Espero que haureu tingut molt bon cap de setmana. Aquí hem vist el sol els dos dies així extraordinari en aquest sentit :-).
Vull donar les gràcies a totes i tots per les felicitacions pel darrer post. Sempre és molt gratificant dir i fer coses que són d'alguna utilitat per als demés. Si sóc capaç d'encomanar una mica del meu optimisme per la vida estaré encantada.
Seguim amb el tema de la formació dels futurs docents. Si ho recordeu, els tres darrers posts feien referència a:
2. L'evidència de que, actualment, per a formar a un professor competent la universitat ha de fer aliances estratègiques amb el seu entorn. Principalment amb els altres nivells del sistema educatiu.
3. La capacitat que hem de tenir, com a formadors de formadors, de tenir una visió positiva de la vida per a poder transmetre la importància de la funció docent i de l'educació en general.
Analitzats tots aquests aspectes generals pot ser hem de començar a definir que entenem per un professional de l'educació competent i que sigui capaç d'afrontar els seu futur professional amb èxit. Com que el tema és complex i ampli abordarem avui només alguns aspectes.
Abans de continuar he de fer un altre agraïment i menció especial, ara pel títol d'avui. Un dia que estava al twitter com molts de vosaltres Xisco @xiscolir va publicar un twet que posava "mode Octopus" vaig trobar-lo molt adequat i li vaig dir: "Xisco, el prenc per a utilitzar-lo". Gràcies Xisco. No és que vulgui comparar al professor amb un pop jeje!! preneu l'expressió en sentit metafòric i, si voleu, gràfic.
Si penso, o si penseu vosaltres, com eren els nostres professors de l'ensenyament infantil, primari, secundari i universitari i com som nosaltres ara tots hem canviat molt. Pot ser les circumstàncies i el món actual són els que ens han fet canviar. En quin sentit?:
- Educació significava, bàsicament, el que els iaios solien dir "formar a un home (que no a una dona, això va venir després) de profit.
- Ensenyar-li a llegir i a escriure correctament y també les matemàtiques bàsiques.
- Una mica de saber estar, molt poc de saber ser.
- El coneixement de l'entorn on vivia era relativament important. S'ensenyaven més coses de l'entorn llunyà que del proper.
- Hi havia una època per a formar-se al final de la qual s'incorporava la persona al món del treball.
Una vegada al món del treball, quin descans, no caldria estudiar mai més ja s'havia acabat aquesta etapa.
Quan al professorat, aquest era especialista en tot i en res al mateix temps. Amb el temps en lloc de donar totes les matèries van adoptar la tàctica de centrar-se cadascun en una de concreta.
A mida que el Sistema Educatiu es va modernitzat, ens apropem als anys 80, es van incorporant altres matèries, com a tals, com: idiomes, educació física, etc. Per suposat que els professors, de primària, cap d'ells tenia aquesta especialitzat. Sempre recordaré a les meues metres de gimnàstica donant classes en sabates de tacons i sense doblegar, ni una miqueta el seu cos, o als professors de francès donant la classe en castellà, després en català :-).
La tecnologia més moderna amb la que vaig treballar a l'escola i a l'institut va ser la TV però únicament per a fer de receptora passiva. A l'Institut els laboratoris de física i de química començaven a estar ja dotats. Eren els anys 80.
A la universitat ja hi havien molts més recursos però tampoc molta tecnologia. Ja se sap!! la meva era una carrera de lletres. Per a que havien de necessitar els estudiants de lletres la tecnologia?.
Fet aquest repàs ràpid estareu d'acord amb mi que l'educació en general i el sistema educatiu, en particular, han avançat molt. Ho dic perquè sempre tenim tendència a queixar-nos i, sovint, tenim la sensació de que anem enrere com els crancs. Una sensació que no es correspon a la realitat.
Per aquesta realitat necessitem formar docents que:
- Estiguin convençuts que aquesta és la carrera professional que volen emprendre.
- Tinguin coneixements de nivell avançat, de tot allò que fa referència a l'etapa evolutiva amb la que hauran de treballar.
- Dominin els continguts dels que hauran d'impartir la seva docència.
- Tinguin una bon nivell de cultura general.
- Sàpiguen estar, com a persones i com a professionals.
- Tinguin una ètica professional (fonamental).
- Tinguin bones habilitats comunicatives i de dramatització.
- Tinguin competències transversals com: la digital, la de treball en equip, la d'autogestió, la de lideratge, la de creativitat, ...
Bé, en definitiva totes aquelles que els permetin desenvolupar la seva tasca amb la qualitat suficient que requereix la professió més important de qualsevol societat.
Ja veieu, el pop té 8 tentacles que li permeten agafar diferents coses de manera simultània. Aquest és el repte de la formació dels docents perquè els punts que acabo d'anomenar són igualment d'importants i en conjunt, tots ells s'hauran d'usar de manera simultània si volem garantir una feina ben feta i atemporal. O sigui, que la base de formació sigui suficient com per a poder-hi edificar al llarg de la vida laboral de cadascú tot allò que necessitem en funció de les demandes del context i del sistema educatiu. En altres paraules, una excel·lent formació de base.
Com penso que aquesta formació de base ha de constituir la clau de l'èxit li dedicarem un espai específic en els propers dies.
Em despedeixo sonant amb la versió simfònica de "Batiscafo Katiuska" d'Antonia Font. Que la gaudiu!!.
Bona nit!!
