La Galàxia Learning. Hipotecar l'educació, un pont cap a un no lloc

Bon dia per a totes i tots:

Tornem a trobar-nos en aquest espai després d'uns dies d'obligada reflexió sobre els fets de la setmana passada, els resultats de les eleccions, i la realitat immediata que ens envolta i ens recorda, cada dia, que no ens podem aturar. Hem de seguir i seguir sense defallir per a poder anar perfilant camins i dreceres i, per què no, algun aturador per a que el nostre caminar no ens esgoti.

Altra vegada, des de la distància, voldria fer una anàlisi-reflexió de la situació actual. Per a fer-la em referiré a algun fet concret i em centraré, com sempre, en la importància que té l'educació i que no estic segura que siguem capaços, tots i totes, de donar-li.

Deia el poeta Ramón de Campoamor (1817-1901), a la darrera estrofa d'un poema que portava per títol "Humoradas", inclòs a la seva faula Las dos Linternas:

".../...

En este mundo cruel 

Nada es verdad ni es mentira

Todo es según el color

del cristal con que se mira"

Ja sabeu, tan bé com jo, que estem a l'era de la informació. Immeditesa, accessibilitat, actualització constant, renovació permanent, ... i molts més qualificatius que hi podríem posar. Qui crea aquesta informació, qui la difon, amb quin objectiu, i quan i com es crea i es difon serien una sèrie de preguntes que ens hauríem de fer de manera permanent. De la mateixa manera, hem de poder transmetre als nostres estudiants la capacitat d'usar les eines i tenir els criteris suficients per a poder interpretar totes aquelles dades (amb qualsevol dels formats) a les que tenen accés.

Font: El País

Font: El País

Si m'ho permeteu avui faré servir com a exemple unes dades recents. Si recordeu les notícies de darrera hora del diumenge passat i els titulars de tota la premsa del dilluns tots ells parlaven d'un territori tenyit de blau. Aquest és el missatge "metafòric" per a il·lustrar als partits que sembla que han guanyat les eleccions i, a més, ho han fet per aclaparadora majoria.

Si seguim rebuscant entre la informació que ens arriba segur que trobarem altres enfocs i altres dades que ens poden ajudar a contrastar-ho. De fet, el mateix dilluns tenia accés, com suposo que molts/es de vosaltres, a una altra visió de les dades del que havia passat. Aquesta segona segurament no ens porta a fer unes afirmacions tan contundents.

Font: http://twitpic.com/51ftfm

Mentre llegiu el post mireu les dues imatges i penseu en el vostre paper formador per a poder ensenyar al vostre estudiantat el valor de la diversitat d'informació, de criteri i de visió. D'una altra manera estem avocats a tenir el criteri dels mitjans de comunicació i no tenir-ne un de propi. Això, un sistema educatiu i formatiu que es preciï no deu ni es pot permetre.

D'altra banda, també com a educadors, fixeu-vos bé que sembla que després de les eleccions del diumenge passat és com si els moviments de #acampada... i #spanishrevolution s'haguessin esvaït. Han deixat de ser notícia. Com si els resultats d'aquesta consulta hagin estat totalment el contrari del que es pretenia amb les protestes. Creieu, si mireu la gràfica, que ha estat així?. No us sembla que aquesta és només la imatge que ens han intentat vendre?.

Per a reflexionar sobre quan malament està la situació actual em permeto compartir amb vosaltres el testimoni d'una persona que està intentant convertir una situació personal irreversible en una oportunitat. Quan l'he llegit no he pogut evitar pensar que si aconseguissim que el nostre vidre particular ens ajudés a transformar les amenaces en oportunitats tot aniria molt millor. Som professionals de l'educació i aquesta és una de les nostres responsabilitats. L'article porta per títol: ¿Cómo voy a quejarme yo?. Que la situació sigui adversa no vol dir que no tingui solució, per complicada que aquesta sigui. 

L'altre punt de reflexió és la necessitat de no hipotecar l'educació. Que hi hagin retallades econòmiques no ha d'implicar, per a res, defugir de les nostres responsabilitats. Hem de tenir en compte que el veritable valor del sistema educatiu és el nostre coneixement, el de totes i tots, el que hem d'aportar-hi. No fer-ho amb l'excusa de què "des de fora" no ens considera important només ens portarà a un "no lloc". O sigui, a que el nostre país i el nostre estat cada dia tinguin menys capacitat de reacció i, en definitiva, a que deixem de tenir una realitat i visió personal per a passar a tenir-ne una de mediàtica i amb una mica de mala sort la política correcta que marca cada moment.

És veritat que els temps no són fàcils però que canviïn de color només dependrà del color amb el que serem capaços d'interpretar-los i de viure'ls. El nostre!!. Quin és el vostre color?.

Avui em despedeixo sonant Cyndi Lauper "Time after time". Comportarem que les històries es vagin repetint una i altra vegada sense fer-hi res?. No ens ho podem permetre!!. 

Bona nit!!

El despertar de la Galàxia Learning?. Acció-reflexió-acció.

Part de la comunitat Spanish a Vancouver

Bon dia de diumenge a totes i tots.

Aquesta setmana ha estat un temps intens d'aconteixements que els he tingut que viure a distància. Aquesta distància, en certa manera, et fa tenir una percepció diferent de les coses perquè et permet mirar-les i veure-les des de fora.

Les xarxes socials han fet un paper espectacular. El dia 15 de maig #spanishrevolution ens va sorprendre a totes i tots amb un moviment ciutadà, sense precedents a l'estat espanyol per diferents raons, que des del meu punt de vista es podrien resumir en: espontaneïtat, conciència col·lectiva, intergeneracional, respecte, ... i molts més qualificatius més que farien la llista molt i molt llarga. Finalment la ciutadania, de totes les edats i condicions, havia decidit sortir al carrer a dir PROU. Estem aquí, som persones i DEMANEM i EXIGIM que els poders públics i privats establerts ens tractin i respectin com a tals.

La primera aproximació dels mitjans de comunicació al fet i a l'abast en si d'aquest moviment va ser més bé pobra. Vist des d'aquí, una mescla entre falta d'atreviment i desconcert. Dues coses que, des del meu punt de vista, no haurien de caracteritzar a aquests professionals, tot el contrari. La immediatesa i la capacitat de transmetre el que està passant, com i quan passa, hauria de ser una característica de la seva professió. Alguns de fora de l'estat se'n van fer més pronte resó que els d'aquí.

He acabat de redactar aquest post a final de la tarda meva però ara a punt d'enviar-lo m'apareix un Tweet que parlar del "ridícul" de la premsa durant aquesta setmana. L'autocrítica sempre està molt bé encara que apareixi tard.

Per contra, les xarxes socials, principalment Twitter, van ser les que van permetre tenir informació en temps més que real. Durant una hora el dia 15M em vaig entretenir a comptar els missatges que arribaven a #spanishrevolution entre 20 i 30 cada segon. Impressionant!!. Vaig pensar que el poder de la immediatesa era molt i molt gran. Aquestes van ser, també, les que van permetre projectar el que aquí estava passant a la resta del món. Les imatges en temps real i en directe de "La Puerta del Sol", per exemple, han estat un altre gran exemple. Des d'aquí també ens han permès participar de tot aquest moviment a més de contagiar-lo a una part important del món. Continuo estant impressionada!!.

Si es veuen els cartells, les pancartes i els missatges que es van transmetent per tots els mitjans ens podem adonar de què les diferents assemblees i grups de treball han abordat qualsevol tipus de tòpic que pot afectar a la ciutadania però coincideixo amb @olmillos i @eraser que ara seria el moment, també, per a que s'endegués una revolució educativa. Com he dit moltes vegades, i continuaré dient, sense que l'educació comenci a tenir el paper que li correspon hi ha moltes coses que no canviaran. Seria una llàstima que així continués sent.

@olmillos RT @eraser: a ver si creamos #edurevolution nos vemos tosRT @miguel__rosa: Salgo para #acampadasevilla #democraciarealya #spanishrevolution #acampadasol

@olmillos: @Merce_G @jmonteo #edusolchat es necesario que el debate sobre Educación llegue a la calle, es cosa de todos, no solo de unos cuantos

Tot i estar completament d'acord amb què ara també és el moment de lluitar per a que una altra educació sigui possible m'agradaria dir que, vistes les propostes d'algunes comissions de treball en aquest tema, continuem abordant-lo com si les solucions estiguessin totes fora: política, finançament, recursos, etc i penso que aquesta visió ja no és adequada. Per què no prenem exemple del moviment ciutadà i comencem cadascú des de la nostra pròpia parcel·la del sistema?. Per què no comencem a veure quines coses poden canviar als nostres centres i institucions educatives i, a continuació, les compartim amb altres companys i companyes que tenen una situació semblant?.

Crec, per acabar, que no hem de perdre de vista la situació en la que ens trobem actualment i que hem de ser realistes a l'hora de fer propostes de futur. Torno a insistir en la necessitat de formar a les futures generacions, des de ben menuts, per a fer-los conscients de la necessitat de millorar el món en què viuen de manera permanent i fer-los entendre que tenen una responsabilitat per a què això sigui possible. D'una altra manera, esperant que tot ens ho facin els demès mai avançarem, tot el contrari. 

La revolució comença per un mateix. La suma d'individualitats farà la força però sense el convenciment i la implicació individual aquesta no tindrà futur. Comencem-la!!.

Com deia Aristòtil "Esperar és com somniar despert". NO deixe'm mai d'esperar ni de somniar!! 

Avui em despedeixo amb la referència del darrer post de José Luís Pardos: Un paseo, al atardecer, por la Puerta del Sol". Vaig conèixer a José Luís l'any 1996, la primera vegada que vaig anar a Canadà. Ell, llavors, era l'ambaixador d'Espanya a Canadà. He conegut molt poques persones a la meva vida amb una visió tan clara del món.

Bona nit!!