Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estudiants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estudiants. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de juny del 2011

Las (i) responsabilidades en la Galaxia Learning

Hola a todos y todas, buenos días de domingo:


Comienzo pidiendo disculpas por mi ausencia durante los diez últimos días después de compartir reflexiones con todos/as vosotros/as durante los seis últimos meses de manera casi ininterrumpida. Se debe a una buena razón puesto que he estado ocupada con una parte de mi familia que ha estado en Vancouver de visita. Unos días intensos y fantásticos.

Ya sabeis que siempre escribo mis posts en catalán. Todos menos el que realicé para Purpos/ed.es. La segunda excepción se debe a que parte de este texto constituye mi intervención en un foro al que pertenezco y que, después de publicarla allí, he decidido compartirla también con vosotros/as.

Durante todo el tiempo que he estado aquí en Canadá he aprendido muchas cosas de este territorio fantástico, de esta gente acogedora y multiracial y de estas universidades tan bien organizadas. Organización que ya me gustaría a mi tenerla en nuestras instituciones. Pero no sólo he tenido, y tengo, la oportunidad de aprender del mundo analógico sino que también la he tenido al descubrir toda una comunidad virtual de profesionales de la educación, en muchas partes diferentes del globo, que se dejan "la piel" cada día en su trabajo y que, por convicción, intentan que este sea innovador, de calidad y que cada día avance. No tenerlos en cuenta ni respetarlos, bajo mi punto de vista, constituye uno de los principales problemas de la educación, y por tanto, de la sociedad actual. Este pensamiento ha inspirado mi aportación de hoy.

Como la educación es mi profesión, supongo que a vosotros os pasa lo mismo, siempre sigo con más atención (igual porque me resulta más próximo) todos aquellos mensajes y noticias relacionados con el tema. Estos últimos días se ha hablado mucho, de nuevo, del proyecto Educat 1 x 1

Me gustaría, en este sentido, aportar algunas ideas o puntos de vista que para mi son fundamentales. En realidad, tienen que ver con la educación en general y creo que son la clave para mejorar en alguna dirección. 

Para no extenderme demasiado intento sintetizar. 

1. La educación es un proceso a largo plazo. Tan largo, que empieza cuando nacemos y termina con el fin de la existencia de cada uno/a. Pretender decidir si un "proyecto educativo" (el que sea) ha funcionado o no en un año o dos es absolutamente imposible. Por tanto todas las decisiones que se tomen en este sentido son arbitrarias y suelen obedecer a intereses que, no necesariamente, tienen que ver con la calidad, la mejora y la evolución de la educación. 

2. Del mismo modo, el sistema educativo es un sistema muy complejo como la propia persona y la educación misma. Requiere de mucha planificación, visión de futuro pero también de flexibilidad y adaptabilidad. Este sistema no sólo está regido por la "escuela" sino que intervienen en él políticos, familias, sociedad en general, ... Atribuir todas las culpas a la "escuela" y a los maestros/as-profesores/as es sólo una evidencia de que las otras partes del sistema no asumen su responsabilidad y, lo que es más grave, que no todos tienen el mismo objetivo educativo. Resultado de los últimos años = caos permanente. 

3. Vivimos en un mundo altamente tecnológico y, en los últimos años, más y más digitalizado. No considerar este entorno en la educación de las nuevas generaciones es como obviar que tenemos la responsabilidad TODOS/AS (no sólo la escuela) de formar a las mejores personas y, con el tiempo, a los mejores profesionales. Seguro que nadie niega la evidencia de que el mundo avanza y lo hace a mucha velocidad. ¿Qué sentido tiene condenar a la escuela a que renuncie a formar parte de este mundo?. ¿Temos casas y vidas digitales y aspirarmos a tener escuelas analógicas?. Algo no funciona. 

4. La educación es la base de cualquier comunidad (región, país, estado) no considerarlo así es estar condenados a tener una vida, si me permitis, como la de los cangrejos. Damos un paso pero retrocedemos dos o tres. En definitiva no salimos de la "mediocridad". Cualquier proceso de innovación y de cambio es bueno "per se" como proceso. De un modo u otro obliga a pensar y a reflexionar sobre lo que estamos haciendo. Y siempre, o casi siempre, podemos variar de algún modo la realidad. Las ventajas e inconvenientes de este cambio nos las evidencia el tiempo pero debemos dejar que este pase. 

5. Los mejores sistemas educativos del mundo (yo ahora estoy viviendo temporalmente en Canadá que es un buen ejemplo) se caracterizan siempre por tener un modelo que no está expuesto a las idas y venidas de los políticos de turno. Estos pueden cambiar e incorporar programas educativos pero el modelo es el que define a su territorio y este permanece. La fortaleza que ello da en términos de organización, gestión, coherencia y respeto a la labor docente es impresionante. Y no sólo por los datos PISA sino por lo avanzado de los paises, en todos los sentidos. 

6. Los medios y recursos que se utilizan para la educación son sólo eso. Si no tenemos un buen modelo educativo, un respeto por la educación, una buena formación de maestros/profesores (esta es una de mis responsabilidades que me preocupa intensamente) el sistema no avanza, todo  lo contrario. Un ordenador, como tal, no es ni bueno ni malo es sólo una máquina. No le tribuyamos la responsabilidad de todos los otros problemas que si que deberíamos solucionar con urgencia y que son previos. 

Por último decir, y supongo que de ello somos conscientes todos/as, que cuando hablamos de educación hablamos de material altamente sensible. Niños, niñas, jóvenes y también adultos que pretendemos que nos ayuden a crear un mundo mejor. Si es así, ¿por qué convertimos a la educación en un arma que sirve para todo menos para eso?. 

En los últimos meses me he cansado de leer en la red insultos a profesores por parte de los padres. Notícias que evidencian que cuando se toman decisiones políticas no se tiene en cuenta, para nada, el tiempo y los recursos que el profesoreado, los padres y la sociedad en general ha aportado. Una vez más se pierden por el camino todos aquellos profesionales, padres y estudiantado que han intentado hacer las cosas de otra manera. Los recursos económicos quizás, cuando los tiempos mejoren, prodremos recuperarlos pero los afectivos ya nunca más. Sabeis perfectamente que cuando alguien dedica mucho tiempo a un proyecto y los inputs que le llegan son todos negativos, al final, dejan de dedicarle esfuerzo. Eso es precisamente lo que está pasando en este momento. 

Dejadme terminar con el ruego, como personas preocupadas por el mundo que nos toca vivir, de que demos a la educación el valor y el lugar que se merece en el momento actual. De otro modo estamos condenados permanentemente a que el resto del mundo no tenga ningún problema en cargarnos "las culpas" de unos supuestos "pepinos" que ni eran españoles ni eran pepinos y, lo más grave, que no tengamos herramientas para contrarestarlos. 
By http://fernandezcoca.com
Me permito compartir algunos enlaces que ilustran, de algún modo, mi aportación. Espero que os sean útiles.


Hoy me despido sonando The Coors "Dreams". Porque soñar en un mundo mejor sea lo único que no nos puedan arrebatar.




Feliz domingo y feliz descanso!!!.

dimecres, 4 de maig del 2011

Galàxia Learning: De la intel·ligència distribuïda a la saviesa digital

Hola a totes i tots, bon dia per a vosaltres.

Segur que és de tots/es coneguda l'expressió de Nadius Digitals. Aquest és un concepte que presenta Prensky l'any 2001 i que, durant una dècada, hem utilitzat de manera continuada per a denominar a aquelles persones que van nàixer, aproximadament, entre els anys 1982-2000. D'aquestes persones s'ha dit, teòricament, que pel fet de nàixer i créixer a una societat tecnològica i digital ja estan alfabetitzades digitalment. No només això, sinó que també s'ha dit que són competents per a usar aquesta tecnologia en situacions concretes i específiques. Aquesta afirmació que és discutible en tots els sentits sembla que ara està en revisió i el propi Prensky a una publicació del 2010 ja parla de "Saviesa Digital" [Digital Wisdom] per a substituir una gran part del seu discurs sobre els nadius digitals.

A mitjans de la primera dècada del segle XXI apareixen amb força una sèrie d'aplicacions que faciliten enormement la comunicació a l'espai digital. A més permeten generar xarxes amb molta facilitat amb una gran potenciacilitat per al treball i per a l'aprenentatge. A aquestes aplicacions, basades en la tecnologia web, se les denomina web 2.0 i/o web social.

Aquesta aproximació brevíssima a aquests dos àmbits, un més conceptual i l'altre més aplicat, em serveixen per a introduir el que avui vull compartir amb vosaltres.

En general, sóc una persona molt observadora i que necessita analitzar i entendre totes les coses que veu i viu. Això, encara que sembli estrany, ho aplico a tots els àmbits i situacions de la meva vida no només analògica sinó també digital.  Des de que sóc a Canadà, abans era una usuària no activa, que he començat a formar part de la comunitat Twittera. Com totes les aplicacions de la web social, si vols estar al cas de tot el que allí passa hauries d'ocupar una part molt gran del teu temps només fent això. Com per a mi no és possible, pot ser per a uns altres si, i cada dia la meva comunitat digital és més gran m'he de limitar, en certa forma, al meu cercle d'amistats. Sense que us en adoneu massa cada dia aprenc més i més coses de vosaltres i amb vosaltres. 

Us podria dia que he arribat al convenciment de que sou una font inesgotable de saber. Opinions, reflexions, projectes, recursos, queixes, pors, ... companyerisme, ajuda, "consol", desfogament, ... crec que els adjectius tendirien a infinit. Però el que si que crec és que, des del punt de vista del contingut, Twitter aconsegueix fer realitat aquell concepte que es posa de moda a l'inici de les xarxes socials que és la "intel·ligència distribuïda" (tant des del punt de vista individual com col·lectiu). Concepte que d'alguna forma Siemens (2004) l'intenta convertir en una teoria de l'aprenentatge, la del Connectivisme, que des del meu punt de vista és, com a molt, una forma d'aplicar el funcionament de la xarxa als processos d'aprenentatge. Però bé, a això ens hi dedicarem un altre dia. És complex.

Tot i que aquesta concepció de la intel·ligència crec que ens ajuda a crear coneixement de veritat amb una inversió molt menuda de recursos, també és veritat que per al que vull compartir a continuació em serveix més l'expressió de Saviesa Digital. Aquesta es refereix a com els nostres cervells quan interactuen de manera continuada amb la tecnologia sovint acaben reestructurant-se amb aquesta interacció (Prensky, 2010). Per tant, no és només importat rendibilitzar, en termes de generació de coneixement, allò del que som capaços intel·lectualment cadascú per separat sinó que el veritablement important és la nostra capacitat de fer les coses d'una manera diferent gràcies a la tecnologia.

Com sempre us poso un exemple del que he estat observadora aquesta setmana i del que anomenaré als/les protagonistes al final per donar-los les gràcies per fer pública la seva saviesa digital. Ja els demano ara disculpes perquè no tinc el seu permís però com els tweets són públics imaginem-nos que he anat a l'hemeroteca digital i els he consultat jeje.

De com sorgeix una idea, pren forma de projecte i es converteix en realitat en una hora i de com en 24 h ja està en funcionament.

La seqüència seria, simplificat per no fer-ho massa llarg:

  1. Una persona té una idea. Comença a llençar missatges curts dient que té una idea.
  2. Algunes altres persones s'interessen per saber de què va. Pregunten.
  3. Al cap d'una estona s'envia alguna indicació del contingut i/o dels objectius.
  4. Més gent s'interessa però ara només aquells que comparteixen contingut i/o visió.
  5. Si la persona que ha llençat la idea ja la tenia treballada i pensada prèviament, com era el cas, el següent missatge ja és per preguntar, directament, si algú s'apunta.
  6. Dos o tres responen que sembla interessant. Pot ser si! parlem-ne!!.
  7. S'intercanvien alguns altres missatges. Sembla que si que és interessant. Sempre ho és tenir un lloc comú per a posar-hi coses que compartir.
  8. Hi ha moltes coses per a compartir i molta gent disposada a fer-ho. De totes maneres si no ho fem de manera organitzada molta energia es queda pel camí. 
  9. Quines eines ens podrien ajudar?. Totes i tots els que participem de la creació del projecte dominen les eines perfectament. De totes maneres el problema no són les eines sinó qui les gestiona i les supervisa.
  10. Es pensa en aquest gestor/supervisor. Mentre, ell/a ha estat d'observador. No s'ha manifestat fins que se li fa públicament la proposta. No és una pregunta, és la asseveració de que ell/a és la persona adequada.
  11. Respon que OK que si creuen que ell ho pot/deu fer que hi ha de dir. Res!!. Assumeix la responsabilitat.
  12. 24 després apareix aquest tweet com a evidència de què un altre projecte col·laboratiu s'ha fet realitat i com a prova de què Prensky té tota la raó quan parla de "saviesa digital": "conocéis la nueva iniciativa tuitera? participar y compartir recursos de conocimiento del medio en primaria  ".



Ara, només em queda agrair als protagonistes d'aquesta història la possibilitat de compartir-ho: @@ @@ @ @. Moltes Felicitats!! sou uns/es crakcs!!!.

Avui em despedeixo sonant Amy Mcdonald: This is The Life. Gràcies per dedicar tantes i tantes hores  a compartir amb nosaltres la vostra saviesa digital.




Bona nit!!.

divendres, 1 d’abril del 2011

Galàxia Learning: La reconquesta del coneixement (del pensament a l'acció)

Bon dia a totes i tots. Bon divendres!

Els dies anteriors hem analitzat el tema de l'aprenentatge des de la perspectiva familiar i des de la dels propis estudiants.

Com els protagonistes d'aquesta sèrie eren tres avui haurem de parlar del professorat. Així ja podem abordar la història sencera una vegada fetes les presentacions. Vull fer, però, un aclariment. Em referiré al mestre en el sentit més ampli i clàssic del terme. Algú que té la capacitat i l'objectiu d'ajudar a entendre el món i a construir coneixements.

Des de l'antiguitat que els mestres i els pedagogs han tingut un paper rellevant a la història. Ells [durant segles i segles no hi van haver elles] eren els encarregats de formar als mandataris, a vegades d'assessorar-los i sempre ens els presenten com uns pensadors que tenien com a missió fonamental crear coneixement.

Pot ser aquesta és una visió romàntica d'aquesta figura però crec, sincerament, que aquesta és la part que realment hauríem de recuperar.

Com sempre miro d'explicar-me.

Si heu llegit el llibre de Seymur Papert "La màquina dels nens" al pròleg posa un exemple que després hem utilitzat totes i tots moltes vegades "si un mestre i un metge del segle XIX vinguessin a l'actualitat el metge no reconeixeria ni l'hospital ni el seu àmbit de treball mentre que el mestre entraria normalment a la classe i començaria a donar classe, no ha canviat res". Si continuéssim amb l'exemple ens faltaria dia que el metge reconeixeria perfectament al cos humà i el mestre no sabria que fer amb els xiquets i xiquetes que té a dins de la classe. No entendria ni el que li diuen. Aquest és un tema interessant però que l'abordarem un altre dia. Mireu a la imatge que segueix com es van imaginar l'escola i les TIC. Igual que al pròleg de Papert. 


Villard (1900)

Poso aquest exemple només per a fer evident que hem perdut una mica l'essència del que suposa ser mestre. Ens serveix per il·lustrar-ho, perfectament, el paper del mestre Yoda (tots el coneixeu). És el que més sap, el que sap entendre les galàxies i el que és capaç de formar al "guerrer" de l'espai per a superar les forces del mal. En aquest cas al seu propi pare, curiós, no?. Però no us preocupeu. Quan dic "tot ho sap" em refereixo que té totes les eines per accedir a tot el saber.

Bé, històries de ficció, a part, aquest argument té prou a veure amb la realitat. Per què.

- El fet que el "mestre" hagi perdut aquesta part de consideració intel·lectual li resta autoritat. En el moment que no és considerat la part "culta" de la societat deixa de tenir un paper fonamental.

- El món exterior al sistema escolar ha evolucionat molt i molt. L'estructura i la missió d'aquest sistema no ho ha fet de la mateixa manera hem de reformular-la de manera urgent. Com hem de formar als guerrers de l'espai si no entenem quin és el seu funcionament?. Fixeu-vos com arriben ja de ben menuts a l'escola (amb les primeres imatges ja ho entendreu).


- Hem cregut, en els darrers anys, que les eines i recursos moderns per ells mateixos suposaven la renovació del sistema. La realitat és ben diferent. L'espasa d'Obi Wan Kenobi té poders però primer s'ha hagut de formar per a entendre contra què i contra qui havia de lluitar. Tots els mestres saben que hi han espases i entenen el seu funcionament?. Saben com enfrontar-se al món amb aquestes "armes"?.



- La clau està amb els seus coneixements i com aquestos s'apliquen a la realitat que li toca viure cada dia al seu entorn professional però també al social i personal. Fins a quin punt és té conciència de quines són les claus del món en el que estem vivint?. Penseu que les Galàxies són sistemes complexos i, a més, dinàmics, en continua evolució.

- Si el sistema és dinàmic i en continua evolució no ens podem permetre no aprendre cada dia per a poder generar coneixement de manera continuada. Aquesta serà una de les nostres principals missions.

Avui em despedeixo amb una cita: "Pensar és fàcil. Actuar és difícil. Actuar com es pensa és el més difícil de tot. (J. W. Goethe). Apostem per la coherència i l'adquisició i generació de coneixement. Aquesta ha de ser la clau.

Bona nit!

dissabte, 26 de març del 2011

Curtmetratge: Stars Learning

Bon dia de dissabte a totes i tots.

Si l'altre dia abordàvem el tema de l'educació infantil fent el símil de l'iceberg avui li toca el torn a l'educació primària. Aquesta continua formant part de la massa de gel que no es veu quan observem la glacera.

Donada la complexitat d'aquesta etapa educativa i la quantitat de temes diferents dels que hauríem de parlar, avui, em permeto la llicència de fer un curmetratge per a explicar la meva visió del tema. 


La durada és de 13:17 espero que uns agradi el guió i que les imatges us ajudin a reflexionar perquè ens servirà d'introducció per abordar diferents aspectes en els propers dies. El contingut del curt és l'educació i la tecnologia.

Son a la societat del tercer mil·lenni. Una societat complexa que emmarca el procés educatiu.  Hem d'educar avui per al demà i en una època de crisi i de canvis profunds hem de saber com organitzar tots els elements d'aquest procés. Com que l'argument del curt té a veure amb un tema crític, hem decidit no arriscar i és una producció d'estudi: La Galàxia Learning.


A aquesta galàxia hem hagut de dissenyar diferents decorats: les aules i els centres educatius. Per poder-los dissenyar hem procurat d'entendre, primer, com han evolucionat. La incorporació de les TIC ha estat una de les claus.

Però, en realitat quin és l'argument?. Aquest té a veure en com formar a persones que es coneguin a elles mateixes, s'estimin i que puguin enfrontar la vida amb optimisme. Allò que Sir Ken Robinson li diu l'element.


Els protagonistes de l'acció formen part d'una galàxia cooperativa i col·laborativa i comparteixen el contingut del curt. Tot ells tenen la mateixa importància i han d'aconseguir treballar de manera conjunta. D'una altra manera, les forces del mal, procuraran apoderar-se de l'objectiu d'aquesta flota estellar.


Per ordre d'apariació els protagonistes de l'acció són.


Els pares que constitueixen el nucli fonamental del procés de creació del coneixement a la Galàxia Learning. Sense la seva implicació el procés d'aprenentatge no s'inicia ni es consolida. Ells tenen, en conjunt, tot tipus d'experiència i dominen els eixos principals de la galàxia (o els haurien de dominar).






Els estudiants, aprenents permanents a l'era digital i que tots ells/es aspiren a pilotar una nau pel ciberespai. Necessiten conèixer les característiques de l'artefacte, saber llegir les cartes de navegació i han d'aprendre a fer el seva pròpia fulla de ruta. D'una altra manera s'arrisquen a perdre's, a tenir accidents innecessaris i inclús a ser captats per altres galàxies on hi habiten les forces del mal.


Els professors que constitueixen l'altre gran nucli de generació de coneixement. Ells són especialistes en cartes de navegació, en naus espaials i coneixen a la perfecció la galàxia. Han estat entrenats/es per a dominar i aplicar totes les eines necessàries per a facilitar la transmissió d'aquest coneixement a les futures generacions de guerrers del ciberespai. Sense la complicitat dels pares això no seria possible. Per això han constituït veritables xarxes col·laboratives que permeten garantir el correcte desenvolupament dels aprenents.

Tot està a punt per assumir el repte de poder garantir l'estabilitat de la Galàxia Learning. Com aquest és el primer capítol d'una sèrie, deixem anunciat el tema del següent capítol.

Jo ensenyo per a que tu aprengues. El valor d'estimar una professió.


Em despedeixo sonant Robbie Williams "Heart and I".


Bona nit i bon començament de cap de setmana.