Les contradiccions de la Galàxia Learning

Bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut molt bon cap de setmana. 

Sempre dic que seré breu però avui a més de dir-ho penso complir-ho!!.

Aquest ha estat un cap se setmana de molta activitat a tot el meu voltant digital. Cosa poc habitual perquè normalment els diumenges solen ser més tranquils. Que ha provocat aquesta activitat?. Diferents coses però en comentaré algunes que crec que em podem servir d'exemple:

- De com una "organització ciutadana" no associable a una partit polític concret convoca, mitjançant les xarxes socials, una manifestació i aconsegueix que milers de persones surtin al carrer a diferents ciutats de l'estat. Si això és possible, quin sentit tenen els partits i organitzacions polítiques?. O és que aquest "algú" anomenat xarxes socials i plataforma ciutadana també té interessos però encoberts?

ABC

- De com els mitjans de comunicació (premsa escrita) consideren que aquesta és una notícia "menor". Menys important que les notícies internacionals i el futbol. Per què no és notícia que milers de persones no estiguin d'acord amb la situació actual?. Vol dir això que no tenen capacitat de canviar la realitat?. Les persones que lideren la nostra societat es poden permetre obviar-ho?.

La Vanguardia

El Mundo

El País

- De com concedeixen uns premis al món educatiu, representats per una baldufa, per es iniciatives TIC en forma de blog: EspiralEdublogs. Una iniciativa privada i un premi simbòlic aconsegueix omplir de joia a professors, estudiants i pares. Una feina feta amb il·lusió que té visibilitat i reconeixement públic. Costaria tant que el sistema públic fora capaç de permetre brillar a la gran quantitat de professionals que dediquen temps, il·lusió, implicació i ganes que fer que aquest món em el que vivim sigui cada dia millor. Moltes Felicitats a totes i tots els guanyadors: professorat, alumnats, centres, pares pel premi i per compartir la vostra feina.

- De com la comunitat de Twitterland celebra l'atorgament d'aquest premis. Per què són important les xarxes socials?. Perquè permeten fer una xarxa "real" que té capacitat d'aportar, de respectar, de reconèixer i de compartir totes les notícies. Perquè no devem ser capaços de projectar aquest model al món analògic?. Per què el món digital s'ha convertit en un veritable aparador dels bons professionals, dels canvis, les innovacions, la satisfacció individual  i col·lectiva i tot això al món analògic continua sent opac?.

- De com els veritables professionals de l'Educació seran els actors reals d'un futur immediat si es convencen de què són la clau del progrés perquè són els que generen i ajuden a construir el coneixement.

Avui, abans de que la vostra part del món marxés unes hores a descansar @cpaez01 m'ha enviat un tweet dient: "has vist això? bit.ly/koMlpf". Era l'entrada a un post que portava per títol. Esos locos que enseñan. L'he llegit i m'hi he sentit totalment identificada. Gràcies Pedro per l'adaptació. Comença dient:

Me he permitido el atrevimiento de hacer una humilde adaptación del texto "Esos locos que corren" del escritor uruguayo Marciano Durán, enfocándolo a la enseñanza. Ahí os lo dejo:

Esos locos que enseñan. Yo los conozco. Los he visto muchas veces. Son raros. Algunos salen temprano a la mañana y están en el cole una hora antes, otros recorren todos los días más de 100Km de ida y otros tantos de vuelta. Están locos.

.../...

Us recomano que el llegiu. Si tots els professionals de l'edcuació fossin així i si la societat ho reconegués la situació de caos actual no podria per més que millorar. Confiar el futur en professors que aspiren a ajudar a construir coneixement és el millor que ens podria passar. Reivindiquem-ho des de la nostra parcel·la de l'Educació. D'això depèn el creixement individual i col.lectiu.

Bona nit!! i bona setmana!.

La Galàxia Learning. Caminant per la corda fluixa.

Bon dia de dissabte a totes i tots.

Aquesta setmana ha estat de comunicació irregular. Per una banda, he tingut molta feina i, per l'altra, haureu vist que blogger no ha funcionat gens bé. Resultat d'aquests dos fets?: que avui tinc massa temes damunt la taula i m'ha costat decidir per quin optava. Finalment ha estat el tema del circ. No no, no us cal patir no va de pors i d'inseguritats sinó de sensacions. Com sempre, miraré d'explicar-me posant algunes coses de les que he fet aquesta setmana com a exemple.

El darrer post tenia com a contingut el tema de la formació inicial del professorat. Si aquesta és fonamental, realment ho és perquè és la base, tant o més ho serà aquella que haurà desenvolupar-se una vegada s'han deixat les aules de la Universitat. 

Penseu-hi. Fa temps que diem que tot ensenya, que no n'hi ha prou amb l'escola, que tots els agents implicats tenen un paper fonamental. L'escola de la vida, diuen i diem, és tan important com la de les aules. Aquest fet amb el que segur que totes i tots ho estaríem d'acord difícilment es converteix en una realitat quan parlem de la formació del professorat.

Sovint ,diem que una de les grans falles del nostre sistema educatiu és perpetuar els models metodològics clàssics, fins i tot antiquats, per a formar a ciutadans i ciutadanes que han d'assumir la responsabilitat de tirar endavant personalment, professionalment i social. Per què no devem aplicar també aquest raonament a la formació dels professor?.

Tres idees sobre la formació permanent (sobre la que hi incidiré més vegades) que avui voldria compartir amb vosaltres:

- La necessitat d'iniciar un procés, ja a la universitat, que podríem anomenar "desenvolupament professional". Quin és el camí que un professional de l'educació haurà de seguir?. Quines eines li caldran?. Quin tipus d'ajuda?. Només així podrem assegurar-nos que tindrà la necessitat de progressar. I no, no us equivoqueu, no em refereixo a la competitivitat i a una cursa accelerada. Faig referència a la conveniència de saber quin és el camí que hem emprés, per a què i en quin moment haurem de retre comptes del que fem, com i per què. Això és fonamental!!.

- La necessitat de tenir no només formació "tècnica" sinó també coneixement extens del context en el que vivim i per al que hem de preparar als estudiants. Avui quan he acabat de treballar tenia ganes de caminar i de prendre una mica l'aire. He caminat durant més de dues hores i mentre ho feia m'anava fixant en el "mosaic" de gent que configurar Vancouver. Impressionant!. Mentre em creuava amb molts d'ells/es pensava que la sensació que millor definia el moment era normalitat i tranquilitat. Tothom fa la seva vida sense que ningú tingui la necessitat d'atemptar sobre l'espai dels altres. Exemplificador!. 

Ahir a la nit vaig anar a veure La Traviata. És una de les meves òperes preferides. Vam anar-hi quatre persones, dues d'elles no havien vist ni sentit mai una òpera en directe. Quan vam sortir estaven tant captivades per l'espectacle que no saviem molt bé com explicar-ho. Les dues van fer el mateix comentari: quines veus, quina potència. Quan de treball per a poder-les modular i cantar com canten. Penseu que hi ha massa diferència entre tenir talent per a cantar, tenir-lo per a educar, per a controlar les finances, ... Jo crec que per a tot hi ha un parell de coses que garanteixen l'èxit. Treballar molt i bé. Crec que no hi ha cap més secret. Molts agents de l'educació (socials, familiars, escolars, ...) estan fent un gran paper. Per què no el deuen fer tots/es?. Segurament perquè el sistema no els ho exigeix i perquè ningú els haurà ensenyat a ser autoexigents. Aquest és un gran repte que hauríem d'assumir.

Aquests dos aspectes que he comentat es complementen amb un tercer que és la metodologia que emprem.

- Quina metodologia utilitzem per a la formació?. En general, com ja deia al començament, tendim a reproduir els mateixos esquemes clàssics. Algú ensenya (o intentar ensenyar) i els altres aprenen. Però sempre és així?. Realment a un curs de formació sempre hi ha algú que ensenya?. Podríem demostrar que els altres aprenen?. Segur que no sempre!

Des de que sóc aquí he anat a diferents activitats de formació del professorat i de tècnics a la UBC. Us puc assegurar que cap d'elles ha tingut un "orador/a". Si un formador/a però més com a dinamitzador/a i com animador/a i/o coordinador/a. El darrer exemple avui:

- Workshop sobre disseny instruccional (hi havia qui mantenia que millor disseny del procés d'aprenentatge).

- Durada : 4h (dinar inclòs a l'activitat)

- Estratègica: El coordinador de la sessió explica la dinàmica de treball

- Els assistents (50 persones): Es distribueixen en taules de 5 persones. A la taula hi ha:

• Un paper blanc gran (quasi com tota la taula)
• Llapis de colors
• Una qüestió per a discutir-la impresa a un paper

- Comença la discussió. Durada 20'. Passat aquest temps la meitat de membres del grup canvia de taula. A l'altra taula hi ha una pregunta diferent. Hem canviat 4 vegades de taula durant 2h. Hem discutit tots/es les 5 preguntes.

- Un ponent que ha anat compartint una mica de temps amb cada taula i que, a la darrera hora, ha estat l'encarregat d'aportat la seva visió i la de la sala en forma de preguntes i respostes.

Una sessió molt rica perquè totes i tots han parlat, han discutit i han aportat el seu punt de vista. Unes vegades per assentir i les altres per a discutir però el més important era "tenir l'obligació" d'aportar coses.

Al final de la sessió tothom ha omplert l'enquesta d'avaluació.

- La importància de tenir consciència de què ser mestre/a o professor/a és una professió que comença i que es desenvolupa dia a dia. No ens podem detenir ni un instant. Tot el que passa al nostre voltant va a una velocitat vertiginosa.

- No només hem de ser conscients i implicar-nos en la nostra professió sinó que hem de tenir la capacitat de sentir, de manera permanent, totes les coses que fem i ens passen. Només així aprendrem a tenir veritable "passió" (si em permeteu l'expressió) per tot allò que constitueix la nostra vida. Si no fora així, com podríem transmetre-la a les noves generacions?.

- Si no canviem els mètodes de formació, si no ens convencem que, a més a més de formar professionals formem a persones, no aconseguirem millorar la qualitat del sistema educatiu, molts menys de l'escola.

La nostra sensació de cada dia ha de ser com si caminéssim per una "corda fluixa" però no pel perill, com us deia, sinó per la necessitat de precessió i de concentració per a poder arribar a l'altre costat sense caure i pel nus que es posa a l'estòmac mentre es recorre el fil. El descans i la satisfacció en arribar a l'altre costat no te preu. Mentalment també es pot recórrer. Segur que ho feu cada dia :-).

Avui em despedeixo amb la música de La Traviata, com no podia ser d'una altra manera. El "Brindis"cantat per Pavarotti.

Bona nit!!

La Galàxia Learning: Pensar, sentir, actuar i valorar o l'atreviment d'aprendre

Bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut un molt bon començament de setmana.

Avui voldria recuperar el tema del professorat. Amb ell vaig iniciar aquesta sèrie de La Galàxia Learning i ara fa dies que no li dedico una atenció especial. Abordaré el tema després d'estar treballant, durant aquest darrer més, sobre les característiques dels estudiants anomenats "aprenents digitals" que serien els que han nascut després de l'any 1982.

Una vegada revisada molta de la literatura sobre les caractetístiques d'aquests se m'acudia que pots ser he de recuperar, també, el meu tema de la formació del professorat (inicial i permanent) a l'era digital. Un tema al que m'he dedicat molt des de sempre. Aquesta ja va ser  la meva recerca de tesi doctoral.

Bé, la qüestió és que per poder organitzar les característiques dels estudiants he utilitzat diferents dimensions que em permetran fer també una aproximació a la formació del professorat. Com us deia en algun post els plans de formació inicial del professorat serien molt millorables però són els que tenim. Dit això, quines coses podem tenir en compte més enllà del BOE?. Ho analitzo segons les dimensions a les que feia referència:

1. Contextual: El món canvia molt i molt depressa. És necessari que preparem a aquests professionals per a la incertesa. No són necessaris molts de contigunts però si les eines per accedir a ells, entendre'ls, crear-los, compartir-los, .... També seran fonamentals les eines per a entendre el món en què viuen i tenir la capacitat de diferenciar entre: allò innegociable, allò important, allò necessari, allò prescindible i allò inútil. Aquestes paraules que semblen fàcils, a la pràctica, adquireixen un alt grau de complexitat.

2. Instrumental: Han de ser capaços de conèixer i usar, a la pràctica, diferents tipus d'eines TIC que els han de permetre:

• Treballar en entorns tecnològics.
• Entendre les TIC com una eina útil i necessària, no com una amenaça
• Ser competents digitalment, o sigui estar alfabetitzats múltiplement.
• Estar permanentment connectats al món digital. Allí es genera informació i coneixement cada segon.
• Tenir capacitat crítica per a analitzar i seleccionar informació i contingut no només analògic sinó també digital.

3. Intel·lectual: Cognitivament han d'orientar-se cap a:

• Capacitat col·laborativa i cooperativa.
• Capacitat d'entendre l'estructura no lineal de la informació i del coneixement, principalment a partir de l'ús de les xarxes.
• Una alfabetització multimodal.
• Capacitat multitasca.
• Creativitat

4. Actitudinal: En contra del que sembla crec que aquest aspecte, almenys sota el meu punt de vista, serà fonamental. Sent així el dividiria en:

A. Actituds Personals: Aquestes es solen passar per alt quan, quasi sempre, són les que marquen la diferència entre els bons professionals i els pèssim.

• Implicació en la seva feina.
• Reconeixement del paper estratègic de l'educació en el món actual.
• Capacitat de crear i respectar el coneixement.
• La participació activa
• La gestió de l'espai i el temps digital.
• L'autoconcepte professional.

B. Actituds Socials:

• El compromís continuat i sense renúncia.
• L'expressivitat i les capacitats comunicatives tant analògiques com digitals.
• Fer valer la seva tasca professional. Capacitat de comunicar la importància de la seva feina.

C. Actituds Educatives:

• Capacitat d'usar metodologies actives.
• Usar les TIC com a eines per a l'ensenyança.
• Capacitat d'aprende de manera permanent.
• Capacitat d'accedir, analitzar, crear i reprocessar la informació.

D. Actituds per al treball:

• No tenir por al risc, menys a les errades.
• Tenir consciència que la millor gratificació és la seva satisfacció personal i professional.
• Capacitat de ser multitasca.
• Entendre que totes les preguntes poden tenir més d'una resposta i que no hi ha cap problema que no tingui solució.

He intentat que aquest llistat sigui un "mirall" de les mateixes característiques que defineixen als estudiants actuals. Segur que en acabar de llegir us esteu preguntant on són el continguts?. Aquests han d'existir con a base per a treballar totes les dimensions anteriors. Si tenim en compte totes les dimensions anteriors en la formació inicial dels professionals de la docència no hi haurà cap contingut que se'ls resisteixi.

Quins són els problemes amb els que ens trobem?.

- Un món que canvia a una velocitat de vertigen si ho comparem amb la velocitat a la que avancen els plans de formació.

- Uns plans d'estudi acabats de reformar totalment anacrònics. Haurem de tenir la capacitat d'usar-los com a marc però mirar d'orientar la pràctica formativa a les veritables necessitats de l'àmbit professional actual.

- Un professorat dels centres de formació inicial als que s'hauria d'exigir, almenys, les mateixes dimensions que han de caracteritzar als professors novells.

- El poc valor de la tasca docent que impedeix fer evident la seva importància.

- Un sistema funcionarial que no permet evidenciar els professionals realment brillants ni exigir el compliment de les seves responsabilitats als que s'aprofiten de la laxitud del sistema.

Què podem fer?.

- Imaginar altres estratègies formatives que passen per construir una veritable Galàxia Learning. NO només poden aprendre dins de les aules de formació. La pròpia vida i la pròpia realitat en la que viuen han de constituir el veritable marc de referència.

- Hem de crea equips col·laboratius que ens han de permetre aliances estratègiques entre teoria -pràctica-recerca i innovació per a poder aconseguir que el sistema educatiu avanci a una velocitat semblant a la de la societat.

- Revaloritzar l'educació i la tasca docent.

Tot això que hem dit per aconseguir uns professionals que, per aquest ordre:

- Saben que hauran d'aprendre al llarg de la vida: PENSEN

- Sóc conscients de la seva gran responsabilitat: SENTEN

- Miren de millorar la seva pràctica personal i professional de manera permanent: ACTUEN

VALOREN.

Avui em despedeixo amb Coldplay: Clocks. Per a ser capaços d'entendre la velocitat del món actual més enllà de les manetes d'un rellotge.

Bona nit!

El laberint de la Galàxia Learning (walk slowly and carefully).

Hola a totes i tots, bon dia. Espero que haureu tingut molt bon cap de setmana.

Quan veureu el títol d'avui pensareu que és ben estrany però quan llegireu el post ho entendreu deseguida.

Ahir vaig anar a veure la Vancouver Art Gallery, encara ho tenia pendent. Totes les obres d'aquest museu són d'art contemporani. Us he de confessar que en temes de pintura, principalment, em vaig quedar a l'època dels impressionistes i em costa molt i molt captar el que em pretenen transmetre aquestes obres. Tot i així creia que hi havia d'anar i, de fet, com sempre passa vaig descobrir algunes coses interessants. Per exemple, l'obra d'uns artistes electrònics (Jim Cambell, Chris Marker y Eadweard Muybridge) que són informàtics i matemàtics de formació i que utilitzen la informàtica i l'electrònica per a construir la seva obra. Imagineu una espècie de pantalla d'ordinador amb sombres de persones passant caminant. Els 0 i 1 al servei de l'art i de l'estètica.

Un altre dels artistes que tenia una part de l'obra exposada usant bàsicament miralls era Ken Lum. Aquests obres eren una conjunció entre el reflex de la pròpia imatge i les idees bàsiques de la psicoanàlisi de Lacan. Va ser una d'aquestes obres la que ha inspirar el post d'avui.

Aquesta obra era un laberint fet amb miralls. A l'entrada serigrafiat sobre el mirall es podia llegir: "walk slowly and carefully" que és precisament el que havies de fer si en volies sortir. Els que em coneixeu sabeu perfectament que sempre solc anar molt depressa. Aquest va ser el problema que vaig tenir perquè si no parava compte xocava contra els miralls i no trobava la sortida. En algun moment em vaig sentir una mica aclaparada. La projecció de la llum sobre el mirall i la disposició d'aquest resultava enganyosa a la vista. Havies d'anar poc a poc i amb compte per a poder resseguir el camí i trobar la sortida.

Quan tornava cap a casa vaig pensar que aquell laberint era ben paregut a la situació educativa actual i que, tot i que a mi m'agrada fer les coses amb rapidesa, havia arribat el moment de fer les coses poc a poc i amb compte si ens en volem sortir. M'explicaré de manera sintètica.

1. Actualment estem mancats de models educatius que ens permetin a tots i totes orientar els nostres esforços en una direcció concreta. Per molt clares que tinguem les idees individualment sovint ens dona la sensació d'estar una mica perduts.

2. Les tecnologies que arriben al món educatiu són un reflex de la societat actual però si no les utilitzem de manera adequada ens passa el mateix que a mi. No són el camí, només són un miratge.

3. Per a poder avançar en alguna direcció hem de mirar de rendibilitzar tot allò que sabem i que tenim. Venen temps difícils en termes de recursos però penso que el millor que tenim col·lectivament és la nostra saviesa digital. Aprofitem-la!.

4. Si dediqueu en dia una mica de temps a la vostra comunitat Twitterland veureu la quantitat d'informació, de recursos, de contactes i de coneixement van i venen i que estan a la nostra disposició. Per què ens empenyem en queixar-nos de què cada vegada la situació està pitjor?.  Si no podem ni aprofitar tot el coneixement que es genera cada dia al nostre voltant!!. De moment aquest és suficient per a seguir avançant. Un exemple que posava la setmana passada #mediprimaria.

Imatge del Riu Sénia [Emilio Querol 8-05-11]

5. Recollim evidències de tot allò que estem fent per a demostrar que som bons/es i que cada dia anem evolucionant. Acabem amb aquesta moda de publicar informació, de manera permanent, per a demostrar que qualsevol temps passat va ser millor. Absolutament fals!.

6. Siguem conseqüents i coherents amb el significat i utilitat de les xarxes socials i construïm veritables engranatges de coneixement. Aquest és el pas més fer per encaminar-mos a la sortida de la situació actual. Nosaltres podem!.

En el moment en què siguem conscients de la realitat del We Can el món educatiu començarà a canviar. Serà a partir de llavors quan ni les "multinacionals" ni la "política" podran conduir la veritable creació i construcció de coneixement. El repte està servit!!.

Avui em despedeixo amb Amaral: "El universo sobre mi". Mirant de trobar el lloc individual i també el col·lectiu.

Que tingueu un bon dilluns i un bon començament de setmana.

Bona nit!

la Galàxia Learning: Un equilibri galàctic

Bon dia de dissabte per a totes i tots:

Com sempre hi ha tants de temes per abordar que m'ha costat una mica decidir-me per un de tots. Finalment faré un post bastant diferent a tots els que he fet els darrers dies. Em permetreu que faci una reflexió al voltant del paper de les TIC, de la memòria històrica i de la conciència de quina és la situació del món actual. Estic segura que, en aquells temes que més em preocupen, igual sóc recurrent. Ja em sabreu disculpar.

El meu començament de divendres ha estat ple de tecnologia. Em vaig comprometre a fer una conferència, aquest matí, al Comité Técnico Asesor de la Educación a Distància de la U. Central de Veneçuela a Caracas. Per culpa dels desajustos horaris (ells estan a l'hemisferi sur i jo al nord) a les 7:30 del matí ja estàvem fent proves. No sol ser del tot habitual però avui les TIC no ens ha fallat. Tot ha funcionat perfectament. La primera reflexió que em venia a la ment era, de nou, la del poder (quasi infinit) d'aquestes TIC ben gestionades i aprofitades. Jo he impartit una xerrada sense moure'm de casa a una gent que estava a milers de Km amb la que he pogut interectuar en temps real. La meva explicació era una part de la seva reunió d'avui. Àudio i vídeo en temps real, comunicació bidireccional síncrona, eliminació de les barreres de l'espai i del temps, ... i així podríem seguir. Una experiència molt gratificant.

Aquesta era l'experiència que avui volia compartir amb tots i totes però m'han arribat dues coses més via Twitter que m'han fet canviar la meva idea inicial.

Una era un article d'El País sobre una Galeria de Belí que exposa fotos aèries d'una ciutat arrasada després de la Segona Guerra Mundial: "Una galería berlinesa desvela raras imágenes aéreas de la ciudad devastada por la guerra". Si coneixeu la ciutat podreu comparar aquestes imatges amb la realitat actual. Res a veure. Jo vaig visitar la ciutat per primera vegada pocs anys després de caure el mur. Encara quedava tota una part de la ciutat molt "soviètica". Ara, cada vegada resulta més complicat identificar-la. Amb uns quants anys haurà desaparegut. Pot ser d'aquí un temps les joves generacions ja no recordaran que hi va haver una guerra i un mur que va partir no només una ciutat sinó moltes històries i moltes vides. La immediatesa del món actual contribuirà a que així sigui?. Promovem l'ús de la darrera tecnologia per a que això no es produeixi.

L'altra era una notícia de la revista Yorokobu que titulava: "En escuela más triste de China los niños se sientan sobre un ataud". Aquest article breu no impacta tan pel que diu, que també, com per les imatges  que publica. En elles es veu la voluntat i la tenacitat d'un pares i professors per aconseguir, en una situació geogràfica i econòmica extrema, fer valer el poder de l'educació. Si és considera fonamental no hi ha barreres que impedeixin que aquesta faci el seu propi paper.

Però, arribats des fins aquí un deveu preguntar que tenen a veure aquests tres coses. Miro de relacionar-les començant pel final.

Donem a l'educació el valor que té. Un valor que no només està relacionat amb els recursos disponibles sinó amb la importància de formar a les futures generacions per a, entre tots/es, generar riquesa (no només material) i aconseguir que el món sigui cada dia una mica millor.

Mentre li donem a l'educació el valor que té fem-ho sense oblidar com hem arribat fins on som ara. Hi hem arribat perquè, en una part molt important, les generacions anteriors a nosaltres van jugar-se fins i tot la vida per fer que el món canviés. No saber d'on venim ens impedirà trobar el camí cap on hem d'anar. El camins que construïm han de poder ser una projecció de la nostra pròpia història com a societat i com a humanitat. Aquesta ha de ser una de les majors responsabilitats de l'educació i, especialment, de l'escola.

Per últim, utilitzem les eines més innovadores, més modernes, i més potents per a poder aconseguir un procés educatiu modern en el que tots i cadascun dels i de les protagonistes puguin fer aflorar la seva creativitat, la seva implicació i la seva capacitat de viure cadascun dels minuts de la seva vida mentre s'impliquen en la construcció del món que els ha tocat i els tocarà viure. Tot això sense oblidar que no tots/es tenen les mateixes possibilitats que ells/es.

Només així aconseguirem que aquest món, el de totes i tots, millori de manera constant. Si a més tenim recursos per acompanyar el procés millor però en aquest moment en que totes les coses és sotmeten a revisió estem en el millor moment per a trobar el veritable sentit de l'educació. 

Aquesta galàxia del coneixement i per a l'aprenentatge només aconseguirà l'equilibri si som capaços de dibuixar camins però sense oblidar d'on venen i l'afortunats que som de poder-los recórrer en condicions d'aquesta part del món en la que vivim.

Avui em despedeixo sonant Eurythmics "Sweet dreams". És bonic somniar :-).

Molt bon cap de setmana.

Bona nit!!

Galàxia Learning: De la intel·ligència distribuïda a la saviesa digital

Hola a totes i tots, bon dia per a vosaltres.

Segur que és de tots/es coneguda l'expressió de Nadius Digitals. Aquest és un concepte que presenta Prensky l'any 2001 i que, durant una dècada, hem utilitzat de manera continuada per a denominar a aquelles persones que van nàixer, aproximadament, entre els anys 1982-2000. D'aquestes persones s'ha dit, teòricament, que pel fet de nàixer i créixer a una societat tecnològica i digital ja estan alfabetitzades digitalment. No només això, sinó que també s'ha dit que són competents per a usar aquesta tecnologia en situacions concretes i específiques. Aquesta afirmació que és discutible en tots els sentits sembla que ara està en revisió i el propi Prensky a una publicació del 2010 ja parla de "Saviesa Digital" [Digital Wisdom] per a substituir una gran part del seu discurs sobre els nadius digitals.

A mitjans de la primera dècada del segle XXI apareixen amb força una sèrie d'aplicacions que faciliten enormement la comunicació a l'espai digital. A més permeten generar xarxes amb molta facilitat amb una gran potenciacilitat per al treball i per a l'aprenentatge. A aquestes aplicacions, basades en la tecnologia web, se les denomina web 2.0 i/o web social.

Aquesta aproximació brevíssima a aquests dos àmbits, un més conceptual i l'altre més aplicat, em serveixen per a introduir el que avui vull compartir amb vosaltres.

En general, sóc una persona molt observadora i que necessita analitzar i entendre totes les coses que veu i viu. Això, encara que sembli estrany, ho aplico a tots els àmbits i situacions de la meva vida no només analògica sinó també digital.  Des de que sóc a Canadà, abans era una usuària no activa, que he començat a formar part de la comunitat Twittera. Com totes les aplicacions de la web social, si vols estar al cas de tot el que allí passa hauries d'ocupar una part molt gran del teu temps només fent això. Com per a mi no és possible, pot ser per a uns altres si, i cada dia la meva comunitat digital és més gran m'he de limitar, en certa forma, al meu cercle d'amistats. Sense que us en adoneu massa cada dia aprenc més i més coses de vosaltres i amb vosaltres. 

Us podria dia que he arribat al convenciment de que sou una font inesgotable de saber. Opinions, reflexions, projectes, recursos, queixes, pors, ... companyerisme, ajuda, "consol", desfogament, ... crec que els adjectius tendirien a infinit. Però el que si que crec és que, des del punt de vista del contingut, Twitter aconsegueix fer realitat aquell concepte que es posa de moda a l'inici de les xarxes socials que és la "intel·ligència distribuïda" (tant des del punt de vista individual com col·lectiu). Concepte que d'alguna forma Siemens (2004) l'intenta convertir en una teoria de l'aprenentatge, la del Connectivisme, que des del meu punt de vista és, com a molt, una forma d'aplicar el funcionament de la xarxa als processos d'aprenentatge. Però bé, a això ens hi dedicarem un altre dia. És complex.

Tot i que aquesta concepció de la intel·ligència crec que ens ajuda a crear coneixement de veritat amb una inversió molt menuda de recursos, també és veritat que per al que vull compartir a continuació em serveix més l'expressió de Saviesa Digital. Aquesta es refereix a com els nostres cervells quan interactuen de manera continuada amb la tecnologia sovint acaben reestructurant-se amb aquesta interacció (Prensky, 2010). Per tant, no és només importat rendibilitzar, en termes de generació de coneixement, allò del que som capaços intel·lectualment cadascú per separat sinó que el veritablement important és la nostra capacitat de fer les coses d'una manera diferent gràcies a la tecnologia.

Com sempre us poso un exemple del que he estat observadora aquesta setmana i del que anomenaré als/les protagonistes al final per donar-los les gràcies per fer pública la seva saviesa digital. Ja els demano ara disculpes perquè no tinc el seu permís però com els tweets són públics imaginem-nos que he anat a l'hemeroteca digital i els he consultat jeje.

De com sorgeix una idea, pren forma de projecte i es converteix en realitat en una hora i de com en 24 h ja està en funcionament.

La seqüència seria, simplificat per no fer-ho massa llarg:

1. Una persona té una idea. Comença a llençar missatges curts dient que té una idea.
2. Algunes altres persones s'interessen per saber de què va. Pregunten.
3. Al cap d'una estona s'envia alguna indicació del contingut i/o dels objectius.
4. Més gent s'interessa però ara només aquells que comparteixen contingut i/o visió.
5. Si la persona que ha llençat la idea ja la tenia treballada i pensada prèviament, com era el cas, el següent missatge ja és per preguntar, directament, si algú s'apunta.
6. Dos o tres responen que sembla interessant. Pot ser si! parlem-ne!!.
7. S'intercanvien alguns altres missatges. Sembla que si que és interessant. Sempre ho és tenir un lloc comú per a posar-hi coses que compartir.
8. Hi ha moltes coses per a compartir i molta gent disposada a fer-ho. De totes maneres si no ho fem de manera organitzada molta energia es queda pel camí. 
9. Quines eines ens podrien ajudar?. Totes i tots els que participem de la creació del projecte dominen les eines perfectament. De totes maneres el problema no són les eines sinó qui les gestiona i les supervisa.
10. Es pensa en aquest gestor/supervisor. Mentre, ell/a ha estat d'observador. No s'ha manifestat fins que se li fa públicament la proposta. No és una pregunta, és la asseveració de que ell/a és la persona adequada.
11. Respon que OK que si creuen que ell ho pot/deu fer que hi ha de dir. Res!!. Assumeix la responsabilitat.
12. 24 després apareix aquest tweet com a evidència de què un altre projecte col·laboratiu s'ha fet realitat i com a prova de què Prensky té tota la raó quan parla de "saviesa digital": "conocéis la nueva iniciativa tuitera? participar y compartir recursos de conocimiento del medio en primaria http://bit.ly/lebk5T #mediprimaria".

Ara, només em queda agrair als protagonistes d'aquesta història la possibilitat de compartir-ho: @tomtaktes, @CarlesSimarro @cpaez01@iferrer @mtorne8 @iferrer. Moltes Felicitats!! sou uns/es crakcs!!!.

Avui em despedeixo sonant Amy Mcdonald: This is The Life. Gràcies per dedicar tantes i tantes hores  a compartir amb nosaltres la vostra saviesa digital.

Bona nit!!.