dissabte, 19 de febrer del 2011

One moment in time ...


Hola, bon dia a totes i tots:

Espero que hores d'ara la perspectiva del cap de setmana sigui perfecta!.

Aquesta ha estat una setmana intensa quan a declaracions relacionades amb el món de l'Educació. Quan tenim setmanes així sovint ens dona la sensació de què treballem molt i molt, ens esforcem per a que les coses tirin endavant i la realitat sembla que vagi en contra nostra.

La realitat individual, però, jo diria que no seria tan complicada si ens paressim un moment, agaféssim una mica d'aire i pensessim realment qui som i cap on volem/ hem anar. Feu la prova.

Aquest cap de setmana un moment que tingueu de tranquilitat us pareu enmig d'una habitació, tanqueu els ulls i penseu quina és la vostra direcció. Després, obriu els ulls i comenceu a caminar. Un caminar que pot ser mental. Perfectament us podeu quedar, físicament, on esteu.

Ho heu de provar!!. Ja veureu que és molt senzill però que, a continuació, tot comença a ordenar-se en una direcció determinada. La que vosaltres vulgueu.

Moltes i moltes vegades tenim tendència a culpar als altres de les coses que no ens funcionen o que no ens van bé. Penseu-ho només una mica ... La realitat és que les coses funcionen o no perquè nosaltres ho volem. Si si, és veritat que a vegades l'entorn i les persones que estan pel nostre voltant poden entorpir el nostre avançar per la vida però si tenim clar quin és el camí que hem de seguir segur que ho aconseguim.

Aquí al Canadà estic coneixent gent de totes les edats, homes i dones, de moltes procedències del món diferentes i amb molts d'interessos també diferents. Hi ha només una cosa que els caracteritza a tots i totes i és que són molt valents/es. Amb això no vull dir que les persones que no emprenen una aventura de marxar a l'altre extrem del món no ho són. Només ho poso com a exemple per a demostrar-vos que quan es té el convenciment de quin és el proper pas és allí on arribem. Uns ràpidament i els altres més poc a poc però tots hi arribem.

El caos de la societat actual crec que només el podem solucionar prenent-mos un moment en el temps per a dibuixar quin és el nostre proper pas. La suma de tots aquests moments definirá un nou camí per a seguir avançant. Hem de començar a passar dels discursos mediàtics i polítics i hem de construir el nostre dicurs. Cadascú el d'ell. I no heu de dubtar mai que el millor encara està per venir :-).

Si som capaços totes i tots d'esenyar això a les noves generacions farem una gran aportació al món futur.

Avui em despedeixo amb un fragment de la cançó que porta el títol del post d'avui.

Molt bon cap de setmana i que gaudiu del "vostre moment en el temps" que només pot ser personal i intransferible!!.

Bona nit!!

"Each day I live,
I want it to be
A day to give
The best of me.
I'm only one
But not alone.
My finest day
Is yet unknown.
.../..."

"Cada dia que visc
Vull que sigui
Un dia per a donar
El millor de mi
Sóc única
Però no estic sola
El meu millor dia
Encara no es coneix
.../..."

by Whitney Houston

divendres, 18 de febrer del 2011

Digital Dreams i el poder de la il·lusió

Hola bon dia a totes i tots.

Ja ha passat una altra setmana i ja estem a punt d'encetar el cap de setmana.

Després dels dies tan mogudets que hem tingut amb les declaracions de la possible aturada del procès de digitalització de les aules avui continuo amb el meu discurs positiu per a poder compartir amb totes i tots la possibilitat de veure el món d'una altra manera. També el de l'educació.

Estem treballant, al nostre grup de recerca ARGET, en un projecte finançat pel MEC que li hem dit SIMUL@ que té com a objectiu avaluar les possibilitats d'un entorn 3D per a formar en competències als estudiants universitaris. Concretament estem treballant la competència de treball en equip i la d'autogestió. Vam creure que aquestes eren dues competències fonamentals tant des de la vessant personal com des de la professional. Avui havia de preparar la fonamentació d'un treball que hem de presentar a un congrès a finals de juny i estic tot el dia entre mons virtuals. Per al projecte, finalment, hem escollit l'eina Second Life per a poder dissenyar i desenvolupar l'espai digital que necessitem. Aquest fet m'ha inspirat el títol d'avui.

Si ho pensem bé, ja ho hem comentat més vegades, la xarxa de xarxes ens obre un món infinit de possibilitats que ens permet, fins i tot, imaginar i viure, com si fossin reals, mons imaginaris. Com totes les coses imaginàries i com totes les il·lusions hem de saber-les ubicar al lloc adequat per a no córrer el perill de no saber diferenciar que és real i que és imaginari. Aquest món digital ens permet fer i ser el que no ens permet el món real. No tenim barreres d'espai ni de temps, podem accedir a quantitats infitites d'informació i de coneixement, podem relacionar-nos amb tota una gran col·lectivitat connectada a la xarxa quasi sense cap limitació. La comunicació audiovisual síncrona ja fa temps que és una realitat. L'intercanvi d'idees, la col·laboració i la cooperació són la clau de la creació de coneixement de manera distribuïda i tot això i moltes més coses constitueix la clau de la formació de les futures generacions.

L'altre dia que parlava de les adiccions comunicatives, Carles P. em deia en un comentari que jo si que dec ser adicta, pot ser si. De totes maneres quan he tingut que prescindir-ne ho faig sense problema. L'exemple més clar és que des de que sóc aquí hi ha setmanes que igual parlo, en total, 5 o 6 vegades en total. És veritat que l'Skype el substitueix molt però la clau està en usar aquestes eines quan les necessites.

Segur que alguns/es de les que llegireu el post utilitzeu moltes més eines que jo però em posaré a mi com a exemple una vegada més. Jo utilitzo:

- Per a comunicar-me: el telèfon mòbil, correu-e, Skype i messenger molt menys que fa un temps.
- Per fer classes on-line en temps real: Addobe Connect
- Per a gestionar els espais de formació: Moodle
- Per compartir idees i informació. Twitter
- Per compartir documents de treball: Google Docs, menys el Dropbox
- Per estar en contacte amb la meva comunitat pel món: Facebook
- Per a escriure els meus documents, fer presentacions, ...: OpenOffice
- Per a buscar informació, imatges, etc.: bàsicament Google
- Per a situar-me geogràficament: Google Maps o les aplicacions per als GPS
- Per a conèixer les notícies diàries: la premsa digital
.../...

Bé, em deixo coses però no cal fer una llista més exhaustiva. Com podeu veure les eines TIC formen part de la meva vida diària. Així és per a una part molt important de la població de la nostra part del món. A més, a mida que han anat avançant les comunicacions i els dispositius per a comunicar-nos i per accedir al món digital podem, des d'un mateix aparell, accedir a totes elles amb facilitat.

Si ho penseu, totes aquestes eines ens han facilitat molt les coses, tot i que al principi mentre aprenem a utilitzar-les ens sembla que ens compliquen més que ens ajuden, perquè la realitat és que molts de processos i moltes tasques s'han simplificat clarament. Huriem d'estar satisfets/es d'haver-les pogut integrar al dia a dia tant personalment com professionalment.

De què depèn que deicidim utilitzar-les?. A vegades de les modes, de les amistats, de la feina, dels interessos personals, ... el que no podem és imaginar-nos no tenir-les. Realment ens farien molta falta.

Fet aquesta breu anàlisi, penseu què el fet d'integrar les TIC a la vida del món actual i per extensió a l'Educació depèn de les polítiques educatives i de la legislació del moment?. Crec que la resposta és que ja NO. La revolució silenciosa ja fa temps que va començar. No cal que sortim al carrer a criar i a manifestar-nos. Senzillament n'hi ha prou en fer servir el potencial de tot el tenim a mà i fer real aquella expressió que va fer famosa Obama a les darreres eleccions dels USA. Hem de dir a tothom ben fort (encara que sigui per a nosaltres mateixos/es).

YES, WE CAN!!!

Per cert!! que si recordeu van dir que Obama, en part, va guanyar les eleccions gràcies a les xarxes socials. Un bon exemple!!.

El canvi, com deia avui Carles G. al seu comentari comença per nosaltres mateixos. Si això fora així podriem fer real aquella expressió que s'ha utilitzat moltes vegades "La suma que multiplica" i estic segura que el resultat tendiria a infinit. Sense cap dubte!!!


Em despedeixo sonant Els Pets Millor. Més que adequat per als temps actuals!!.

Bona nit!!

dijous, 17 de febrer del 2011

L'escola 2.0. La revolució silenciosa (II)

Bon dia totes i tots:

Uf!! avui ja és dijous el temps passa tan i tan depressa que quasi hauriem de fer un esforç per aprofitar-lo i gaudir-lo al màxim. D'una altra manera no acabem d'assaborir-lo i és una llàstima!!.

Continuaré amb el post d'ahir, tal com em vaig comprometre, i el d'avui serà de com aprofitar tot allò que tenim entre mans per a millorar l'educació i també l'ús de les TIC en aquest procés.

Ahir a la nit (meva) el darrer twet que vaig llegir va ser un que em va enviar Jordi Adell dient: "he llegit el teu post i eres molt optimista. Jo no ho seria tant". Jeje!! si ho fora no seriem Jordi i Mercè.

Ara em toca explicar per què sóc optimista. Abans, però, com he continuat pensant en l'entrevista que va generar ahir tot el debat i en com fan les coses els polítics. Començo amb una reflexió prèvia que em servirà per a fer-vos algunes propostes.

Quan m'ha tocat assumir resposabilitats de política universitària he tingut fama sempre de ser molt atrevida i d'anar directe als objectius marcats. Com sempre, liderar projectes té l'avantatge de que quan aconsegueixes implementar-los tens un nivell elevat de satisfcacció però pel camí també trobes molta gent que sense les teves idees viuria infinitament millor. Per tant, has d'assumir que tot a gust de tots no es pot fer mai. Respecte a aquesta faceta de la meva vida puc compartir algunes coses que he après. Miraré de fer un decàleg.

1. Sempre s'han de tenir uns objectius coherents i ben definits. Les persones que integren l'organització hi poden estar d'acord o no però no poden negar que no es sap on es va. Els líders els han d'assumir amb totes les conseqüències.

2. Sempre has de tenir molt ben documentat el punt de partida per a poder demostrar, quan ho necessitis, que les coses han variat i han avançat, o no, en
alguna direcció.

3. Abans de tornar a inventar "la roda" o la "sopa d'all" està bé que miris les coses que ja hi ha fetes. Tot i que no les hauries fet igual moltes les pots continuar i així no cal començar des del principi. T'estalvies temps i diners.

4. Detecta, per començar, totes aquelles persones que estan liderant processos i/o projectes que tu tens intenció d'iniciar per a poder tenir referents des del principi i que poden ser, també, potencials al·liats.

5. No facis públic mai fora de l'organització una cosa fonamental per a que les persones implicades ho sàpiguin per la premsa. Els mitjans de comunicació han de saber-ho quan ja tothom que hi ha tingut interès ho coneix.

6. Cap de les propostes que facis pot estar sense fonamentar i sense tenir exemples que demostrin que algú s'ho ha plantejat i li ha anat bé. Aprofitar les bones pràctiques és fonamental.

7. Des de que comença fins que acaba un projecte s'ha de documentar. Si si, aquella tasca associada als processos de qualitat que tanta mandra ens fa. És fonamental!!.

8. Com a organització, has de tenir un "aparador" (en el millor sentit de la paraula) en el que els millors, els més innovadors/es i els més atrevits/es, els liders autèntics puguin tenir visibilitat.

9. Buscar, investigar, anar a l'altra punta de món si cal per tal de poder vorer bones pràctiques i mirar quina part d'aquelles seria una millora per a la teva organització. Ul!!! mai en tota la meva experiència he trobat cap bona pràctica aplicable automàticament. Totes elles han de contextualitzar-se i adaptar-se a la realitat concreta on es vulguin implementar. No heu d'oblidar que no hi ha cap situació educativa ni cap institució idèntica a una altra. Això és molt important tenir-ho en compte per a no cometre errors innecessaris.

10. La darrera i fonamental, més de 8 anys en el mateix càrrec és perjudicial per a la persona i per a la institució. Acaben personalitzant-se els projectes cosa que no aporta res en cap sentit tot el contrari. Jo sempre tinc una màxima que és que no hi ha ningú insubstituïble i us puc assegurar que és absolutament cert.

Considerant això passo a la segona part que té a veure amb les "armes" disponibles que deia ahir que teniem.

1. Tenim un sistema educatiu modern comparat amb d'altres comunitats de l'estat espanyol i amb molts països del món. Un sistema permeable a les innovacions i possibles canvis. De fet, les anades i vingudes polítiques us han obligat a ser flexibles i adaptables. Per a que això deixi de ser un problema greu "blindeu" alguns objectius educatius de centre que la direcció estigui compromesa a liderar-los. Si les TIC en són un perfecte!!. La direcció haurà de defensar-lo.

2. Construiu un "aparador del centre" més enllà de la web que tots ja teniu. Aquest espai ha de servir per a demostrar i ensenyar al món, si si ho heu entés bé a aquest món global, el bons projectes, els professors innovadors i la capacitat que teniu d'adaptar-vos als nous temps. Heu d'aconseguir la major part de "públic" possible. Com es pot enregistrar ja teniu una primera dada documentada. Si cal no us limiteu al àmbit digital. El món "analògic" continua tenint moltes possibilitats. El marketing educatiu és un valor a l'alça.

3. Demostreu que la major part del professorat és competent digitalment. Això també forma part de l'estratègia de centre. Les dades ens diuen, tot i que el programa d'informàtica educativa de la Generalitat ja ha fet 25 anys, que encara queda un percentatge de professorat (al voltant del 40 %) que no domina les eines TIC de manera adequada. Formació, formació i formació al centre i per projectes.

4. Construim, entre tots, un corpus de coneixement sòlid. Com ho fem?. Escrivint i explicant tot allò que fem, encara que a nosaltres ens sembli irrellevant. Sempre podrem compartir els nostres aprenentatges. Mireu, el Facebook, el Twitter inclús la web acaba tenint un paper de compartir entre nosaltres mateixos. Ha arribat el moment de tenir xarxes socials no corporatives i incorporar-hi a tots els agents implicats en el procés educatiu. Un bon projecte, amb prou visibilitat no hi ha cap polític que pugui eliminar-lo. Se li tornaria en contra.

5. La política de fets consumats funciona en molts de casos. Que vull dir amb això?. Generem necessitats que després han de cobrir-se. La de les TIC és una realitat així que per molt que ara vulguin fer un cop d'efecte ja ha entrat a les aules i a la motxilla dels estudiants i també dels pares encara que aquests sempre passen una mica desapercebuts. Les famílies han de començar a ser els "socis" naturals dels projectes educatius.

6. No es pot permetre que es centri el discurs de l'educació en les TIC. Com us deia ahir aquestes són una eina. El paper fonamental el continua tenint el professorat i l'estudiantat. Uns i altres teniu la paraula. Un professorat, en gran mesura, compromès, amb ganes d'aprendre i de tirar endavant. No heu de permetre que la vostra feina és quedi a un racó per culpa de les discusions polítiques de partit. Això no ens aporta res en termes educatius.

7. Tot i les directrius del Departament, que són les que s'han de seguir, dels vostres projectes formatius i a les aules sou els "líders". Els projectes formatius coherents i compromesos sempre han estat per damunt dels interessos del moment. Ho sabeu millor que jo.

8. Si reviseu tots els intents de "tancar" la xarxa de xarxes tots han fracasat. Feu servir aquest exemple per a tranquilitzar-vos. Utilitzeu als vostres estudiants i als pares com aliats. Uns han nascut a l'era digital i els altres volen la millor educació per als seus fills/es.

9. Ja que tothom s'omple la boca de que estem a la societat del coneixement i que en aquest s'ha de fonamentar la supervivència de la nostra benvolguda Europa exigim als nostres líders polítics que siguin coherents. La priorització dels pressupostos de la societat passa no pels interessos dels liders sinó per les de la societat. Fem sentir la nostra paraula com a ciutadans més enllà de com a professionals de l'educació.

10. Perquè ara hagin anunciat, per exemple, que el projecte EDUCAT 1x1 s'atura no renunciem ni renuncieu a tot el que ha aportat i al que pot aportar immediatament. Els ordinadors estan i tot i que les comunicacions als centres serien molt millorables teniu tot el necessari per a que el projecte continui a bon ritme. No és cert que molts dels que esteu en el projecte ja treballaveu amb les TIC abans?. Segur que hi podeu continuar treballant.

Segur que després de llegir aquests 10 punts no us he dit res de nou. Si és així és que tot el que necessitem ja ho tenim. Aquest era l'objectiu. Fer-ho evident!!

En resum. És fonamental per a que la màquina no s'aturi. Penseu en un tren que quan va a molta velocitat si és para la frenada té conseqüències greus per als passatgers. Tot i exagerant la meva visió optimista crec que ja tenim el més paregut a un tren ràpid. Segur que encara no és un AVE però, per què no podem aspirar a que ho sigui?. NO ens ho pot impedir ningú.

Podem apel·lar, també, al sentit comú i de la responsabilitat dels polítics quan a que la inversió que han fet les adminsitracions, les empreses, els centres educatius i les famílies en el projecte tecnològic ningú té cap dret, ni un, de tirar-ho tot per la finestra. Contra aquesta afirmació estic segura que no tindran arguments possibles. Si els tinguessin, el que us he dit abans, els millors aliats seran els pares i els estudiants. Una oportunitat per a compartir un gran projecte.

Que la situació econòmica és crítica?. Absolutament d'acord però possiblement els funcionaris públics hem aportat més que ningú a millorar-la, com a mínim, el 5% del nostre sou. Molt més del que molts altres que parlen cada dia són capaços de fer. Si hi ha pocs recursos entre els que hi ha n'hi ha uns d'innegociables: els de l'EDUCACIÓ o el que és el mateix els del FUTUR del nostre país.

Avui acabaré amb un comentari d'una dona molt sàbia que és la meva mare. Ella només va anar a l'escola fins als 9 anys però és un model de persona emprenedora, valenta i atrevida. La seva prioritat sempre ha estat l'educació tant per a la família com per a la societat. Avui que he parlat amb ella em deia: "Realment no anem bé amb aquests mandataris que han començat per retallar l'educació. Aquesta és l'única cosa que ens ajudarà a tirar endavant. Els millors països per això ho són, per la seva educació". Molt cert!!.

Em despedeixo sonant: Housemartins "Me and the Farmer". Una música animada per a destensar una mica l'ambient!!.

Bona nit!!


dimecres, 16 de febrer del 2011

L'escola 2.0. La revolució silenciosa (I)

Hola a totes i tots:

El post avui arribarà puntualment no com ahir jeje!!. Diguem que va ser una dia complicat per allò de que qui no té memòria després paga les conseqüències. Per resumir-ho molt quan vaig arribar a casa NO tenia claus per a entrar uffff!!. Gràcies Anna per acollir-me. Eres un sol ;-).

Encara que no ho cregueu avui tinc apuntats al meu paper que m'acompanya diàriment per anotar idees per a post 6 temes i títols diferents. Evidentment que no en parlaré de tots tranquis!!.

L'entrevista que Cuní li ha fet a la Consellera d'Educació Irene Rigau ha donat molt de si a tots els forums on estic subscrita. Ha generat tantes visions diferents del tema que finalment he decidit aprofitar una síntesi de tots ells per a explicar-vos que en penso de tot plegat. De tot el que he pogut llegir avui tinc visions des de tots els àmbits: pares/mares, professorat, tècnics, informàtics, especialistes en tecnologia i clar, l'entrevista que he sentit aprofitant que m'ha arribar l'enllaç de la web de TV3.

Us explico com he sentit l'entrevista. M'he posat els auriculars i sense veure la imatge he sentit les preguntes i les respostes. Si no fora perquè sabia que estava feta aquest mateix matí hagués dit que sentia un discurs de fa .... posem 20 anys?. La veritat que no tant pel que dia, en algunes coses podria fins i tot estar-hi d'acord, sinó pels arguments educatius i pedagògics que utilitzava per a poder justificar-ho. M'ha fet l'efecte de sentir aquell discurs de la meua iaia de "la letra con sangre entra" i aquell altre de què l'important són els continguts. Quantes hores invertides per tots i totes i quants intents de canvi i de millora durant les dues darreres dècades per arribar a aquest punt. Quina llàstima!!. Pel camí, com sempre, ni una sola dada empírica que sustentés tot el discurs polític. També un clàssic.

El nostre sistema educatiu, no només el català sinó també l'espanyol, s'ha caracteritzat per no fer recerca educativa sistemàtica i tenir que utilitzar com a referència les dades de l'OCDE i dels informes PISA que aquests fan. Que estan molt bé i jo els utilitzo sovint però ja vaig dir en un post anterior que per a mi tenen problemes greus de contextualització. A més, tot govern que es preciï té un sistema de recollida de dades de manera longitudinal per a poder demostrar que les coses avancen, o no, en una direcció determinada. No una foto fixa d'un moment sinó dades reals any a any. Ara és molt difícil poder demostrar que ens hem equivocat o hem encertat perquè, en realitat, els canvis polítics dels darrers temps que han estat cicles, com a molt de 8 anys, no ens deixen temps suficient per analitzar res en profunditat i seriosament.

Primer, en llegir els missatges d'uns i altres i veient el que dien:

- Pares: reclamant el seu dret a exigir una escola moderna, actual i tecnològica.
- Professorat: dient la reforma que bé altra vegada quan ni molt menys estaven consolidades les anteriors. Que hen fet per a merèixer això?.
- Tècnics informàtics: que han viscut en primera persona la configuració de xarxa i els equipaments dels centres de l' 1 x 1 que es pregunten qui va dimensionar allò per a invertir una quantitat indecent de diners en una cosa que es podia resoldre de forma més barata i més fàcil.
- Els proveidors de continguts: que ja s'estan imaginant tornar a l'època dorada quan tenien un públic captiu en forma de consumidors de llibres de text i material didàctic.
- Uns polítics: que han decidit, una vegada més, salvar al món en forma de projecte educatiu sense tenir en compte per a res que estem parlant de persones que senten, pensen i necessiten ser considerades. Totes elles!!.

Feta aquesta proximació rapidíssima he trobat a faltar alguna cosa fonamental. Ningú en aquest discurs des de tan variades perspectives ha parlat, ni un moment, dels estudiants. Bé, perdoneu, si, els professors/es perquè és al seva feina. Ells/es, l'estudiantat, que en pensen de tot això, què necessiten?, com els va?, quines eines els resulten més útils per a treballar i per aprendre?, ...

Els que em coneixeu en la meu vessant acadèmica segur que m'heu sentit començar, moltes vegades, una classe o una conferència dient que les eines TIC són màquines "tontes" que sense un contingut i una acció didàctica per part del professorat ben poques coses poden aportar en termes d'aprenentatge. Tot i així el que no podem negar, tampoc, és el seu potencial i totes les coses que ens han facilitat en els darrers 15 anys. Crec que puc utilitzar, sense por a ser massa atrevida, la paraula revolució. No només a l'àmbit escolar, que també, sinó a tots els àmbits. Per això feia la reflexió sobre les adiccions a les comunicacions al post d'ahir.

Amb la meua visió optimista del món, després de sentir l'entrevista m'he quedat amb certa sensació d'entre "pena i frustració". Marxava cap a classe d'anglès i tenia una hora de bus que m'ha permès pensar en el tema. Quan he arribat a classe se m'havien ocorregut algunes idees que m'agradaria compartir amb tots/es. Només algunes perquè demà hauré de continuar.

Crec que per primera vegada no ens cal preocupar per la visió dels polítics, tot el contrari. La implantació massiva de les TIC, no tant a l'escola com a la vida del professorat en general, fa possible que aquests puguin contrarestar la seva sensació "abandonament" per part de l'administració educativa i de la societat en general. Aquestes TIC en forma de xarxes socials els ofereixen la possibilitat de compartir, discutir, reflexionar, inclús "plorar", si em permeteu l'expressió, en comunitat. Hi han experiències molt interessants com per exemple: Novadors, EducaconTIC, XTEC,. També aquests espais els permeten tenir la sensació de què no estan sols i poder compartir la seva feina, objectius i problemes amb algú que els compren perquè el seu dia a dia no està tan llunyà.

Una altra cosa que m'ha omplert d'esperança ha estat pensar amb la quantitat de professors que a Catalunya han participat i participen en el projecte Educat 1x1 i el munt que han tingut que treballar per posar-lo en marxa. Tot el que han aprés, el que han treballat, les xarxes que han creat i l'organització del centre per a fer-ho possible, pares inclosos, està aquí i d'una o altra forma es continuará aprofitant. Una inversió que s'ha de rendibilitzar sense cap dubte.

I per acabar la reflexió d'avui. Un professorat motivat, implicat i treballador que creu que les TIC són la solució universal però que poden ajudar, com a eines, a fer les coses d'una altra manera. Quan les han utilitzat de manera adequada han aconseguit millors resultats d'aprenentatge, estudiants més motivats i pares més implicats.

Per què els polítics no utilitzen això com a exemple?. Segurament perquè el més important no és l'educació del país ni la formació real dels estudiants. Seran unes altres coses que disfressades d'educació els permeten aconseguir uns altres objectius que d'una altra manera els podrien fer impopulars.

Jo diria que, la revolució de l'escola 2.0 ja ha començat i per molt que intentin aturar-la, afortunadament, ja és massa tard. Demà parlarem de les nostres armes. Totes elles igual de poderoses que de discretes. Una gran oportunitat!!.

Avui em despedeixo sonant David Gray "Babylon 2007". Ja sabeu Babilònia va ser una gran ciutat de l'antiguitat. La més gran de l'Imperi Mesopotàmic i gran centre religiós i cultural de l'època. La seva granesa ha arribat fins als nostres dies.

Bona nit!!

dimarts, 15 de febrer del 2011

Les adiccions comunicatives

Hola, bon dia:
Avui el post arriba amb una mica de retard, però arriba :-).

Fa uns dies que llegia un missatge que em va arribar a la bústia de correu que parlava de les adiccions a les TIC. Els darrers informes parlen de què un 15% de la població es pot considerar adicta a aquestes noves eines i al que suposa el seu ús. Podriem dir que tots nosaltres som adictes? Què penseu?.

Mirem d'analitzar la nostra relació amb les TIC i ho farem reproduint el començament del dia de tots/es nosaltres.
- Sona el despertador. Per a molts de nosaltres és el del mòbil.
- Al mateix aparell si hi ha missatges-e que han arribat durant la nit els veiem a la pantalleta sinó segur que l'ordinador no està parat i tocant suament qualsevol tecla ens mostra el correu-e en pantalla. Un cop d'ull per a veure que hi ha.
- Tenim el Facebook obert i els més matiners que nosaltres ja han començat a comentar coses i a publicar els primers missatges del dia. Si us passa el mateix que a mi el meu Face no descansa mai perquè tinc agregades persones de quasi totes les zones horàries del món. Quan unes dormen les altres estén actives. Diem bon dia al tota la nostra comunitat.
- Entrem al Twiter. Si és després de les 7,30 h del matí segur que ja trobem twets. Diem bon dia en forma de twet.
- Quan tot això està en marxa tornem a revisar el correu. Algú nou ens segueix a twiter, algú vol ser amic nostre al faceebook, algú ens vol agregar al Quepasa, ... Mentre, ens han arribat ja les actualitzacions dels nous posts dels blogs als que estem subscrits i si hi ha comentaris també. Hem de llegir-ho per a veure les novetats. Ens hem acostumat a fer-ho.
- Mirem les notícies del dia a la premsa digital i/o posem le notícies a la TV mentre esmorzem. Es convenient estar al dia de totes les cose que passen. En passen tantes cada dia uf!!.
Són, més o menys, les 8 del matí i hem de marxar a treballar.
Segons quina sigui la nostra feina totes aquestes aplicacions, i més, ens acompanyaran durant tota la jornada. Sent així, segur que molts/es quan arribeu al vostre lloc de treball a més a més de totes les a les que he fet menció obriu les eines de comunicació síncrona (per exemple skype o messenger).
Amb tot això obert al nostre escriptori ens disposem a concentrar-nos en la nostra feina i en les nostres obligacions mentre:

- Arriben correus a la bústia.

- Publiquen missatges al nostre mur del Facebook
- Salten dotzenes de twets cada hora de la comunitat a la que seguim.
- Cometen posts dels blogs que també ens arriben a la bústia. Alguns semblen interessants.
- A l'skype o al mss hi ha sempre algú dient: "hola, no vull res no, només saludar".
- El mòbil com no el tenim en silenci va sonant durant tot el dia mentre els missatges de text van arribant a la bústia.
Podria seguir però ho deixo aquí amb tres preguntes:
- On queda la capacitat de concentració en la feina que hem de fer?
- Esteu segurs/res que som capaços de gestionar tota aquesta infinitat de comunicació i d'informació d'una manera adequada i a més a més rendir intel·lectualment?
- Som adictes? (pregunta amb la que començava).
Us cedeixo la paraula ja direu ...
Bona nit!!.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Crisis? What crisis?

Bon dia i bon començament de setmana.

Avui he decidit que el post ha de servir per a donar una mica d'optimisme. Pareix que tots els missatges que ens arriben, algun de meu també, van només en la direcció d'explicar i dir el malament que estan totes les coses. La veritat és que hi ha algunes que si que estàn més malament que fa uns anys. Però, què significa estar més malament?.

Si heu llegit informes o publicacions d'economia hi ha teories de tot tipus per explicar una realitat perquè, clar com en tot, hi ha diferents visions i diverses interpretacions d'una mateixa realitat. He llegit diferentes vegades que, en contra del que ens pot semblar, les èpoques de revolució són les més conservadores i les de crisi són les més innovadores. Sembla tot el contrari, veritat?. A mi també m'ha cridat sempre l'atenció en sentir-ho explicar.

Si ens fixe'm en les èpoques de crisi, que és on estem ara, pot ser si que podem entendre el per què son innovadores. Ara mateix els especialites diuen que en realitat és com si estiguéssim "reinventant" el món perquè som en un moment històric de reconfiguració del món,Si ens fixe'm en les èpoques de crisi, que és on estem ara, pot ser si que podem entendre el per què son innovadores. No només això sinó que les TIC ens obren un món alternatiu i paral·lel que, en realitat, ens ofereix possibilitats quasi infinites de reconfigurar la nostra vida, la nostra professió i el nostre món d'una altra manera. Pot ser ni millor ni pitjor que la que tenim ara però segur que si diferent. I si aprofitéssim l'oportunitat?.

Per molt que ens preocupem dels països menys desenvolupats que nosaltres, crec que ho hem de fer, no estaria bé oblidar la potencialitat del món en el que vivim. Per a les persones amb una bona formació és un món amb possibilitats quasi ilimitades. És qüestió només de que les sapiguem aprofitar quan passin i/o buscar-les per a tenir-les a mà.


PODEM:

- Treballar des de casa a una empresa que està ubicada a l'altra punta de món.
- Crear la nostra empresa si tenim una bona idea perquè existeix una xarxa real i global de possibilitats que ens permet triumfar,
- Estudiar a les millors universitats del món, si ens ho podem pagar, sense tenir que marxar de casa.
- Oferir als nostres fills/es la millor educació de les possibles perquè ja no només hem de confiar en l'escola com a institució sinó que tenim una quantitat de coneixements infinits al nostre abast per a completar i continuar la tasca que aquesta fa.
- Tenir una xarxa de relacions mundials que ens pot ensenyar el valor de la interculuralitat, del plurilingüisme i de la diferència amb dades reals que les podem obtenir de primera mà.
- Crèixer com a persones per a sortir del nostre àmbit només local i convertir-nos en ciutadans i ciutadanes del món.
.../...

Podem demanar més?. Si, és clar, sempre volem més però què significa aquest MÉS?.

Nosaltres que som capaços d'aportar per a que aquest més sigui una realitat?.

No heu pensat alguna vegada que igual el que están intentant es posar-nos en situació de pànic per a poder-nos convéncer del que els interessi a ells?. Recordeu al "Gran Hermano" de l'Obra d'Orwell 1984?. La situació actual no us recorda una mica a l'argument de la novel·la?. I si forméssim part d'un guió preestablert?. I si per a contrarestar tinguéssim el nostre propi?.

Se m'acudeix que la nostra vida és el més semblant a una obra de teatre i per a que resulti més gràfic faré servir una cita de Chaplin [gràcies Txell per compartir-la] que diu: "La vida es una obra de teatro que no permite ensayos... Por eso, canta, ríe, baila, llora y vive intensamente cada momento de tu vida... Antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos".

En moments com els actuals si ens refiem del que ens transmeten els polítics i els mitjans de comunicació ens arrisquem a que ens escriguin el guió de l'obra i en decideixen l'argument. Hi estem disposats?. Crec que no ens ho hem de permetre. Tots i totes tenim prou sentit comú, formació i empempta per poder escriure la nostre propi argument i viure'l intensament.

Us animeu?. Crec que el risc val la pena així que benvinguts al món de l'espectacle!!


Bona nit!!

diumenge, 13 de febrer del 2011

Homo Stupidus


per a tots/es.

Avui m'he permés inventar una paraula per al títol del post d'aquest diumenge de febrer de 2011. Com sempre hauria d'explicar-vos a que ve el títol perquè estic segura que molts dies en veure'l us deu desconcertar jeje!!.

Aquest matí que quan m'he llevat estava "trastejant" pel Face i he vist que un amic, Toni, ha compartit i recomanat un enllaç sobre la desislamització escrit per un periodista de El Pais (Lluís Bassets) sobre el procés de democratització d'Egipte com a conseqüència de les revoltes populars de les darreres setmanes. Durant el darrer mes que Egipte ha estat notícia no he pogut parar de pensar en dues coses:

- Quina llàstima si destruien els monuments faraònics i el museu d'El Caire (pensament totalment occidental i de "turista" si voleu).
- Com una societat que a l'època antiga va ser una de les més avançades de la història de la humanitat, en tots els aspectes, ha pogut arribar al punt fins són ara.

Si us he de dir la veritat el següent pensament que he tingut ha estat d'impotència per no tenir una explicació que m'ajudi a entendre-ho.

Si analitzem la història de la humanitat hem avançat tant i tant i ha millorat tantíssim el nostre nivell de vida que només podriem estar agrïts per ser al punt i al moment on som ara. Quan dic nosaltres em refereixo, clar, al que entenem per primer món. Una expressió que mai m'ha agradat així que utlitzaré la de "món més avançat".

Hem vençut moltes malalties que fa 100 anys mataven a una part important de la societat, hem aconseguit donar educació bàsica a quasi el 100 % de la població, no tenim mortalitat infantil, cada vegada l'esperança de vida, principalment la de les dones, arriba més prop dels 100 anys. La tecnologia ens ha permès eliminar, absolutament, les barreres de l'espai i del temps i la política i l'economia ens han afavorit l'organització d'un espai global on sigui fàcil tant la lliure circulació de persones com de mercaderies, d'idees i de coneixements.

La ciència i la tècnica han permès als investigadors de tot el món avançar en els seus estudis i descobrir coses que han estat clau per a l'evolució humana. Només en l'àmbit de les comunicacions que és on ens movem més tots els que seguim aquest blog podem parlar del telèfraf, del telèfon, de la ràdio, de la tv, de les xarxes telemàtiques, de l'ordinador, de tots els dispositius portables de darrera generació que ens acompanyen dia i nit tant en la nostra vida personal com en la professional. Si ho penseu en la distància de només deu anys una veritable "revolució".

De la mateixa manera la xarxa de transports públics també ha sofert una gran revolució en els darrers 100 anys. La meva mare, que encara no és tan gran, recorda encara quan anaven d'un poble a l'altre a peu. Això era quan el temps tenia un altre valor diferent al que té ara i quan no tenien cap altre mitjà mes que ells/es mateixos/es. Ara tenim cotxes, cada dia més sofisticats, i altres mitjants com el tren i/o l'avió que ens permet creuar el món en meys d'un dia.

En l'àmbit de l'alimentació que dir ... hem aconseguit produir quasi de tot a totes les parts del món en qualsevol època de l'any desafiant a les estacions metereològiques. Tenim molta varietat i quantitat de menjar. Tanta que no vull pensar la que tirem a la brossa cada dia de la nostra vida.

Tant els homes com les dones han aconseguit poder viure la vida que escullin i poden defensar, reclamar i exigir els seus drets fonamentals perquè hi ha una llei i una organització social que els ampara. Ens podem relacionar tots/es en tots/es sense limitacions. Nosaltres, cadascú individualment, triem amb qui, quan, com i per què sense tenir que donar explicacions a ningú. Les dones, especialment, en els darrers 150 anys han aconseguit fer grans passos per a poder ser considerades a la mateixa alçada que els homes. Tot i que ja hem recorregut molt de camí encara hi ha coses que no estan al punt on deurien. Continuarem lluitant-hi!!!.

Fent aquesta reflexió rapidíssima per aquelles grans coses que crec que han canviat el món i la vida em va venir al pensament la pel·lícula "En busca del fuego" (1981) de Jean Jacques Annaud i que descriu les aventures de tres tribus de la Prehistòria mentre busquen el foc. Els qui la recordeu segur que us bé a la ment la imatge de com "guarden" el foc encés per a no perdre'l. Molt gràfiques aquelles imatges. Quant i quant que hem avançat.

Molt bé. La teoria és aquesta però la pràctica és una altra molt diferent.

NO estem contents amb el món que tenim entre altres coses perquè pareix que estem empenyats en destruir-lo. Problemes climàtics greus que els provoquem amb la nostra no preservació del medi ambient, gent que es mor de gana i de sed a una part del món mentre a d'altres tirem el menjar. Grans avenços en el tema de comunicacions als que una part del món no hi pot accedir perquè sinó els qui tenen el poder no podem tenir-lo per sempre. Grans avenços mèdics i farmacològics que els aconseguim, també, fent servir a una part del món com si fossin "conillets d'Índia" (si no l'heu vista mireu la pel·licula "El Jardinero Fiel", tenint en compte que la realitat sempre supera la ficció fa molta por l'argument).

Exposats tots aquests arguments sobre la realitat del "nostre món actual" només em queda dir que si no som capaços d'aprofitar totes les possibilitats que la vida ens ofereix cada dia en començar una nova jornada per continuar contruint un món millor no tenim cap dret a queixar-nos perquè la qüestió deu ser que tenim el que ens mereixem. I que la nostra espècie lluny de millorar està en clara regressió i ens haurem guanyat a pols la denominació d'Homo Stupidus sense la més mínima possibilitat de queixa. D'aquí 1000 anys quan ens estudiïn i intentin interpretar les nostres actuacions no entendran res de res ... Ja sabeu, el món està a les nostres mans i de nosaltres depén el seu futur!!.

Ja veieu!! tinc un cap de setmana "canyeret".

Em despedixo sonant Dani Flaco "Que tinguem sort".

Bona nit!!