La Galàxia Learning: Pensat y Fet??

Bon dia a totes i tots:

Avui el meu post arribarà a l'horari habitual. Sembla que tornem a la "normalitat".

El Blog és titula Vancouver: Una aventura Canadenca i de quan en quan he de donar-li una mica de coherència perquè, sovint, parlo de temes molt més generals.

Avui m'agradaria compartir amb vosaltres tot un procés personal de recuperació de la meva capacitat de treball intel·lectual i d'estudi en general.

Ja sabeu, segur que ho heu llegit moltes vegades en els darrers temps, que és necessari tenir la capacitat d'aprendre al llarg de la vida i de manera permanent. Si pensem amb la formació que hem rebut tots els que tenim més de 30 anys podríem dir que la nostra escola no estava pensada massa per a complir amb aquest objectiu. De fet avui en dia encara em trobo gent de menys de 30 anys que diu que ell/a ja ha estudiat tot el que tenia que estudiar. Quan ho sento us confesso que em fan pena perquè penso que s'ho passaran molt malament durant la seva vida i per contra quedaran desfasats immediatament. Però, en tenen consciència?. Serà preocupant que la resposta sigui negativa. Jo he mirat de prendre'n consciència.

Com us explicava a algun dels primers posts durant molts d'anys he ocupat càrrecs de gestió i el darrer formant part de l'equip de direcció de la URV. Quan llegeixo tots els "tics" i totes les "dependències" de les TIC crec que vaig arribar a tenir-les totes. Com @marett explicava al seu post als US ja estan implementant programes de desaddicció a les xarxes socials. Jo m'he hagut de sotmetre a un procés personal de canvi d'hàbits de treball i de comunicació que no creieu que ha estat fàcil. Els passos pels que hagut de passar:

1. Recuperar la major part d'hores del dia per a organitzar-les a la meva conveniència.

2. Tenir clar quin és l'objectiu del dia i de la setmana i si cal de les properes setmanes (el meu personal, no el de la comunitat).

3. No tenir, en cap moment, el síndrome de "Calimero" (ja sabeu que és un personatge de dibuixos animats que sempre deia: "ningú m'estima"). No és un problema que el telèfon no pari de sonar de les 9h del matí a les 10h. Que no rebi dotzenes de correus que necessiten contestació immediata, que no tingui ni un moment per a interactuar amb la meva comunitat a les xarxes socials, ... i a la comunitat "física".

4. Una vegada recuperada la meva comunitat cibernètica ara és el moment de mesurar el temps, de nou, sinó acaba consumint molt de temps que, evidentment, es resta d'unes altres coses.


5. Tenir moltes resposabilitats i molts de temes que organitzar i gestionar cada dia augmenta molt l'eficiència i l'eficàcia del que fem però resta molt i molt la capacitat de concentració. M'ha resultat terriblement complicat ésser capaç de concentrar-me en fer una sola cosa. Per a que us feu una idea al voltant de sis mesos. Per a la meva forma de ser quasi una eternitat. Uf!!.

6. A més, tinc com a objectiu innegociable durant la meva estada aquí "millorar" el meu domini de la llengua anglesa, Això si que està sent la dimensió "desconeguda". Per què?. Jo mai he estudiat anglès de forma ordenada i organitzada. Pel camí, per necessitats de feina, no he tingut altre remei que anar "defensant-me". Resultat?, aprendre la major part de les coses de forma poc correcta. Ara en ple procés de desaprendre per tornar aprendre amb els corresponents problemes derivats de l'edat, de la pèrdua de flexibilitat mental i de la por al ridícul i a equivocar-te. Un esforç multiplicat per moltes vegades. Un repte al mateix temps, en això estic.


.../...


Bé, després de mesos d'iniciar aquesta aventura de l'any sabàtic crec que fa unes tres setmanes que he aconseguit estar centrada tot un dia sencer treballant en el mateix tema. Això m'ha permès passar a una altra fase que és:


1. Ser capaç de marcar-me objectius intel·lectuals (com si d'un projecte es tractés).


2. Mirar d'aconseguir una bona gestió del temps. Ull!!, les eines TIC m'ajuden però també ocupen molt de temps (Facebook, Twitter, correu-e, blog, ...). S'ha de tenir consciència de les hores que té el dia per a poder prioritzar totes aquelles coses que es pretenen fer.


3. Llegir articles i/o estudiar no és el mateix que enviar twets de 140 caràcters. Això és fonamental.


4. A més d'estudiar he de dedicar molt de temps a escriure. Aquesta és una feina costosa. Sabeu quina sensació m'aborda darrerament?. La necessitat de treballar amb materials multimèdia més que amb material imprès. Imagineu, si a mi em passa això que no els passarà als nostres estudiants xiquets, adolescents i joves. Un aspecte sobre el que reflexionar.

Per últim, i en això estic, desenvolupar la capacitat de pensar abans de fer. La xarxa, en general, i les xarxes socials, en particular, ens han portat a enviar i reenviar informació de manera constant i a una gran velocitat. Si a això li afegim la incapacitat, absoluta, de controlar tota la informació i dades que ens arriben de manera constant i en grans quantitats, realment hem de tenir moltes eines, capacitat, i consciència del que suposa tenir un treball intel·lectual a la societat del coneixement i fer un esforç permanent per permetre'ns pensar el temps suficient abans de passar a l'acció. La immediatesa no és coneixement. En termes intel·lectuals és només una il·lusió.


Avui em despedeixo amb una cridadissa de fons pels carrers i per l'edifici que correspon a que l'equip hokey gel de la ciutat, els Canucks Vancouver ha guanyat l'equivalent a la nostra lliga fet que no passava des de 1970. Per a que us feu una idea és com el Barça aquí :-).


També amb la música de ColdPlay: Viva la vida. No en tinc cap dubte que val la pena viure-la, cada minut!.


Bona nit!

Galàxia Learning: Un full de ruta per a navegar pel ciberespai

Bon dia de dissabte a totes i tots:

Espero que haureu tingut una bona setmana entre notícies de crisi, uniformes escolars, manifestacions de la gent jove, ... i clar, feina, molta feina!.

Avui el post arribarà més tard de l'hora habitual perquè he anat a una concert de la l'Orquestra Simfònica de Vancouver. La realitat és que el teatre està a quatre minuts caminant des de casa meva així que la temptació és permanent jeje. Com sempre que vaig a un concert no només escolto la música sinó que m'agrada molt observar els directors i també l'actitud dels músics. Tots transmeten coses. Em crida l'atenció d'aquí que els directors sempre comenten les peces, parlen amb el públic, expliquen l'actuació. Nosaltres som molt més formals. Hi ha una distància real entre el públic i els artistes. Jo prefereixo aquesta proximitat.

La programació cultural de Vancouver és molt extensa i variada i a tots els actes a les he anat, principalment als musicals, sempre hi havia molt de públic. Fa goig això de veure com la gent s'implica i participa en la vida cultural de la ciutat. El que si que compartim, nosaltres i els canadencs, és la mitjana d'edat de la gent que va als concerts de música clàssica. Normalment són persones grans com aquí a casa nostra. Això si que és diferent al nord d'Europa. Allí els xiquets i xiquetes van a l'òpera des de ben menuts. Aquesta educació informal i no formal sempre he pensat que és fonamental per a formar a la persona. Llàstima que la considerem tan poc. Però bé, estic entenent-me massa en un tema que no és el que ens ocupa avui. De totes maneres si que hi ha coses del concert que em serviran per a exposar els meus arguments.

Després torno sobre el tema música però ara deixeu-me que expliqui el per què del títol d'avui. Durant la setmana he anat llegint diferents comentaris i escrits que m'han cridat l'atenció. En reprodueixo dos:

- Comentari d'un mestre/a respecte a la participació dels pares a l'escola "que jo vaig al seu lloc de treball?, pues ells no cal que vinguin al meu". Fatal!! perquè l'educació és cosa de tots. No hi ha compartiments separats. És un procés complex on hi intervenen una gran quantitat d'agents que tenen un projecte comú: formar a una persona. Recordeu l'exemple del cos humà que posava l'altre dia.

- A un post de presentació d'un llibre "La Societat de la Ignorància" hi ha un primer comentari que acaba dient "Cap anàlisi sense proposta".

Quan ho vaig llegir vaig pensar que tenia tota la raó. Ens passem els dies reflexionant o fent coses a la nostra realitat personal sense fer servir el nostre coneixement per a generar solucions y respostes a tot allò que no funciona o que podria fer-se d'una altra manera.

Relacionant aquests dos comentaris amb el concert se m'ha acudit que hem de començar a assumir el paper del director de l'orquestra i dissenyar el nostre full de ruta: Avantatges d'utilitzar aquesta doble metàfora. Tenim un projecte i una meta que aconseguir, un temps determinat (més flexible del que ens sembla) i uns recursos per a dur-la a terme. Que falta?. Ho tenim tot!!.

Si em centro ara en el primer pas: tenir un full de ruta, és evident que si pretenem navegar pel ciberespai no serà possible sense una guia. És tan gran, hi ha tants de camins per anar cap a unes altres galàxies, hi ha tants de planetes diferents, hi ha tantes naus diferents per a recórrer-lo, i ha tant de material perillós que hem d'aprendre a evitar, ... tot això requereix una gran dosi d'organització.

Les dues primeres preguntes d'aquesta part de la sèrie serien: Tenim un pla?. Sabem on volem anar?. Si en acabar aquesta lectura heu estat capaços de respondre, sense pensar, a les dues preguntes ja hem donat el pas fonamental. Posar-nos en "ruta". Què ja fa temps que hi esteu en "ruta"?. No ho dubto però ... Teniu un full de ruta?.

Demà el segon :-).

Avui em despedeixo amb una cita: "En el cor de tots els hiverns viu una primavera palpitant, i darrere de cada nit, ve una aurora somrient" (Khalil Gibran). Per molt difícil que us sembli el moment actual no dubteu que la primavera sempre arriba, cada any sense excepció.

Bona nit!

Curtmetratge: Stars Learning

Bon dia de dissabte a totes i tots.

Si l'altre dia abordàvem el tema de l'educació infantil fent el símil de l'iceberg avui li toca el torn a l'educació primària. Aquesta continua formant part de la massa de gel que no es veu quan observem la glacera.

Donada la complexitat d'aquesta etapa educativa i la quantitat de temes diferents dels que hauríem de parlar, avui, em permeto la llicència de fer un curmetratge per a explicar la meva visió del tema. 


La durada és de 13:17 espero que uns agradi el guió i que les imatges us ajudin a reflexionar perquè ens servirà d'introducció per abordar diferents aspectes en els propers dies. El contingut del curt és l'educació i la tecnologia.

Son a la societat del tercer mil·lenni. Una societat complexa que emmarca el procés educatiu.  Hem d'educar avui per al demà i en una època de crisi i de canvis profunds hem de saber com organitzar tots els elements d'aquest procés. Com que l'argument del curt té a veure amb un tema crític, hem decidit no arriscar i és una producció d'estudi: La Galàxia Learning.

A aquesta galàxia hem hagut de dissenyar diferents decorats: les aules i els centres educatius. Per poder-los dissenyar hem procurat d'entendre, primer, com han evolucionat. La incorporació de les TIC ha estat una de les claus.

Però, en realitat quin és l'argument?. Aquest té a veure en com formar a persones que es coneguin a elles mateixes, s'estimin i que puguin enfrontar la vida amb optimisme. Allò que Sir Ken Robinson li diu l'element.

Els protagonistes de l'acció formen part d'una galàxia cooperativa i col·laborativa i comparteixen el contingut del curt. Tot ells tenen la mateixa importància i han d'aconseguir treballar de manera conjunta. D'una altra manera, les forces del mal, procuraran apoderar-se de l'objectiu d'aquesta flota estellar.

Per ordre d'apariació els protagonistes de l'acció són.

Els pares que constitueixen el nucli fonamental del procés de creació del coneixement a la Galàxia Learning. Sense la seva implicació el procés d'aprenentatge no s'inicia ni es consolida. Ells tenen, en conjunt, tot tipus d'experiència i dominen els eixos principals de la galàxia (o els haurien de dominar).

Els estudiants, aprenents permanents a l'era digital i que tots ells/es aspiren a pilotar una nau pel ciberespai. Necessiten conèixer les característiques de l'artefacte, saber llegir les cartes de navegació i han d'aprendre a fer el seva pròpia fulla de ruta. D'una altra manera s'arrisquen a perdre's, a tenir accidents innecessaris i inclús a ser captats per altres galàxies on hi habiten les forces del mal.

Els professors que constitueixen l'altre gran nucli de generació de coneixement. Ells són especialistes en cartes de navegació, en naus espaials i coneixen a la perfecció la galàxia. Han estat entrenats/es per a dominar i aplicar totes les eines necessàries per a facilitar la transmissió d'aquest coneixement a les futures generacions de guerrers del ciberespai. Sense la complicitat dels pares això no seria possible. Per això han constituït veritables xarxes col·laboratives que permeten garantir el correcte desenvolupament dels aprenents.

Tot està a punt per assumir el repte de poder garantir l'estabilitat de la Galàxia Learning. Com aquest és el primer capítol d'una sèrie, deixem anunciat el tema del següent capítol.

Jo ensenyo per a que tu aprengues. El valor d'estimar una professió.

Em despedeixo sonant Robbie Williams "Heart and I".


Bona nit i bon començament de cap de setmana.

Els exploradors del ciberespai

Bon dia!!

Avui ha estat un altre dia de treball productiu. A mida que la ment s'ha de preocupar menys d'entendre el que li diuen, de saber per quin carrer ha d'anar, de no confondre ni el número ni la direcció del bus, etc. es pot concentrar en el treball intel·lectual. Per la meva forma de ser necessito tenir la sensació de que aconsegueixo resultats. Després d'un mes aquí ja tinc una idea més clara de quins en puc aconseguir. Ja us ho aniré explicant.

Avui parlarem del Ciberespai. Un espai no tangible que es posa de moda quan comença la implantació de la xarxa de xarxes, coneguda també com INTERNET, a principis dels anys 90 del segle XX. Si ho penseu només un moment quasi no tenim ja memòria de quan no teniem correu-e, ni navegavem per la xarxa, ni estavem tot el dia a Facebook o a Twiter quan en realitat estem parlant de menys de vint anys. Quan ràpid hem adoptat tots aquests avenços tecnològics i quan que ha canviat el nostre món de relacions i d'organització de la nostra vida social. Vist en perspectiva m'agafa una mica de vertigen. Com totes les coses noves ens crida molt l'atenció i quan entrem a un espai desconegut, el ciberespai també ho ha estat i per a molts/es encara ho és, no podem evitar "explorar" a veure que hi trobem.

Si féssim un símil segurament podriem utilitzar el dels grans exploradors que van intentar descobrir nous mons i noves cultures pel gust d'haver arribat a un espai llunyà. No hem d'oblidar, també, que molts d'aquests exploradors van viatjar per a descobrir nous mons però amb una altra finalitat que era enriquir-se i dominar als pobladors que ja estaven assentats a aquelles terres.

Sovint em pregunto si ara no estarem fent el mateix a la xarxa. No estarem exercint una mena de "dominació" per assegurar-nos que el coneixement es construeix i es transmet en la direcció que ens convé a nosaltres?. Podriem parlar de colonització cultural i intel·lectual?. Crec que més del que ens pensem.

Qui genera més coneixement?: els més rics. Qui consumeix més coneixement?: els més pobres. Quin coneixement consumeixen els qui tenen menys recursos?: aquell que hi ha disponible, ells no tenen les eines i els recursos per a tenir-ne de propi. Aquest és un tema sobre el que hauriem de meditar per a poder ajudar a utilitzar la xarxa con un veritable espai per afavorir la comunicació, la col·laboració i la cooperació i no per a fomentar el consum una vegada més en la mateixa direcció.

No hem de perdre mai de vista que que aquest ciberespai és un reflex global de la pròpia societat i que, com passa a aquesta, hi ha de tot. Si tornem a utilitzar el símil dels exploradors trobariem cibernautes que hi estan perquè realment hi han trobat un espai diferent, a vegades alternatiu, al real. També podem trobar als "puristes" d'aquesta filosofía que pensen que la xarxa ja no és el que era i que quan només eren uns quants tot funcionava millor. Hi ha també qui s'ha fet un especialista en comunicació "Fast food" hi ha trobat les eines ideals per a poder generar missatges immediats sense importar-li massa ni el contingut ni molt menys la qualitat d'aquest. Per acabar els exemples podem parlar dels veritables professionals que del ciberespai n'han fet el seu lloc de treball i també de vida i que procuren anar descobrint tots els seus àmbits, aplicacions i recursos per veure com utilitzar-los per millorar el món "real" en el que viuen.

Pel camí ens han intentat vendre en positiu les virtuts d'un discurs sobre globalització i economia mundial que és absolutament enganyós, entre altres coses, perquè com ja hem comentat més vegades hi ha una part imporant del món que no existeix a aquest ciberespai perquè no hi té accès. Per tots aquests/es us animo a començar la nostra pròpia ciber-revolució per a convertir la xarxa en un veritable món equitatiu i ple d'oportunitats.

Com sempre, per a que això sigui possible l'educació de la societat en general hi tindrà un gran paper. Ja ho veieu!! no se'ns acabarà la feina, tot el contrari. Ànims!!!. WE CAN!!.

Avui us ofereixo, com a contrapunt del discurs més seriòs, una selecció d'imatges còmiques del ciberespai per a que pugueu riure amb mi.

Ciber-fills

Ciber-iaios

Ciber-relacions

Ciber-jubilats

Em despedeixo sonant Antonia Font!! "Darrera una revista". Si coneixeu la lletra de la cançó no massa lluny dels món alternatius. Autènticament de Ses Illes.

Bona nit!!