A la Galàxia Learning un altre món és possible

Bon dia a totes i tots:

Els aconteixements dels deus darrers dies m'han portat a tornar abordar temes generals. Tot i que penso que és hora de continuar proposant formes pràctiques de millorar i canviar la realitat educativa encara em permetré fer algunes aportacions genèriques.

Avui, en arribar a casa, revisant els darrers tweets del vostre dia n'he trobat un que deia:

@marcvidal RT: @juancorbera No puedes parar las olas pero puedes aprender a surfear ...

Aquest tweet m'ha fet recordar un missatge que tenia aquest matí del meu amic @fernandezcoca que m'enviava una reflexió, a tall d'una entrevista que li havien fet per a una revista, sobre el poc preparada que està la gent en general. El poc que es documenten i la poca capacitat de fer les coses ben fetes.

Aquestes dues idees m'ha traslladat, de nou, als moviments d'aquests dies: #spanishrevolution, #acampada..., #indignados, ... però creieu que aconseguirem ser #implicados??.

Penseu que tothom té prou eines, capacitat d'anàlisi i capacitat de comprensió del tot el que està passant i per què passa?. Ara mateix no estaria segura de poder contestar afirmativament. Fer-ho em costaria una mica.

Revisant la realitat actual quines són les coses que jo crec que s'han de sotmetre a revisió?. Segur que pensareu que no dic res nou però deixeu-me tornar-hi a incidir. Crec que necessitem:

- Crear pensaments abans de que crear coneixement. Una cosa sense l'altra no és possible.

- Una vegada creat el coneixements tenir la capacitat de saber-lo entendre i aplicar-lo.

- Tenir la capacitat de compartir coneixement i fer realitat els conceptes de "xarxes de coneixement", intel·ligència distribuïda i saviesa digital. 

- Valorar la importància de compartir, contrastar, y construir conjuntament processos i projectes per a poder fer que l'educació esdevingui cada dia millor.

- No projectar "culpes" de manera permanent als demés sense assumir la pròpia responsabilitat tant des del punt de vista personal com professional.

Quines són aquelles coses que hem de contrarestar?:

- Una societat basada en l'èxit per l'èxit on el no esforç, la no preparació i la "sort" (a vegades poc nítida) passa per damunt de l'esforç, la formació i "legalitat".

- Uns mitjans de comunicació que creen opinió, bàsicament, per a dirigir els pensaments de la societat en una direcció determinada. Amb quin objectiu?. Normalment amb el d'orientar la visió del que està passant en una perspectiva determinada. Què és notícia, que és actualitat, que és important, ... té més a veure amb interessos particulars que amb el bé comú.

- Uns líders que tenen moltes dificultats per a "dirigir" la situació actual. La falta de preparació per al lideratge i la comunicació i, sovint, la falta de perspectiva impedeix que la societat evolucioni en termes de millora.

La capacitat que les societats occidentals han tingut de generar Bubbles (bombolles) (tecnològica, immobiliària i fins i tot educativa) fa que estem, de manera permanent, en una situació etèria. Sense base i sense fonament. Mireu de quina forma més gràfica es pot explicar com una bombolla impedeix avançar en la formació d'una societat:

http://www.youtube.com/watch?v=N7P2ExRF3GQ&sns=fb

Per acabar dir que els qui ens dediquem a l'Educació hem d'assumir definitivament dues coses fonamentals:

1. El món canvia i canviarà a gran velocitat. No podem perdre el temps discutint quins són els continguts que hem de transmetre. El que necessiten els estudiants són eines per a entendre un món en evolució permanent i accelerada. El moviment 15M només és el primer pas de tots els canvis que vindran. Canvis basats en el coneixement i en la no violència. Penseu, aprendre a surfejar, les onades hi seran sempre.
2. L'educació ara més que mai esdevé la clau per a transformar la societat. L'important no és ja tenir riquesa. La distribució d'aquesta canvia també a gran velocitat. La nostra supervivència en condicions al món actual té a veure, clarament, amb la nostra consciència individual i col·lectiva i amb la nostra capacitat de generar coneixement. Què és el fonamental?. Quina és la nostra responsabilitat individual?.

Totes i tots hem d'assumir aquest repte i fer-ho més enllà de les polítiques educatives i dels recursos que s'assignin a l'educació. Exemples com l'EABE11 que s'ha dut a terme aquest cap de setmana a Casares (Màlaga) y que ha aplegat a 300 persones o la trobada de Novadors'11 que es durà a terme a Sagunt (València) els dies 1 i 2 de juliol són clars exemples d'estratègies de compartició de coneixement i de generació compartida de saviesa digital. El més important no és tenir molts de recursos, el fonamental és tenir projectes, implicació i capacitat de comunicació. El recursos són a més a més.

Avui em despedeixo sonant Antònia Font amb Wa Yeah. Un exemple de com crear i inventar mons. Un altre món és possible. Serà la nostra responsabilitat construir-lo.

Bona nit!!

El Pensament de la Galàxia Learning. Més enllà de l'amnèsia social.

El pensador (A. Rodin)

Bon dia de dissabte a totes i tots:

Des de que he acabat de treballar aquesta tarda que no he deixat de pensar en com podria transmetre tot el que he vist avui a molta distància física però amb la immediatesa que em faciliten les xarxes socials des de que sóc a Vancouver. Un dia més el Facebook i el Twitter m'han permès tenir informació en temps real. I quan dic real em refereixo al mateix temps en que s'han produït els fets. 

Mentre nedava durant 45' he pogut pensar, suspesa damunt de l'aigua (una sensació molt relaxant per acabar el dia), intentant articular un discurs coherent a la meva ment per a després traslladar-lo en forma de post. La primera conclusió a la que he arribat és què avui en tindria prou amb dues paraules:

PERPLEXITAT

TRISTESA


Les dues per fer evident el poc que hem evolucionat els humans en perdre sovint la capacitat de l'ús de la paraula i de la raó.

Però clar, ja sabeu que jo sóc una persona que he d'argumentar els pensaments que transmeto així que miraré de fer-ho:

La meva perplexitat és perquè els poders públics no han tingut cap més idea que utilitzar, o això és el que han transmès els mitjans de comunicació?, l'excusa del partit de Champions de demà per mirar de desallotjar la Plaça Catalunya de Barcelona. Quan he sentit l'argument no m'ho podia creure. Que té a veure una cosa amb l'altra?. Segurament res!! i una vegada més m'ha donat la sensació de la poca consideració que ens tenen els governants. De veritat ens creuen tan ignorants?.

La meva tristesa ha aparegut a continuació quan han començat a donar la volta al món les imatges del que estava passant a Barcelona. Tan poc que costa donar una imatge de país modern, democràtic i que en els darrers 30 anys ha donat un salt qualitatiu i quantitatiu gegant. N'hi ha pocs a Europa que s'hagin esforçat tant i hagin aconseguit tan bons resultats. Una vegada més, allò negatiu és notícia. Les coses bones y positives és com si no tinguessin seguidors. Una pena!!.

A partir d'aquestes dues sensacions he mirat de recollir informació, millor dit, guardar-la a mida que ha anat arribant, i que té diferents enfocs. No els comentaré, senzillament us els poso per si voleu donar-hi un cop d'ull. Al final em permetré fer una petita reflexió.

El que ha passat a Barcelona i el que ens han tramès:

Així començava el dia.

[Font: http://yfrog.com/z/h3wj1wfj]

Així es complicava el dia.

[Font:http://www.youtube.com/watch?v=Geg_6Xoy04s&sns=fb]

Al final de la jornada apareix aquest manifest que diu que representa a "La Majoria Silenciosa" [molt interessant llegir no només els punts sinó també els comentaris]:

Nosaltres si que estem indignats. [Font: e-notícies].

I a mida que s'anaven precipitant els aconteixements la premsa internacional se'n feia resó (literalment a l'altre extrem del món). Per exemple:

- The Sidney Morning Herald (Austràlia).

El que diuen els responsables polítics com a titulars: "Felip Puig diu que tornaria a donar l'ordre si es repeteix la situació". [Font: ara.cat].


L'editorial de El País també ho plasma: 15M de ida y vuelta.

Y finalment dues maneres d'explicar una realitat no comparables amb la forma i la profunditat però si en una part del discurs: 

• Una des del punt de vista dels mitjans de comunicació amb Andreu Buenafuente, m'ha emocionat us recomano que la mireu i l'escolteu.

• I l'altra, ja per acabar, en forma de reflexió sobre el 15M. José Luís San Pedro conjuntament amb testimonis de la gent del carrer articulen un discurs exemplificador.

El contingut d'aquest darrer document és el que ha inspirat el títol del post d'avui. Si volem que la societat millori i pretenem que el món avanci i sigui cada dia millor hem de ser capaços de construir un pensament individual i també un de col·lectiu. He intentat aprofitar el dia d'avui per a mostrar una manera de documentar una situació des de diferents punts de vista. Jo no he deixat de tenir el meu propi però intentant poder-lo fonamentar des de diferents perspectives. Aquesta, precisament, ha de ser la missió de l'educació. Ajudar a construir pensaments. Si no ho fem així estem abocats a un món sense expectatives i per tant sense futur.

És necessari passar com diu San Pedro "de l'amnèsia social al desenvolupament personal".

Acabaré amb una idea que al final del dia (vostre) ha aparegut al Twitter: "els #indignats es converteixen en #implicats". Que aquesta implicació ens ajudi a créixer com a societat i com a país.

Em despedixo sonant "Nessun Dorma" de l'òpera Turandot de Giacomo Puccini. Es temps d'estar desperts i no dormir en els llorers del passat.

Bona nit!

El laberint de la Galàxia Learning (walk slowly and carefully).

Hola a totes i tots, bon dia. Espero que haureu tingut molt bon cap de setmana.

Quan veureu el títol d'avui pensareu que és ben estrany però quan llegireu el post ho entendreu deseguida.

Ahir vaig anar a veure la Vancouver Art Gallery, encara ho tenia pendent. Totes les obres d'aquest museu són d'art contemporani. Us he de confessar que en temes de pintura, principalment, em vaig quedar a l'època dels impressionistes i em costa molt i molt captar el que em pretenen transmetre aquestes obres. Tot i així creia que hi havia d'anar i, de fet, com sempre passa vaig descobrir algunes coses interessants. Per exemple, l'obra d'uns artistes electrònics (Jim Cambell, Chris Marker y Eadweard Muybridge) que són informàtics i matemàtics de formació i que utilitzen la informàtica i l'electrònica per a construir la seva obra. Imagineu una espècie de pantalla d'ordinador amb sombres de persones passant caminant. Els 0 i 1 al servei de l'art i de l'estètica.

Un altre dels artistes que tenia una part de l'obra exposada usant bàsicament miralls era Ken Lum. Aquests obres eren una conjunció entre el reflex de la pròpia imatge i les idees bàsiques de la psicoanàlisi de Lacan. Va ser una d'aquestes obres la que ha inspirar el post d'avui.

Aquesta obra era un laberint fet amb miralls. A l'entrada serigrafiat sobre el mirall es podia llegir: "walk slowly and carefully" que és precisament el que havies de fer si en volies sortir. Els que em coneixeu sabeu perfectament que sempre solc anar molt depressa. Aquest va ser el problema que vaig tenir perquè si no parava compte xocava contra els miralls i no trobava la sortida. En algun moment em vaig sentir una mica aclaparada. La projecció de la llum sobre el mirall i la disposició d'aquest resultava enganyosa a la vista. Havies d'anar poc a poc i amb compte per a poder resseguir el camí i trobar la sortida.

Quan tornava cap a casa vaig pensar que aquell laberint era ben paregut a la situació educativa actual i que, tot i que a mi m'agrada fer les coses amb rapidesa, havia arribat el moment de fer les coses poc a poc i amb compte si ens en volem sortir. M'explicaré de manera sintètica.

1. Actualment estem mancats de models educatius que ens permetin a tots i totes orientar els nostres esforços en una direcció concreta. Per molt clares que tinguem les idees individualment sovint ens dona la sensació d'estar una mica perduts.

2. Les tecnologies que arriben al món educatiu són un reflex de la societat actual però si no les utilitzem de manera adequada ens passa el mateix que a mi. No són el camí, només són un miratge.

3. Per a poder avançar en alguna direcció hem de mirar de rendibilitzar tot allò que sabem i que tenim. Venen temps difícils en termes de recursos però penso que el millor que tenim col·lectivament és la nostra saviesa digital. Aprofitem-la!.

4. Si dediqueu en dia una mica de temps a la vostra comunitat Twitterland veureu la quantitat d'informació, de recursos, de contactes i de coneixement van i venen i que estan a la nostra disposició. Per què ens empenyem en queixar-nos de què cada vegada la situació està pitjor?.  Si no podem ni aprofitar tot el coneixement que es genera cada dia al nostre voltant!!. De moment aquest és suficient per a seguir avançant. Un exemple que posava la setmana passada #mediprimaria.

Imatge del Riu Sénia [Emilio Querol 8-05-11]

5. Recollim evidències de tot allò que estem fent per a demostrar que som bons/es i que cada dia anem evolucionant. Acabem amb aquesta moda de publicar informació, de manera permanent, per a demostrar que qualsevol temps passat va ser millor. Absolutament fals!.

6. Siguem conseqüents i coherents amb el significat i utilitat de les xarxes socials i construïm veritables engranatges de coneixement. Aquest és el pas més fer per encaminar-mos a la sortida de la situació actual. Nosaltres podem!.

En el moment en què siguem conscients de la realitat del We Can el món educatiu començarà a canviar. Serà a partir de llavors quan ni les "multinacionals" ni la "política" podran conduir la veritable creació i construcció de coneixement. El repte està servit!!.

Avui em despedeixo amb Amaral: "El universo sobre mi". Mirant de trobar el lloc individual i també el col·lectiu.

Que tingueu un bon dilluns i un bon començament de setmana.

Bona nit!