure cadascun dels minuts de la seva vida mentre s'impliquen en la construcció del món que els ha tocat i els tocarà viure. Tot això sense oblidar que no tots/es tenen les mateixes possibilitats que ells/es.

Només així aconseguirem que aquest món, el de totes i tots, millori de manera constant. Si a més tenim recursos per acompanyar el procés millor però en aquest moment en que totes les coses és sotmeten a revisió estem en el millor moment per a trobar el veritable sentit de l'educació. 

Aquesta galàxia del coneixement i per a l'aprenentatge només aconseguirà l'equilibri si som capaços de dibuixar camins però sense oblidar d'on venen i l'afortunats que som de poder-los recórrer en condicions d'aquesta part del món en la que vivim.

Avui em despedeixo sonant Eurythmics "Sweet dreams". És bonic somniar :-).

Molt bon cap de setmana.

Bona nit!!

Galàxia Learning: De la intel·ligència distribuïda a la saviesa digital

Hola a totes i tots, bon dia per a vosaltres.

Segur que és de tots/es coneguda l'expressió de Nadius Digitals. Aquest és un concepte que presenta Prensky l'any 2001 i que, durant una dècada, hem utilitzat de manera continuada per a denominar a aquelles persones que van nàixer, aproximadament, entre els anys 1982-2000. D'aquestes persones s'ha dit, teòricament, que pel fet de nàixer i créixer a una societat tecnològica i digital ja estan alfabetitzades digitalment. No només això, sinó que també s'ha dit que són competents per a usar aquesta tecnologia en situacions concretes i específiques. Aquesta afirmació que és discutible en tots els sentits sembla que ara està en revisió i el propi Prensky a una publicació del 2010 ja parla de "Saviesa Digital" [Digital Wisdom] per a substituir una gran part del seu discurs sobre els nadius digitals.

A mitjans de la primera dècada del segle XXI apareixen amb força una sèrie d'aplicacions que faciliten enormement la comunicació a l'espai digital. A més permeten generar xarxes amb molta facilitat amb una gran potenciacilitat per al treball i per a l'aprenentatge. A aquestes aplicacions, basades en la tecnologia web, se les denomina web 2.0 i/o web social.

Aquesta aproximació brevíssima a aquests dos àmbits, un més conceptual i l'altre més aplicat, em serveixen per a introduir el que avui vull compartir amb vosaltres.

En general, sóc una persona molt observadora i que necessita analitzar i entendre totes les coses que veu i viu. Això, encara que sembli estrany, ho aplico a tots els àmbits i situacions de la meva vida no només analògica sinó també digital.  Des de que sóc a Canadà, abans era una usuària no activa, que he començat a formar part de la comunitat Twittera. Com totes les aplicacions de la web social, si vols estar al cas de tot el que allí passa hauries d'ocupar una part molt gran del teu temps només fent això. Com per a mi no és possible, pot ser per a uns altres si, i cada dia la meva comunitat digital és més gran m'he de limitar, en certa forma, al meu cercle d'amistats. Sense que us en adoneu massa cada dia aprenc més i més coses de vosaltres i amb vosaltres. 

Us podria dia que he arribat al convenciment de que sou una font inesgotable de saber. Opinions, reflexions, projectes, recursos, queixes, pors, ... companyerisme, ajuda, "consol", desfogament, ... crec que els adjectius tendirien a infinit. Però el que si que crec és que, des del punt de vista del contingut, Twitter aconsegueix fer realitat aquell concepte que es posa de moda a l'inici de les xarxes socials que és la "intel·ligència distribuïda" (tant des del punt de vista individual com col·lectiu). Concepte que d'alguna forma Siemens (2004) l'intenta convertir en una teoria de l'aprenentatge, la del Connectivisme, que des del meu punt de vista és, com a molt, una forma d'aplicar el funcionament de la xarxa als processos d'aprenentatge. Però bé, a això ens hi dedicarem un altre dia. És complex.

Tot i que aquesta concepció de la intel·ligència crec que ens ajuda a crear coneixement de veritat amb una inversió molt menuda de recursos, també és veritat que per al que vull compartir a continuació em serveix més l'expressió de Saviesa Digital. Aquesta es refereix a com els nostres cervells quan interactuen de manera continuada amb la tecnologia sovint acaben reestructurant-se amb aquesta interacció (Prensky, 2010). Per tant, no és només importat rendibilitzar, en termes de generació de coneixement, allò del que som capaços intel·lectualment cadascú per separat sinó que el veritablement important és la nostra capacitat de fer les coses d'una manera diferent gràcies a la tecnologia.

Com sempre us poso un exemple del que he estat observadora aquesta setmana i del que anomenaré als/les protagonistes al final per donar-los les gràcies per fer pública la seva saviesa digital. Ja els demano ara disculpes perquè no tinc el seu permís però com els tweets són públics imaginem-nos que he anat a l'hemeroteca digital i els he consultat jeje.

De com sorgeix una idea, pren forma de projecte i es converteix en realitat en una hora i de com en 24 h ja està en funcionament.

La seqüència seria, simplificat per no fer-ho massa llarg:

1. Una persona té una idea. Comença a llençar missatges curts dient que té una idea.
2. Algunes altres persones s'interessen per saber de què va. Pregunten.
3. Al cap d'una estona s'envia alguna indicació del contingut i/o dels objectius.
4. Més gent s'interessa però ara només aquells que comparteixen contingut i/o visió.
5. Si la persona que ha llençat la idea ja la tenia treballada i pensada prèviament, com era el cas, el següent missatge ja és per preguntar, directament, si algú s'apunta.
6. Dos o tres responen que sembla interessant. Pot ser si! parlem-ne!!.
7. S'intercanvien alguns altres missatges. Sembla que si que és interessant. Sempre ho és tenir un lloc comú per a posar-hi coses que compartir.
8. Hi ha moltes coses per a compartir i molta gent disposada a fer-ho. De totes maneres si no ho fem de manera organitzada molta energia es queda pel camí. 
9. Quines eines ens podrien ajudar?. Totes i tots els que participem de la creació del projecte dominen les eines perfectament. De totes maneres el problema no són les eines sinó qui les gestiona i les supervisa.
10. Es pensa en aquest gestor/supervisor. Mentre, ell/a ha estat d'observador. No s'ha manifestat fins que se li fa públicament la proposta. No és una pregunta, és la asseveració de que ell/a és la persona adequada.
11. Respon que OK que si creuen que ell ho pot/deu fer que hi ha de dir. Res!!. Assumeix la responsabilitat.
12. 24 després apareix aquest tweet com a evidència de què un altre projecte col·laboratiu s'ha fet realitat i com a prova de què Prensky té tota la raó quan parla de "saviesa digital": "conocéis la nueva iniciativa tuitera? participar y compartir recursos de conocimiento del medio en primaria http://bit.ly/lebk5T #mediprimaria".

Ara, només em queda agrair als protagonistes d'aquesta història la possibilitat de compartir-ho: @tomtaktes, @CarlesSimarro @cpaez01@iferrer @mtorne8 @iferrer. Moltes Felicitats!! sou uns/es crakcs!!!.

Avui em despedeixo sonant Amy Mcdonald: This is The Life. Gràcies per dedicar tantes i tantes hores  a compartir amb nosaltres la vostra saviesa digital.

Bona nit!!.

Galàxia Learning: Els forats negres de Wonderland

Bon dia de diumenge a totes i tots.

Ahir acabava la meva aportació amb una pregunta. Tenim un full de ruta?. 

Evidentment que moltes i molts de vosaltres igual, en llegir-ho, vareu pensar i per a què el necessitem?. Però la realitat és que no hem d'oblidar que la nostra tasca educativa es desenvolupa al Sistema Educatiu Formal i això implica que hi ha uns objectius marcats per "llei" que s'han de complir. Que això sigui així no implica que puguem emprar diferents camins per arribar-hi.

Una vegada assumit que és imprescindible tenir un PLA, hem d'analitzar els perills que ens trobarem perquè també n'hi ha. Ja sabeu, i heu comprovat, que sóc una persona molt positiva però tinc la mateixa dosi de realisme. Per això és necessari tenir consciència de en quin moment estem. La veritat és que les notícies que m'arriben d'Europa no són gens esperançadores per tant, més raó per fer aquesta anàlisi però no tant per a descobrir el per què hi estem com per entendre per què hi hem arribat:

- Ingressar a la Unió Europea ens ha facilitat el ser considerats un més dels Estats de la Unió.

- Hem pogut gaudir durant les darreres dues dècades dels fons estructurals de la Unió. Una part d'ells també per a l'educació.

- La nostra recuperació i preponderància econòmica ha anat en ascens fins que fa tres anys va començar a caure en picat. Era el veritable potencial o era una il·lusió?.

- L'arribada de l'€ ens ha igualat als grans però la realitat és que el nostre poder adquisitiu, des de llavors, cada vegada és menor.

.../...

Dit això, em faig una pregunta: Sempre hem invertit bé tots els diners que ens han arribat?. Ho hem fet pensant en un futur a mig termini?. Segurament la resposta és que no. D'aquí la situació actual.

Per tant, al capítol d'avui ens acompanyarà un altre dels personatges de la saga galàctica: Dark Vader. Ja sabeu que aquest personatge representa a les forces del mal. D'alguna manera, que existeixin també és positiu perquè això ens impedeix baixar mai la guàrdia. Que representaria ara aquesta força malèfica?. Sense cap dubte, la situació econòmica. Com la contrarestem?.

Com per a dissenyar el PLA és fonamental poder dimensionar, més o menys, els recursos amb que comptarem hem de tenir en considerar que:

- Si no ens arriba tanta dotació econòmica haurem de rendibilitzar molt més tot allò que tenim. Quants de recursos han arribat a determinats centres que mai se'ls ha tret el profit que calia?.

- Sembla que hi haurà menys professorat. Això vol dir que haurem de treballar més hores?. I si mirem d'organitzar el temps conjunt en lloc de fer-ho de manera individual?.

- Si hi ha menys recursos docents per què no ens decidim, definitivament a compartir-los de tal manera que aconseguim sumes que multipliquin?. Deu persones que comparteixen un material cadascuna multiplica per deu l'esforç de fer-ne un.

- Ens hem de formar de manera continuada. Qui es forma, quan i on?. Les TIC ens poden facilitar molt aquesta tasca i poden abaratir la despesa de tenir que moure'ns de manera permanent. Fem que la "presencialitat virtual" esdevingui una realitat.

- Totes i tots tenim molts de projectes desenvolupats, Donem-los a conèixer. Les TIC, altra vegada, ens podem facilitar la tasca de crear veritables aparadors de transferència de bones pràctiques i, en definitiva, de coneixement.

- Siguem conscients/es de la importància de la nostra tasca i busquem, sempre, la màxima qualitat en allò que fem. Que el sistema no sigui exigent amb la nostra tasca no hauria d'evitar que nosaltres ho siguem. Continua sent vàlid aquell eslogan que deia "la feina ben fet no té fronteres i la mal feta no té futur". Siguem autoexigents.

Totes aquestes mesures ens poden ajudar a afrontar de manera realista el nostre full de ruta. Ara faltaria veure quin ha de ser el contingut i com ens hem d'organitzar per a complir-lo. Això, però, ho guardarem per a demà i els propers dies.

Quan els astrònoms parlen dels forats negres és per a referir-se a: "una región finita del espacio-tiempo provocada por una gran concentración de masa en su interior, con enorme aumento de la densidad, lo que genera un campo gravitatorio tal que ninguna partícula material, ni siquiera los fotones de luz, pueden escapar de dicha región". La realitat del darrers temps ens a espentejat sense contemplacions cap a una situació econòmica que ens ha fet viure per un temps a Wonderland. Com també passa al conte d'Alícia ella acaba tornant a la realitat així que benvinguts a la realitat!!. És el que hi ha i el que tenim i amb això haurem de treballar.

De totes maneres el potencial de tot el coneixement que tenim entre tots/es és tan gran que ni la major força de la gravetat i els DarkVader més malèfics ens impediran seguir avançant segons el nostres objectius.

Avui em despedeixo sonant Mather Earth, el 3. moviment de la Simfonia Planet Earth de Johan de Meij possiblement el millor compositor de música per a banda del món. Interpreta l'obra la Banda de l'Agrupació Musical Senienca. Amb aquesta obra va guanyar un 1er premi al 39è Certamen Internacional de Bandes de Música 'Vila d'Altea'. Un premi que era el resultat d'un treball dur durant molts de mesos y de molta dedicació a un projecte per part de molta gent. En definitiva, un full de ruta molt ben implementat.

Bona nit!!.

Curtmetratge: Stars Learning

Bon dia de dissabte a totes i tots.

Si l'altre dia abordàvem el tema de l'educació infantil fent el símil de l'iceberg avui li toca el torn a l'educació primària. Aquesta continua formant part de la massa de gel que no es veu quan observem la glacera.

Donada la complexitat d'aquesta etapa educativa i la quantitat de temes diferents dels que hauríem de parlar, avui, em permeto la llicència de fer un curmetratge per a explicar la meva visió del tema. 


La durada és de 13:17 espero que uns agradi el guió i que les imatges us ajudin a reflexionar perquè ens servirà d'introducció per abordar diferents aspectes en els propers dies. El contingut del curt és l'educació i la tecnologia.

Son a la societat del tercer mil·lenni. Una societat complexa que emmarca el procés educatiu.  Hem d'educar avui per al demà i en una època de crisi i de canvis profunds hem de saber com organitzar tots els elements d'aquest procés. Com que l'argument del curt té a veure amb un tema crític, hem decidit no arriscar i és una producció d'estudi: La Galàxia Learning.

A aquesta galàxia hem hagut de dissenyar diferents decorats: les aules i els centres educatius. Per poder-los dissenyar hem procurat d'entendre, primer, com han evolucionat. La incorporació de les TIC ha estat una de les claus.

Però, en realitat quin és l'argument?. Aquest té a veure en com formar a persones que es coneguin a elles mateixes, s'estimin i que puguin enfrontar la vida amb optimisme. Allò que Sir Ken Robinson li diu l'element.

Els protagonistes de l'acció formen part d'una galàxia cooperativa i col·laborativa i comparteixen el contingut del curt. Tot ells tenen la mateixa importància i han d'aconseguir treballar de manera conjunta. D'una altra manera, les forces del mal, procuraran apoderar-se de l'objectiu d'aquesta flota estellar.

Per ordre d'apariació els protagonistes de l'acció són.

Els pares que constitueixen el nucli fonamental del procés de creació del coneixement a la Galàxia Learning. Sense la seva implicació el procés d'aprenentatge no s'inicia ni es consolida. Ells tenen, en conjunt, tot tipus d'experiència i dominen els eixos principals de la galàxia (o els haurien de dominar).

Els estudiants, aprenents permanents a l'era digital i que tots ells/es aspiren a pilotar una nau pel ciberespai. Necessiten conèixer les característiques de l'artefacte, saber llegir les cartes de navegació i han d'aprendre a fer el seva pròpia fulla de ruta. D'una altra manera s'arrisquen a perdre's, a tenir accidents innecessaris i inclús a ser captats per altres galàxies on hi habiten les forces del mal.

Els professors que constitueixen l'altre gran nucli de generació de coneixement. Ells són especialistes en cartes de navegació, en naus espaials i coneixen a la perfecció la galàxia. Han estat entrenats/es per a dominar i aplicar totes les eines necessàries per a facilitar la transmissió d'aquest coneixement a les futures generacions de guerrers del ciberespai. Sense la complicitat dels pares això no seria possible. Per això han constituït veritables xarxes col·laboratives que permeten garantir el correcte desenvolupament dels aprenents.

Tot està a punt per assumir el repte de poder garantir l'estabilitat de la Galàxia Learning. Com aquest és el primer capítol d'una sèrie, deixem anunciat el tema del següent capítol.

Jo ensenyo per a que tu aprengues. El valor d'estimar una professió.

Em despedeixo sonant Robbie Williams "Heart and I".


Bona nit i bon començament de cap de setmana.