Si ens deixem portar per les notícies i diferents publicacions dels mitjans de comunicació relacionades amb la crisi hi ha un argument que apareix de manera sistemàtica. No podem sortir de la crisi si no ens basem en l'economia del coneixement. En general, podem dir que aquesta ecxpressió té a veure amb la necessitat d'abordar els nostres processos productius i de generació de riquesa no des del punt de vista del treball manual i repetitiu sinó des del punt de vista de la creació, la iniciativa, l'empreneduria, etc.
Perquè abordo avui aquest tema. Primer perquè hi estic d'acord. Penso, que el principal valor d'Europa ha de ser la creació de coneixement. Com diuen alguns entesos Europa
podria esdevenir el departament d'I+D+i del món. Però estem preparats per a que això sigui possible?. Ho estem en general?, ho està Espanya en particular?.
Aquest cap de setmana, el meu primer a Vancouver, l'he compartit amb una colla de gent que són espanyols i que estan aquí treballant com a investigadors a la universitat o estan fent un máster o una estada postdoctoral. Tots ells/es han vengut aquí buscant l'excel·lència en la formació i en la investigació. Quan van arribar tenien previst tornar però la realitat en la que es troben actualment és que no veuen la manera de fer-ho. Alguns/es porten aquí més de cinc anys.
Uns perquè s'han acostumat a la forma de vida i de treballar d'aquí. Els altres perquè si treballen no poden acumular mèrits suficients, en termes de visibilitat científica d'impacte, i si no ho aconsegueixen mai podran optar als programes de retorn d'investigadors i uns altres perquè senzillament creuen que el nostre sistema de recerca, l'espanyol, està encara a molta distància del d'aquí de Canadà.
El resum de tot això és que difícilment podrem basar la nostra societat en el coneixement si no retenim a les persones millor formades per a que no marxin o, si marxen, si no tenim la capacitat de fer-los tornar per a millorar la nostra economia.
