La crisi de l'Educació o l'Educació en crisi?

Bona tarda a totes i tots:

Si si, ja sé que des de que he tornat de Vancouver he incomplert, repetidament, la meva promesa d'escriure amb certa regularitat.

Per molt que ho intenti no sóc capaç de tenir el temps necessari per a fer totes les coses que voldria i deuria fer. Sempre es queda alguna cosa pel camí. Com els finals d'any solen ser moments de reflexió i de bons propòsits un dels meus serà escriure amb més regularitat. No és que no tingui coses que dir, tot el contrari, sinó que em cal el temps necessari per a dir-les de manera adequada.

No puc, però, acabar aquest any 2012 sense fer menció a l'Educació. Ja sabeu que, a més de la meva professió, és també una de les meves passions.

Una vegada més als professionals de l'educació ens han convertit en espectadors i espectadores de l'enèssima reforma estructural del nostre sistema educatiu. Una reforma que té com a novetat voler tornar als orígens més "casposos" (si em permeteu l'expressió), més involucionistes i més conservadors d'ençà de la instauració de la democràcia a l'estat espanyol.

Podria omplir moltes i moltes ratlles parlant d'aquesta proposta de reforma però avui, 31 de desembre, és un dia de bons propòsits i, per tant, de mirar endavant en clau de futur i projectant en positiu el nostre següent pas.

Crec que no és que l'educació estigui passant una crisi sinó que la veritable crisi de l'educació és que no se li ha donat ni se li dona el valor que té i que es mereix.

L'altre dia, sopant amb amics, tenia al davant a Ferran (professor de secundària dels convençuts i compromesos) que em va repetir diverses vegades durant la conversa. "Jo crec que el problema fonamental de l'educació és que estem a un país de "nuevos ricos" on ha passat per damunt de l'educació l'acumulació de riqueda i la cultura del "pelotasso".  

Mentre ell anava argumentant la seva visió jo pensava en què les principals diferències entre el sistema educatiu de Finlàndia (per posar un exemple "tòpic") i el nostre no és que en aquest país el millors són els que ingressen a les facultats d'educació (que també) sinó que un dels pilars bàsics i fonamentals és l'educació i els professors la professió més valorada i respectada socialment.

Un país que no posa l'educació i la cultura per davant de totes les coses no té cap futur i si no tenim futur no avançarem i si no avancem no anirem en lloc.

Els meu desig per al 2013 és que els donem a l'educació i a la cultura tot el valor que es mereixen i que, si cal, els qui ens hi dediquem per vocació i/o per professió ens disposem a la desobediència civil per poder garantir el millor dels futurs per al nostre país i la seva gent.

Sigueu feliços i no defalliu!!. Bon cap d'any!!

Les creences a la Galàxia Learning. Caminant cap al futur.

Bon dia a totes i tots.

La veritat és que fa dies que tinc preparat, fa dies, un títol de post que diu "Els líders a la Galàxia Learning" però avui encara no li tocarà el torn.

Pel títol hom pot pensar que em dedicaré a parlar de religió però no. Aquest no és el meu objectiu. El que pretenc compartir amb vosaltres és la necessitat de tenir un objectiu que aconseguir (d'això ja n'hem parlat moltes vegades) i de tenir la convicció de què serem capaços de fer-ho.

He de cridar la vostra atenció sobre el fet de què el meu, a vegades excés de visió positiva, em pot trair a l'hora d'exposar determinats arguments però tot i així m'hi arriscaré una vegada més. Per a exposar el meu punt de vista ho faré des de tres perspectives i utilitzant documents d'altres persones en cada cas.

SOCIAL

De com el món, a pesar de les adversitats, ha de continuar caminant. Crec que després de les manifestacions del passat cap de setmana és evident que camina. Ara que em començat el camí no ens podem aturar. Com sempre us dic hi ha més solucions que problemes. Mire'm d'anar construint-les. Quasi un milió de persones van sortir al carrer. Clar que no sempre hi ha una sola lectura. Quina és la vostra?.

Foto Manifestació 19J. Barcelona

EDUCATIVA

De com la mateixa realitat pot tenir una lectura positiva i una de negativa. Avui en un DM a Twitter li he dit bona nit (per a ell) a @cpaez01 afegint que estava "col·lapsada" per la feina. Ell com a resposta m'ha retornat un document audiovisual dient: "mira de no atabalar-te massa :) si vols una estoneta de relax ... i m'ha enviat la URL del vídeo que enllaço a continuació. La veritat és que si que m'ha anat molt bé. L'he trobat absolutament alliçonador.

Aquest document és una prova fefaent de com una mateixa realitat pot tenir les dues lectures. Una positiva i l'altra negativa. Per què ens fixe'm sempre en la segona en lloc de tenir la primera com a guia?. En poques paraules i amb unes quantes imatges defineixen per què l'educació avança o pot avançar. Creieu que costaria molt extendre la visió positiva?

PERSONAL

De per què qualsevol temps passat sempre va ser millor. També avui m'ha arribat un tweet que tenia un enllaç que portava a les cartes al director a VilaWeb. La carta és titula "Creences". L'he trobat absolutament exemplificadora de la situació que pateix una part de la població que va anar a la Universitat amb unes expectatives que per a res s'han complert. Tot el contrari. La reflexió no és tan que hauria d'arribar menys gent a la Universitat sinó que, una vegada allí, sempre els hauríem d'explicar quina és la realitat. Jo, de sempre, que ho he fet i us asseguro que l'estudiantat em mira molt malament. A partir del curs vinent crec que em miraran pitjor. La situació és bastant més negativa que fa un temps.

" (.../...)

I així, la parella d’arquitectes del fons ara fan samarretes i bosses reciclades. El periodista, al cap de vint anys, torna a fer classes de repàs després de deixar el petit a la guarderia. L’historiadora de l’art pot fer una celebració: dilluns comença de caixera al Lidl. Els pares ja no ens pregunten res quan, el diumenge, ens passen els ‘tuppers’ setmanals. Aquests pares crèduls i amb estudis primaris que es van esllomar per poder penjar un dia, per cada fill, una orla al menjador. Perquè qui deia una orla, deia un futur. 

(.../...)".

La formació rebuda, i que cada un tenim, no ens la treu ningú. Podríem pensar en com aprofitar-la, cadascun, més enllà d'esperar que algú ho pensi per nosaltres?. Creem, inventem, compartim, col·laborem, ... però no esperem que ens arribin les coses. Hem de provocar-les.

Avui acabo dient que: "Allò que mai ens podran prendre és tot el que hem aprés. Aprofitem-ho per a seguir caminant!!! és l'única cosa que ens assegurarà el futur.

Em despedeixo sonant Coldplay "Clocks" per a que siguem cadascú de nosaltres qui marqui el ritme del seu temps!.

Bona nit!