tag:blogger.com,1999:blog-6400632822436260159.post2708154106684478488..comments2014-01-24T09:51:32.070+01:00Comments on La Galàxia Learning: Twitter o el poder de mirar per a veureMercè Gisberthttp://www.blogger.com/profile/08176067566332761024noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-6400632822436260159.post-23373715059150759372011-03-09T08:13:19.414+01:002011-03-09T08:13:19.414+01:00Gracies Jordi i Juanfra (a tu deu vegades gràcies,...Gracies Jordi i Juanfra (a tu deu vegades gràcies, clar així com t'has de dedicar-te a altres Tessitures jeje??) pels vostres comentaris.<br /><br />De fet he agafat un paper i m'he fet un guionet per a contestar i m'ha sortit un altre post clar :-). Faig una resposta breu i demà faig el post.<br /><br />En general, m'agradaria compartir quatre idees:<br /><br />1. No és el mateix una xarxa social que un conglomerat humà que es socialitza. Les xarxes tenen nodes que fan com de micronuclis i que permeten donat consistència a l'entramat. Pot ser aquí el que falta moltes vegades es poder tenir veritables nodes. Jordi, segur que recordes els treballs que Robert feia sobre el comportament social de les llistes. Si ho repiquessim aquí segur que surtirien coses molt interessants.<br />2. Sobre les adiccions només dir que, com totes les coses relacionades amb la comunicació, s'han de saber administrar des del punt de vista de les nostres necessitats (personals), de les expectatives que tinguem en cada moment. Per això vaig fer un post anterior sobre les adicions comunicatives.<br />3. Les TIC no deshumanitzen, tot el contrari. Un dia faré un post sobre els gossos i els mòbils dels meus veins i veïnes d'edifici i aquestes coses si que deshumanitzen però no la xarxa ni les xarxes socials. Sempre explico l'experiència de què quan he impartit assignatures a distància he arribat a conéixer millor als meus estudiants que quan els tinc presencialment a l'aula. Aquest també és un tema que dona molt per a estudiar-lo.<br />4. L'excès dinformació (Infoxicació) té molt a veure també en temes de gestió del temps i de la infomació i segurament com dieu els dos el primer que hem de fer és no estressar-nos. Passar-ho bé mentre usem aquestes eines i quan ja no són una "diversió" en el sentit més ampli del terme, buscar-ne unes altres o dedicar-nos a una altra cosa.<br /><br />Bé, ho deixo aquí. Que tingueu molt bon dia i continuem ...<br /><br />Petonets a totes i tots!Mercè Gisberthttps://www.blogger.com/profile/08176067566332761024noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6400632822436260159.post-73638962765505265762011-03-07T20:20:41.718+01:002011-03-07T20:20:41.718+01:00I per últim, encara que en aquestes darreres línie...I per últim, encara que en aquestes darreres línies semble que soc un anti-twitter, no, tot el contrari, però recomane el seu consum amb moderació. I si, ho confese, jo també soc un evangelitzador "twiterià" entusiasmat (E.T.E.) (terme de Jordi Adell en l’anterior comentari d’aquest post).<br /><br />Perdona el "desglose" de comentaris, però ha sigut la única forma de que blogger em deixés expressar-me.<br /><br />Petons des d'AlcoiJuanfra Álvarezhttps://www.blogger.com/profile/00795583449289187835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6400632822436260159.post-45902244315747084812011-03-07T20:16:51.063+01:002011-03-07T20:16:51.063+01:00Bé, decàleg no, però profeta si, amb això de “creu...Bé, decàleg no, però profeta si, amb això de “creure que un altre món i una altra educació és possible”, ja et pareixes a Jaume Olmos (@olmillos) amb “otra escuela es posible”. Definitivament, si, una altra vegada si, clar que si, una altra educació és possible.<br /><br />I clar, com tu eres molt optimista i jo no ho soc tant, ara venen alguns dels inconvenients de twitter que hi veig. Són el costat amarg de la historia. Twitter crea dependència i dintre d’aquesta també origina efectes secundaris. Twitter no sempre et torna el que vols (en ocasions preguntes i ningú respon, no reps el que esperes, etc.), i quan adquireixes eixe grau de dependencia adictiva, esperes que twitter et corresponga i això no sempre passa. Aleshores sorgeixen mals sentiments i actituds derivades de la decepció, si més no, d’un estat depressiu que ja seria el cas extrem. També cal saber estar per damunt de twitter i saber desconectar, ja siga amb “pomodoros” o altres tècniques. No deixar que t’afecte i traure-li tot el partit positiu que se li puga. També estic d’acord amb Jordi en que no és precissament la necessitat informativa dels seus usuaris la principal que busquen, i pense que pot ser la afectiva-social-personal la més buscada. De fet si algú li dedica un dia un estudi, o tesi (ups…, deuria d’estar fent una altra cosa i no comentant aquest post…) i analitza els tweets dels usuaris, se n’adonariem de que aquest component afectiu-social-personal és el més present, eixa component humana de twitter. I de ahí que es puga també tornar perillosa al fer-se adictiva, ja que igual que pot incrementar l’autoestima d’una persona, pot afonar-la. També em sembla molt interessant l’estudi que propossa Jordi, què passa pels nostres caps quan tuitegem?.Juanfra Álvarezhttps://www.blogger.com/profile/00795583449289187835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6400632822436260159.post-65980876564639817482011-03-07T20:10:01.708+01:002011-03-07T20:10:01.708+01:005.- Efectivament. Insisteix en el que ja he dit al...5.- Efectivament. Insisteix en el que ja he dit als punts 1 i 2. Tal vegada si que caldria afegir alguna cosa a aquesta reflexió. El que comparteixes en twitter és públic i està a l’abast de qualsevol, sols té que buscar-ho en google i surt. Si ja de per si, comunicar en twitter requereix d’una reflexió, interorització, estructuració i decisió, si a més a més penses en la responsabilitat de que allò va a ser públic, encara li dediques més temps i esforços abans de “piular-ho”.<br /><br />6.- Val, si, pot ser que hi ha “lookers”, voyeurs o mirons a Twitter, però també te dic que twitter acaba envaint-los i acaben tuitejant més que ningú. Quan dius: “incapacitat real de disponibilitat de temps i per la velocitat amb la que apareixen les dades” estas parlant d’infoxicació (again). I efectivament, la millor forma de vencer-la és no agoixar-se. Deixar-ho correr. Ser conscients de que no ho podem saber tot, de que tot i tots tenim un límit. Hi ha molta gent que no és conscient i s’estressa per no poder arribar a tot, aquesta gent està infoxicada. A Jordi Adell en una ocasió li vaig sentir dir que no li lleva la son no enterarse de tot el que passa a twitter i que més prompte o més tard, tot l’interessant que hui s’està perdent sap que en un altre moment surtirà. I així és, sempre hi ha algú que tuiteja coses que ja s’han tuitejat una o diverses vegades abans, però que sempre hi ha algú que encara no s’havia enterat.<br /><br />7.- Estudiar per a saber. (vaja, dos vegades el tres, dos vegades el sis, veig doble?). Efectivament i eixa és una de les principals armes per a combatre la infoxicació: seleccionar ( a més d’altres com la capacitat crítica, dosificar, estructurar i ordenar, etc.). I si, efectivament, ara sé moltes més coses que el dia que em vaig iniciar en twitter.<br /><br />8- Ja ho he dit abans al punt 4: a twitter tots som iguals i també lliures, lliures de triar a qui seguir o deixar de seguir, lliures de dir i recolzar el que volem, lliures fins i tot de deixar twitter, ja que sembla que en altres xarxes no és tan fàcil.Juanfra Álvarezhttps://www.blogger.com/profile/00795583449289187835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6400632822436260159.post-17401921957912349632011-03-07T20:06:58.597+01:002011-03-07T20:06:58.597+01:002.- Jo ho veig així, cal que gestionem bé la infor...2.- Jo ho veig així, cal que gestionem bé la informació per a generar coneixement, sinó, sols ens convertim en simples acumuladors d’informació que fins i tot no assimilem, ni ens mirem, i per tant a partir de la qual mai generem coneixement. Una vegada més la infoxicació és la culpable i una bona gestió de la informació i del temps ens ajudaria a vencer-la. Però com tu també dius, generar un missatge, informació al cap i a la fi, en 140 caràcters també genera coneixement en nosaltres, genera capacitats i competències, ja que ens tenim que pensar que/com/de quina manera anem a posar allò que volem transmetre o comunicar. Crec que hi ha ja algun estudi al respecte, dient alguna cosa respecte a la major capacitat d’estructurar informació i de generar idees entre la gent que utilitza twitter front a la que no.<br /><br />3.- Totalment d’acord, ningú pot posar portes als oceans. Fins i tot les revoltes a Tunísia, Egipte i ara a Libia on els entesos discuteixen el paper que han tingut les xarxes socials i especial i particularment twitter sense posar-se d’acord, el que si és una realitat és que en alguns moments els mandataris d’Egipte i Tunísia van bloquejar Twitter, o a la Xina és també una pràctica molt habitual.<br /><br />4.- A twitter tots som iguals, tots podem aportar, compartir, tots podem aprendre de tots. Tu preguntes i twitter respon. Twitter pregunta i tu si ho saps, no dubtes ni un segon en respondre. Dius bon dia, i sempre hi ha algú que et torna la salutació. Està mal dir-ho, però estic convençut que twitter també humanitza, ens fa més persones.<br /><br />...Juanfra Álvarezhttps://www.blogger.com/profile/00795583449289187835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6400632822436260159.post-8240148948074978782011-03-07T20:04:38.549+01:002011-03-07T20:04:38.549+01:00Ei, quin honor ser mencionat per una persona tan i...Ei, quin honor ser mencionat per una persona tan important i en un blog tan famós. Moltes gràcies, però el mèrit no és meu, sinó de Jordi Adell i molt especialment teu, si no t’haguessis animat per tu mateixa, per molt que els demés et diguéssim, res de res. Com ja et vaig comentar en el seu moment, si no estas a twitter no saps el que et perds. I respecte a la component humana de twitter, et recomane que et passes pel meu article per al #bazardeloslocos si no ho has fet ja.<br /><br />M’agrada això d’ordenar les idees. Així també em permets que comente algunes coses de forma també ordenada. A més, si no et sap greu, aquest comentari, també l’aprofitaré per a fer-lo post al meu blog aquest diumenge i així disposaré de més temps aquest cap de setmana per a dedicar-lo a altres Tessitures.<br /><br />1.- És cert que molta gent critica la immediatesa de la xarxa, la superficialitat de la mateixa, etc. però com tu molt bé apuntes, ho fan des d’una visió molt particular, la d’aquesta gent, que no pensa ni cau en el temps que dediquem algunes i alguns abans de publicar o compartir una idea, reflexió o contingut.<br /><br />continua...Juanfra Álvarezhttps://www.blogger.com/profile/00795583449289187835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6400632822436260159.post-86332748764928817742011-03-06T10:09:36.178+01:002011-03-06T10:09:36.178+01:00Hola Mercé,
Twitter és una eina extranya: te tan ...Hola Mercé,<br /><br />Twitter és una eina extranya: te tan poca... imposició als seus usaris que pot ser utilitzada de moltes maneres i per a fer moltes coses diferents. Jo, després de varios anys, encara estic intentant entendre-la :-) El que parex evident és que els usuaris satisfan alguna(es) necessitats a Twitter i la informativa no crec que siga la més important. És més, com em comentava Linda ahir, tal vegada ens crea noves necessitats i es torna "adictiva" i fa de tots nosaltres uns evangelitzadors "twiterians" entusiasmats :-)<br /><br />Algú deuria fer una anàlisi de què passa dins del nostre cervell quant "tuitejem". Tal vegada és com la xocolata :-D<br /><br />Petons.Jordi Adellhttps://www.blogger.com/profile/10178991498017463964noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6400632822436260159.post-25086677483884263622011-03-05T09:39:54.051+01:002011-03-05T09:39:54.051+01:00És veritat que l'escriptura torna a ser la gra...És veritat que l'escriptura torna a ser la gran protagonista dels processos de comunicació quan semblava que la imatge s'ho menjaria tot.<br /><br />Molt gràfica la metàfora de la poma :-). <br /><br />Vaig adonar-me que havia posat l'any de lÒscar al cap d'un moment i ja ho vaig corregir. Gràcies, de totes formes, per la correcció.Mercè Gisberthttps://www.blogger.com/profile/08176067566332761024noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6400632822436260159.post-81612758593759682472011-03-04T09:37:52.455+01:002011-03-04T09:37:52.455+01:00Respecte a les xarxes socials, el més espectacular...Respecte a les xarxes socials, el més espectacular és que feia molt de temps que la gent no es relacionava tant i en tanta freqüència com actualment. I es fa mitjançant l'escriptura!!! Meravellosa metàfora de la comunicació i de la història del llenguatge, imatge paral·lela al salt visual de 2001 de Kubrick. El llenguate, la més bella i vella eina de comunicació, adaptant-se amb tota la seva vigorositat a les noves eines que l'atzar ens ofereix.<br /><br />En quant a l'apartat de la informació i el coneixement, la meva escatologia crònica no ha pogut reprimir aquesta imatge:<br /><br />Una poma deixa de ser informació i passa a ser coneixement en el moment que la ingerim, fem la digestió i comprovem que ha conclòs la seva estada interior destil·lant una arquitectura final portentosa i ferma.<br /><br />El demés pertany al món de l'ontologia diarrèica.<br /><br />Per cert, <br /><br />"Michael Wadleigh; ganador del Oscar en 1969 por su documental 'Woodstock'"BLAUShttps://www.blogger.com/profile/16637710176080778097noreply@blogger.com